Medi ambient
Ratpenats i mallerengues contra la processionària
Agricultura instal·la 340 caixes niu per augmentar la presència de depredadors de l’insecte
Es fa un pla pilot al Solsonès i el Berguedà, on la problemàtica és més greu
El Departament d’Agricultura de la Generalitat ha posat en marxa una prova pilot als boscos del Berguedà i el Solsonès per combatre la processionària amb ratpenats i ocells insectívors, sobretot mallerengues. Ha instal·lat 340 caixes niu per augmentar la presència dels depredadors d’aquest insecte i així evitar plagues com les que hi ha ara. Els resultats es valoraran d’aquí a tres anys.
Les comarques del Berguedà i el Solsonès són les més afectades per la plaga de processionària del país. L’augment de la seva presència ha provocat un problema forestal, perquè afecta la salut dels arbres, però també la salut pública, ja que al contacte amb la pell les erugues de processionària provoquen reaccions al·lèrgiques tant en persones com en animals. El conseller comarcal de Medi Ambient del Solsonès, Albert Bajona, explicava ahir que l’afectació a la comarca “és entre greu i molt greu” i la processionària ja és present en 30.000 hectàrees, la meitat de la superfície forestal. Per això, els alcaldes i el Consell Comarcal van demanar una solució a llarg termini a la Generalitat.
Aquesta solució ha arribat en forma de pla pilot per mirar de controlar la processionària en els punts on ha generat més problemàtica incrementant la presència de depredadors de l’insecte facilitant-los nius. Per això els últims dies tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, per encàrrec d’Agricultura, estan instal·lant caixes per a ratpenats (140) i per a ocells insectívors (200), sobretot mallerengues. Segons el subdirector de Boscos de la Generalitat, Enric Vadell, l’actuació “s’emmarca dins d’una investigació per provar mesures de control de la plaga de la processionària en aquells llocs on les poblacions estan dins d’uns límits tolerables que no arribin a esdevenir plaga”. Segons Vadell, de fet, aquest sistema “no podrà substituir mai els tractaments aeris de productes biològics”, que són l’únic sistema eficient en cas de plagues. Precisament el nou mètode està pensat per evitar que la població d’aquest insecte creixi de manera descontrolada i que no s’arribi a la situació de plaga. “L’objectiu no és l’erradicació de la processionària, que té un paper ecològic a l’ecosistema, però volem reduir-la fins a nivells que no suposin un problema forestal ni cap problema de salut pública com passa en aquests moments”, hi afegia Vadell.
Durant el temps que duri la prova pilot es farà un seguiment de la població de processionària i d’aquí a tres anys se’n farà un balanç. La mesura anirà acompanyada de tècniques silvícoles que facin les pinedes més resistents a aquesta plaga.
Segons prospeccions del departament, abans de la primavera, de les 725.000 hectàrees de pinedes que hi ha a Catalunya, unes 160.000 estaran afectades per la plaga. A la tardor es tornarà a fer un tractament aeri en 20.000 hectàrees del país.
LA FRASE
LA XIFRA
Trampes per als mascles al parc del Cadí-Moixeró
Precisament, ahir el Parc Natural del Cadí-Moixeró va anunciar també actuacions contra la processionària. El parc vol avaluar l’impacte de la processionària del pi per combatre la plaga aplicant mesures correctores.
S’analitzarà la presència d’erugues a les zones amb més ús del parc, es buscaran els sectors amb un major impacte de la plaga i se’n reduirà la presència amb la captura massiva de mascles reproductors en la seva fase de papallona.
Per aconseguir-ho s’han col·locat una trentena de trampes a dotze àrees que concentren l’activitat del parc, per facilitar la captura massiva de mascles que eviti la proliferació d’aquest insecte. Mitjançant l’ús de feromones que atrauen els mascles, els exemplars queden atrapats dins les trampes, de manera que es limita el nombre de fecundació de femelles i es redueix la població.
Al final de setembre finalitzarà el procés d’obtenció de dades i es retiraran les trampes instal·lades, fins al juny del 2018, quan es tornaran a col·locar en les mateixes localitzacions. L’estudi es tancarà el 2021, quan s’avaluarà l’evolució de la població en els diversos indrets. A més, cal un marge de temps per capturar el màxim nombre de mascles de les erugues enterrades enguany, ja que poden arribar a estar fins a quatre anys sota terra.
L’actuació també inclou una campanya de sensibilització als visitants amb panells informatius per alertar de la presència d’aquest insecte i informar dels seus efectes.
