pagesia
Moratòria per ampliar i obrir noves granges fins al 2020
S’aplicarà a uns 65 municipis catalans, on el nitrogen produït per les dejeccions ramaderes sigui superior al què poden absorbir els cultius
Recuperar els aqüífers i garantir un model “sostenible” d’ explotacions i sector carni
Finalment i amb quatre anys de retard, aquesta setmana les conselleries d’Agricultura i Territori han presentat a les organitzacions agràries el text del decret de gestió de fertilització del sòl i dejeccions ramaderes. La nova normativa és clau pel sector ramader i tindrà gran repercussió al territori. Pretén donar el tomb a la contaminació dels aqüífers per l’excés de nitrats d’origen ramader, a través de dos eixos principals: més restriccions al creixement de la cabana a les zones vulnerables i una moratòria parcial de granges; i la consolidació d’un model productiu que s’ajusti a les necessitats de fertilització dels cultius, reduint alhora el volum de nitrogen generat.
La moratòria impedirà ampliar i construir noves granges a partir de l’entrada en vigor del decret, prevista pel primer semestre de l’any vinent, i fins a l’1 de gener del 2020. La directora general d’Agricultura, Teresa Masjuan, ha assegurat a aquest diari: “La densitat ramadera és massa alta en algunes zones del país , per això, posem condicionants en les zones vulnerables”. La idea és que afecti tots els municipis on els seus camps de cultius no tinguin capacitat per absorbir tot el nitrogen que generen les granges del terme. Tècnicament, s’anomena índex de càrrega ramadera (ICR) i el decret fixa que on sigui superior a 1,2, s’aplicarà la moratòria. En principi, es calcula que afectarà a uns 65 o 75 municipis catalans, però Agricultura vol esperar al tràmit d’exposició pública i d’al·legacions, aquest setembre, per concretar-ne l’abast territorial.
Unió de Pagesos sí ha n’fet una estimació dels municipis amb moratòria, a partir de la informació d’Agricultura. Rossend Saltiveri, responsable nacional del porcí, puntualitza: “Pot variar una mica, perquè fins a la moratòria es poden presentar nous projectes de granges, però s’inclouen tots els municipis d’Osona”. A la resta del país, hi hauria moratòria a: Garrigues (1 municipi), Noguera (3), Pla d’Urgell (3), Segrià (2), Berguedà (10), Vallès Oriental (9), Pla de l’Estany (4), Garrotxa (2), Empordà (2) i Bages (3). El sindicat s’oposa a una moratòria nacional, i Saltiveri remarca: “ La gestió de les dejeccions amb base agrària, om la fertilització als camps del voltant, és torna difícil a partir de 1,5 ICR, i en aquests casos s’ha d’establir”. I hi afegeix: “A Osona ens ho ens ho demanen els mateixos productors, perquè hi ha municipis on és de 4”.
LA FRASE
LA FRASE
Fertilitzacions als camps més eficients i control del transport amb GPS
La moratòria és sols una peça de la reorientació de model de gestió del sòl i les dejeccions. El decret arriba quan el porcí, el motor del carni català, viu un bon moment econòmic. Hi ha un aterratge d’inversors de fora del sector, que creix a l’empara de les exportacions. Algunes fonts ja parlen de “bombolla”.
La nova normativa estableix novetats destinades a garantir una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius. Així, es prohibirà les aplicacions de purins en vano (vegeu fotografia) per incrementar l’eficiència. A més, els equips d’aplicació hauran de disposar d’un sistema que distribueixi els fems uniformement i amb precisió, tot adaptant la normativa a la condicionalitat marcada pels ajuts europeus. “Donarem un període transitori de 5 anys perquè el mercat s’adapti i primer estaran obligats a complir-ho els dipòsits més grossos i les empreses de serveis”, explica Masjuan. Des d’UP, reclamen “més flexibilitat, perquè qui tingui cubs els pugui aprofitar”.
Amb aquest decret, el govern incrementar el control sobre la producció de dejeccions ramaderes. D’una banda, preveu que les explotacions facin una declaració anual i portin un llibre de fertilitzacions. De l’altra, si el transport dels purins és a més de 10 quilòmetres o si el fa una empresa de serveis haurà de portar un GPS, les dades del qual es centralitzaran a la conselleria d’Agricultura.
Durant aquests anys de crisi, la major part de les explotacions s’han integrat als grans grups carnis. Rossend Saltiveri, d’Unió de Pagesos, remarca: “El decret serveix per sortir de l’ambigüetat, i estem d’acord amb un sector sostenible, però sols afecta als titulars de les explotacions, no a les integradores. La normativa comportarà l’obligació de fer inversions i uns costos més elevats”. El sindicat considera que “d’aquesta realitat n’han de ser conscients les integradores, i augmentar les retribucions als ramaders per poder suportar-ho”.
El sindicat fa una valoració global positiva del decret, però també és prudent: “Cal esperar a veure com es concreta el text per escrit”, diu Saltiveri. De la seva banda, Agricultura avança que la normativa és “viva i es desenvoluparà en annexos”, diu Masjuan. El decret inclou un règim sancionador per incompliments molt greus de fins a 60.000 euros.
