“En l’humor has de fer com en el set i mig: tirar amunt sense passar-te”

Jo faig el mestratge a la meva manera, a base de xerrades, visites guiades, articles i alguna publicació i també amb activitat a les xarxes socials. Les comarques gironines en general i l’Empordà en particular és una zona molt interessant perquè en distàncies molt curtes hi ha llocs amb molt d’interès.

És un debat etern. Aquí entraríem en una de les grans paradoxes: tenim un país de serveis, enfocat al turisme, però quan n’hi ha massa ho trobem perjudicial. S’ha de trobar un punt d’equilibri. Per això és important educar i ensenyar a deixar els espais nets.

Sí, vaig per lliure. M’agrada dir-ne empordanòleg: estudio l’Empordà i el divulgo. Miro de col·laborar amb tothom però m’agrada anar per lliure i així faig el que vull. Per què faig fotografia i no cinema? Perquè la foto es pot fer sol. Quan ho fas sol coneixes el sostre i com i quan vols.

Es tracta d’una activitat que ha muntat l’associació Fem Música que lliguen les escoles de musica de la comarca amb els espais natural i els he donat algun cop de mà. Vaig fer una presentació combinant imatge, humor i música. La gràcia és seleccionar la informació adequada per al moment oportú i que sigui atractiva, interessant i transversal.

En la vida tothom fa el seu paper. Tinc un interior més contemplatiu i el que faig és donar a conèixer per què la gent defensa el que coneix; difícilment el que no coneix.

Per ser un bon guia s’ha de llegir molt sobre el lloc, s’ha d’escoltar la gent de la zona i s’hi ha d’anar moltes vegades. El geògraf Pau Vila deia que els geògrafs i també els guies de natura es fan amb els peus, caminant pel territori.

Et demanen com es pot fer per vendre millor. Les coses tenen el valor afegit que se’ls vol donar. Es pot influir en els hàbits de consum. És cert que el vi ha millorat de qualitat però també s’han fet bones campanyes, amb bones etiquetes, s’ha lligat emocionalment el vi amb sensacions agradables.

El vi és art embotellat i, en l’art, el preu no està lligat a conceptes racionals sinó emocionals.

M’agrada molt el submarinisme, allò que abans en deien hombres rana. Feia submarinisme perquè jo tenia al·lèrgia a les plantes. Sota l’aigua no hi ha pol·len ni telèfons mòbils. És un bon lloc.

D’aquí cent anys, amb els efectes del canvi climàtic ja no hi haurà problema perquè l’aigua arribarà a Figueres, segons les previsions més pessimistes Ja no caldrà fer aquelles rescloses de Frederic Macau. Seriosament, canviem la sorra de lloc i no ho fem bé. El problema és que no hi ha una solució a curt termini. Tenim un repte importantíssim amb el canvi climàtic. És cert que el nivell puja i si volem mantenir el model de tots a la platja a l’estiu no hi ha més remei que gastar-nos diners. Només té fi quan s’acabin els calés.

Jo no faig fotografia. Jo faig foto-gag-fia. Es tracta d’invertir el que es feia abans: la gent es posava davant de la càmera, somreia i feien la foto. Ara no. Ara faig la foto, l’ensenyo a la gent i la gent somriu. Miro que les meves fotos tingui alguna cosa d’humor.

Es tracta d’acollonar un altre i que no solament no se senti molest sinó que rigui. L’humor ha de ser una curvatura intel·ligent de la realitat, ni un sarcasme ni riure’s d’una situació desgraciada d’un altre. En tota situació es pot trobar l’humor. En l’humor has de fer com en el set i mig: tirar amunt sense passar-te. La feina més complicada en un circ no és la del trapezista, és la del pallasso, perquè no es poden ficar amb el procés, ni tocar-se els collons en públic, ni parlar del Barça ni de cap càrrec públic. Pobre! L’únic que pot fer és riure’s d’ell mateix, entrebancar-se i caure.