Medi ambient

DANIEL PALACIOS

CAP DEL SERVEI DE PLATGES DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

“La sorra que es perd ja no torna”

“Tenim un pla per a l’estabilització pressupostat en 21 milions”

“La tendència de pujada del mar no es pot revertir”

Les previsions de canvi climàtic indiquen una pèrdua de platja anual d’uns sis centímetres
És imparable la tendència de regressió de les platges metropolitanes?
És generalitzada a totes les costes per diferents factors, com ara els embassaments, que retenen sediments que ja no arriben al mar; la urbanització del litoral, que fa que l’aigua de pluja no pugui arrossegar sediments a través de les rieres, i tots els ports que s’han construït, que interrompen la dinàmica del litoral i fan que la distribució de la sorra no es faci de forma natural. Per tant, cada temporal s’emporta una part de sorra que ja no torna i no es pot reposar de forma natural.
La zona metropolitana es pot acabar quedant sense platges?
Si tenim en compte les previsions de canvi climàtic, que ara mateix indiquen unes pujades del nivell del mar d’entre tres i sis mil·límetres anuals, signifiquen una pèrdua de platja de sis centímetres. A això s’hi han de sumar els temporals, que cada cop són més energètics. Al port de Barcelona en els últims deu anys s’han registrat els tres rècords d’onada més alta de tota la seva història. A mitjà termini és evitable, però hauríem d’actuar i tenir un pla per estabilitzar les platges.
Aquesta estabilització frenaria la tendència de regressió?
La tendència de pujada del mar no es pot revertir, però si tenim la cota de sorra a un metre i mig faltaria molt de temps perquè una pujada anual de sis mil·límetres submergís totes les platges. Ara per ara el que més ens afecta és la manca de sediments i els temporals. Hi ha actuacions que poden mitigar l’efecte dels temporals i la manca de sorra.
Quines serien aquestes actuacions?
La compartimentació de les platges perquè perdin menys sediments, com es va fer a les platges de Barcelona a partir dels noranta amb esculleres de protecció perpendiculars a la costa i esculleres submergides en paral·lel a la costa. Funciona de forma parcial, mitiga l’impacte de la pèrdua de sorra. L’altra solució és l’aportació de sorra de forma artificial tal com s’ha fet en algunes platges del Maresme.
La sorra aportada es pot tornar a perdre?
Sí, sempre se’n perd una part després dels temporals, encara que hi hagi esculleres. Es tracta de minimitzar aquesta part perquè els transvasaments tenen un impacte tant al fons marí com a la platja.
No hi ha cap altre sistema?
N’hi ha d’altres que s’estan provant, com el Geotub, que és un tub tèxtil que s’omple de sorra i substitueix els espigons submergits. Se situen a uns 200 metres de la costa i serveixen per trencar l’onatge més fort que s’emporta sorra de la platja. A França estan fent actuacions a Canes i a Seta en platges en situacions semblants a les nostres i els ha funcionat. Seria una possibilitat de futur. Tenen l’avantatge de ser estructures més reversibles que un espigó de pedres i la vida submarina s’hi acaba fixant. Una altra actuació és el reforç dels sistemes dunars com estem fent al Baix Llobregat perquè hi ha amplada suficient de platja. Fan de protecció natural de tota la línia de costa, ja que les onades que hi impacten perden energia.
Les administracions estan treballant juntes per fer front a aquesta situació?
Les competències en les obres estructurals com el transvasament de sorra són del ministeri. Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estem preocupats amb l’evolució de les platges i pensem que cal un pla estratègic per mantenir-les en el millor estat, que continuïn sent un espai de gaudi públic i perquè també des del punt de vista socioeconòmic tenen la seva importància. Estem mirant d’impulsar amb ajuntaments, Generalitat i el ministeri aquest pla. Hem presentat un document amb una proposta per a l’estabilització del litoral metropolità que xifra la inversió necessària en 21 milions d’euros, més 2,5 milions de manteniment anual. Sabem que hi ha moltes parts del litoral mediterrani amb afectacions, però tenint en compte la població de l’àrea metropolitana i la intensitat d’ús d’aquestes platges, no només turístic, creiem que s’hauria de prioritzar.
Tenen calculat el cost econòmic que representa la regressió?
És molt variable, depèn de cada any. Aquest any els costos han estat de 100.000 euros, tot i tenir un hivern tranquil amb temporals només a la tardor i sense que hagin afectat tot el conjunt del litoral metropolità. La pitjor part se l’han emportat les platges de Montgat, on hi ha hagut moltes destrosses i afectacions al 90% del litoral. Dels 100.000 euros que hem hagut d’invertir per a destrosses, 70.000 euros corresponen a Montgat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona