Medi ambient

Tretze pobles a l’Albera, units contra els macroparcs eòlics

Els consistoris del nord de l’Alt Empordà i el Consell Comarcal se sumen a l’oposició de l’Iaeden i altres entitats

Centenars de persones insten, a Campany, a cercar instal·lacions que no trinxin el territori

Els diversos projectes d’energies renovables de grans dimensions a l’Alt Empordà, sobretot les desenes de molins eòlics –75, enumeraven ahir, amb una alçada de fins a 200 metres i 180 metres d’envergadura d’aspes cadascun– repartits entre els municipis de l’Albera, han fet que tretze ajuntaments del nord de la comarca sumin forces, juntament amb el Consell Comarcal, per reclamar a la Generalitat que posi fre a una “agressió que nafraria de mort per sempre més” la zona. Ho va dir l’alcalde de Capmany, Joan Fuentes, ahir, en nom propi i de les altres dotze alcaldies –Agullana, Biure, Cantallops, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Sant Climent Sescebes, Rabós, Vilajuïga i Vilamaniscle–, aliats amb la causa empresa pels conservacionistes de l’Iaeden i la plataforma L’Albera Lliure de Molins (Allimo), que van aplegar, ahir al migdia, centenars de persones i representants d’entitats a la plaça Major de Capmany.

Per Fuentes, els projectes eòlics són “especulatius i desproporcionats”, i va traslladar la paraula a l’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, que, com a presidenta del Consell Comarcal, va defensar la feina engegada per donar suport tècnic als municipis afectats, petits, en la presentació d’al·legacions. Martínez va defensar el pla elaborat fa més d’una dècada, el 2010, per mirar de concentrar aerogeneradors i altres instal·lacions en l’eix nord-sud, al voltant i en paral·lel a les grans infraestructures existents, com ara els traçats de l’AP-7 i la línia del TAV, però sense afectar zones verges i amb un alt impacte paisatgístic, ambiental i econòmic. Segons la presidenta comarcal, instaran la Diputació i la Generalitat a adaptar la normativa i prendre mesures de correcció, mentre preparen un pla comarcal per a la transició energètica amb eines participatives.

Altres sectors implicats

L’Iaeden i la plataforma, però, han sumat altres entitats i sectors econòmics a la lluita. No hi falten dos actors agraris de pes, com són les dues denominacions d’origen de l’oli i el vi. El president de la DO Empordà vitivinícola, Xavier Albertí, va lamentar que, els darrers 10 anys, s’hagi restat en la “inacció total”, per passar, ara, a “les presses” per beneficiar-se dels anunciats fons europeus (Next Generation).

Albertí va admetre que la transició energètica és “necessària”, però tot confiant que des del Departament d’Agricultura, que ara tutela l’encaix dels projectes, hi hagi “sensibilitat per la terra”.

Turisme i patrimoni

La comarca, i especialment la zona de l’Albera, ha treballat, els darrers anys, per desenvolupar noves activitats de turisme centrades en la sostenibilitat i explotar valors com ara l’enoturisme, amb projectes com ara Galatea (el més madur) i d’altres (Serra Bosquerós, entre Capmany i Agullana, i Llançà, amb informes desfavorables). Josep Espigulé, en representació d’Alt Empordà Turisme, va defensar que els establiments han resistit amb bons números la pandèmia, els dos darrers anys, però els projectes, a més del paisatge, les vinyes i els ecosistemes, amenacen una activitat que ha permès remuntar una economia d’hostalers i serveis a la zona.

Respecte del patrimoni, Quim Tremoleda, alcalde de Lladó i vicepresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos, va reclamar més protecció per a la zona i va qüestionar bona part dels projectes que ha analitzat: “12 són signats pels mateixos 3 enginyers, i sense alternatives”, va qüestionar.

LES XIFRES

75
aerogeneradors
comptabilitzen com a projectats dins dels 13 municipis afectats de l’Albera, sense comptar plantes solars.
200
metres
d’alçada farien les torres dels molins, amb 180 metres d’envergadura d’aspes, afegits als que plantegen instal·lar al litoral del Cap de Creus.

Cal protecció natural i patrimonial

En el clam de veïns i entitats de l’Albera i l’Alt Empordà, ahir, es va fer palès que tot l’àmbit roman desprotegit dels blindatges dels parcs naturals –a la part terrestre del cap de Creus i el Montgrí– i les zones PEIN –a les Gavarres, l’Ardenya i les muntanyes de Begur–, que han impossibilitat l’encaix dels molins aerogeneradors en altres punts de la demarcació i, especialment, l’Empordà, on Albertí no obviava el poder energètic de la tramuntana, però canalitzat amb poc impacte per al territori. Per això, des d’Ellimo i l’Iaeden creuen que cal treballar, en paral·lel, per aconseguir alguna figura de protecció per a la serralada de l’Albera. Tremoleda va donar algunes pistes sobre el patrimoni humà amagades als seus racons. Sobretot, en va destacar el megalitisme, amb mostres de fa tres mil·lennis i “la major concentració de tota Catalunya”. En paraules seves, un fracàs és “no haver estat capaços de declarar BCIN” molts dels monuments, sumats a referències del romànic i als búnquers posteriors a la Guerra Civil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona