La biodiversitat i el benestar humà, greument amenaçats

El darrer informe de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (Ipbes), l’entitat que vetlla per la protecció i la restauració de la biodiversitat mundial, alerta que el planeta va pel pedregar. Res que no sabéssim, però en la recent trobada d’aquest organisme s’ha pogut quantificar la magnitud de la tragèdia gràcies a la presentació dels diferents informes que els experts –alguns de catalans– han fet per a cadascun dels continents.

La diversitat biològica continua en declivi dramàtic a totes les regions del món perquè la natura ha d’afrontar pressions generalitzades com ara l’estrès dels hàbitats naturals, la sobreexplotació dels recursos i la contaminació. I això va reduint significativament la seva capacitat de contribuir al benestar de les persones. La tendència posa en perill les economies, els mitjans de subsistència, la seguretat alimentària i la qualitat de vida de les persones arreu del planeta, diuen els entesos.

A Europa, la situació és més complicada que a la resta del planeta perquè es tracta d’un continent molt humanitzat, tant en termes geogràfics com temporals. Això ha tingut una afectació directa a molts hàbitats, que s’ha vist especialment exacerbada els darrers temps. Com a mostra, destaquen que del total d’espècies d’animals terrestres i plantes, el 42%  ha vist disminuir la població durant l’última dècada. Pel que fa als peixos, en el mateix període el 71% de les espècies han patit una davallada d’exemplars, mentre que el 60% dels amfibis també estan en regressió.

Però el problema ve de més lluny. A la Unió Europea, les avaluacions conclouen que el 73% dels ecosistemes d’aigua dolça (rius i llacs) tenen un estat de conservació desfavorables, i les zones humides han disminuït un 51% des de 1970.

Es experts constaten que l’augment de l’agricultura intensiva és una de les causes principals de la reducció de la biodiversitat, i que un dels problemes de la regió és que s’hi consumeixen més recursos naturals renovables dels que s’hi produeixen. 

En tenim un exemple clar al mar. El 26,6% de les espècies de peixos marins amb interès pesquer tenen poblacions en disminució a causa de la pesca no sostenible, la degradació de l’hàbitat, les espècies exòtiques invasores i el canvi climàtic. Només l’1,6% de les espècies de peixos marins amb interès pesquer tenen poblacions en augment gràcies a condicions millorades, com ara una millor gestió de la pesca i la disminució de l’eutrofització. El 66% dels hàbitats marins analitzats es troben en un mal estat de conservació, segons les conclusions dels 550 científics de més de cent països que durant tres anys s’han dedicat a revisar milers d’articles científics, informes governamentals i altres fonts d’informació. Pel que fa als peixos d’aigua dolça, el 37% de les espècies es troben en risc d’extinció.

Com no podia ser d’una altra manera, el deteriorament de la salut del planeta té efectes directes sobre les possibilitats dels humans i els seus recursos. Així doncs, des de 1990 la disponibilitat d’aigua per persona s’ha reduït un 15%. A la UE, a la quarta part del territori dedicat a l’agricultura es produeix una forta erosió del sòl que, en combinació amb la disminució de la matèria orgànica, podria posar en risc la producció d’aliments.