Gàbies cap a la llibertat
El centre de recuperació de fauna dels aiguamolls completarà la posada al dia
Les obres de l’edifici de prealliberament estan adjudicades i són a punt de començar els treballs darrere del Cortalet
La primera fase del projecte es va executar a principis del 2016
El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà continua el procés de reflotament després que, com a conseqüència de la crisi, se situés al límit de la desaparició l’any 2013. Aquell any, sis després que la Generalitat l’incorporés a la xarxa de centres de fauna, es va anunciar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) del 100% dels treballadors del centre, que en va comportar el tancament.
Arran del perill que les comarques gironines es quedés sense cap centre d’aquests tipus, la Institució Alt-empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (Iaeden), que el 1984 n’havia creat l’embrió amb l’obertura del centre de recuperació de salvatgines a Figueres, va decidir tornar a agafar les regnes del projecte i fer els possibles per mantenir obert el centre d’assistència veterinària i de recuperació de fauna salvatge. Va facilitar la tasca la signatura d’un conveni a tres bandes entre la Generalitat, la Diputació i la Iaeden.
A finals de l’any 2015, sent conseller de Territori i Sostenibilitat l’empordanès Santi Vila, es va posar fil a l’agulla d’un projecte pensat en dues fases que, a partir d’un canvi d’ubicació dins del mateix parc natural, es realimentava el procés de reflotament. L’abandonament de la situació de precarietat del centre va iniciar-se en aquest moment amb unes obres d’adaptació en el context dels barracons de Sanitat Vegetal, darrere el Cortalet, d’un espai que va permetre, a principis de l’any 2016 traslladar-hi part del centre, l’administració, la nurseria, la sala d’operacions i la recepció de fauna i la unitat de cures intensives. En aquell moment, Vila es va comprometre a treure de la precarietat el centre i va facilitar que s’executés la primera fase. Aquell primer esforç va tenir el suport, un cop més, de la Iaeden dels ajuntaments de la zona i de l’Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador. L’aportació de tots plegats va sumar uns 25.000 euros.
Aquell primer esforç va facilitar el reflotament del centre i la millora de condicions, però el procés està encara pendent de tancar-se, ja que l’impuls de Territori i Sostenibilitat preveia la construcció d’una edificació de gàbies per a la recuperació dels animals ferits en el tram final de la recuperació que busca el seu retorn al medi salvatge. Ara ha arribat el moment.
Des del 25 de febrer passat, les obres de construcció de l’edifici de les gàbies estan adjudicades a l’empresa Excavaciones Ampurdán 200 SL per un import de 188.930 euros, xifra sensiblement inferior al preu calculat del projecte, que era de 200.418 euros. L’inici de les obres, doncs, hauria de ser qüestió de setmanes, perquè només falta l’acta de replantejament per posar-se en funcionament.
La construcció d’aquest edifici completa el cercle del projecte de renovació del centre de recuperació iniciat el 2013 i començat a executar a finals del 2016, amb el canvi d’ubicació d’una part dels serveis.
Creix la feina, la conscienciació i ara també finalment les instal·lacions
Joan Puntí
Les funcions del centre són la rehabilitació d’animals salvatges, feina cabdal en la conservació de la biodiversitat. Fan, però, també educació i sensibilització ambiental i tasques pericials i de recerca. I la feina amb els anys va a més. Ara la tasca de coordinació va a càrrec de la veterinària Maria Pifarré, en absència de Berto Minobis. La seva feina és apassionant i així ho viuen. No estan sols. També hi treballa Enric Fuster. A l’estiu és l’època de més feina. En un dia poden arribar-los cinquanta animals. En aquesta època tenen el reforç de sis voluntaris. I d’una voluntària estel·lar, la Bonnie, que hi és tot l’any des del 1999.
El nombre d’entrades d’animals ha crescut. El 2018 van arribar al centre 1.543 animals, amb dos pics d’entrada al juny i al juliol: 1.147 són aus; 151, mamífers; 200, rèptils, i 15, batracis. Pifarré remarca que creixen les acollides: “La gent està més conscienciada i ara s’arriba on abans no s’arribava.” Bona part dels ocells que arriben són en època de cria. “Nosaltres diem que abans de tocar res que mirin l’entorn i observin si l’animal està realment ferit”, diu. Els ferits els porten agents rurals, però també particulars. Molts dels que arriben són ferits per electrocució: “És molt problemàtic perquè els crema per dins. Són pocs els que es recuperen.”
Però no tot és curar. Pifarré subratlla la tasca de recerca: “Tenim un projecte comú de renaturalització de les pomeres amb sanitat vegetal: els monocultius fan que l’ecosistema s’empobreixi i les plagues augmentin. Volem enriquir aquests ecosistema facilitant l’acollida per als depredadors d’aquestes plagues, i trobar-hi un equilibri.”
Quatre gàbies per a aus voladores i vuit per a la muda
L’edifici de gàbies és una infraestructura bàsica del centre. En aquestes gàbies es busca accelerar el procés de reintroducció al medi salvatge. Sovint aquells animals que hi passen recuperen condició muscular perduda i completen el procés de recuperació. La necessitat de traslladar la ubicació actual de les Closes a una de nova ve forçada, d’una banda, per la precarietat de les gàbies actuals però també per la reubicació que determina el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls, aprovat el novembre del 2010, planificació que situa les noves gàbies a l’entorn del servei del Cortalet.
L’avantprojecte de l’edifici de les noves gàbies es va aprovar al 27 de juliol del 2015 i preveu la construcció de quatre gàbies per a aus voladores, una de dimensions més grans que tanca el conjunt a nord-oest seguida de tres de més petites, una gàbia per a passeriformes i vuit gàbies de muda, situades aquestes damunt la façana sud. Un porxo a l’ala nord-est de l’edifici donarà accés a les dependències al servei de les gàbies: l’estabulari, la nurseria, la cambra frigorífica i la cuina.
El nou edifici tindrà dues alçàries: la de les gàbies de vol, amb 3,90 metres per sobre de la rasant natural del terreny exterior i la de les gàbies de muda i annexes, amb 3,30 metres. És de planta rectangular, únicament un petit cub format per reixa metàl·lica sobresurt en l’angle sud-est, a tocar del camí, formalitzant la voladora de les passeriformes.
