OLGA FELIU I OLLETA
DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ MONA DE RIUDELLOTS DE LA SELVA
“Compartim totes les emocions amb els ximpanzés”
“Realment, l’única cosa que els falta és parlar: no tenen la capacitat del llenguatge, però ells es comuniquen”
“Hi ha ximpanzés que s’han integrat en cinc dies i a d’altres els costa un any”
Una fundació dels EUA ens va donar 6.000 euros perquè comencéssim, i un centre anglès ens va pagar les instal·lacions
En els deu primers anys, aquí tothom ha estat voluntari. Sense ells, no hauria estat viable. Són la clau de la fundació
olga Feliu i Olleta (Barcelona, 1966) ha estat la primera i única directora de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva. Llicenciada en veterinària per la UAB i màster en primatologia per la UB, Feliu és una de les cofundadores de l’entitat que es dedica al rescat i a la rehabilitació de primats. L’Estat espanyol és el propietari dels animals, però qui en té cura fins a la seva mort o trasllat és la Fundació Mona, on treballen vuit persones a jornada completa i una a mitja jornada. Feliu és una de les cinc persones que han estat a la fundació des de l’inici, el 2001. També hi han estat els cofundadors Manel Maraña i Amparo Barba i els caps de cuidadors Cristina Valsera i Alba Gómara. La directora repassa la trajectòria de Mona, l’imminent trasllat de seu a un altre municipi a la rodalia de Girona i, entre altres coses, les diferències i les similituds entre homes, ximpanzés i macacos.
A què es dedica la Fundació Mona?
Mona és una fundació sense ànim de lucre que es crea el 2000, i munta un centre de recuperació de primats a Riudellots. El principal objectiu és donar allotjament a primats, sobretot ximpanzés, que entren en contraban en territori espanyol i no tenen on anar. Els han utilitzat en circs, persones particulars o per fer anuncis. Quan creixen, no saben on anar. Creem un centre on puguin passar la resta de la seva vida, perquè no poden tornar al seu hàbitat.
Provenen de l’Àfrica?
Sí, els ximpanzés són de l’Àfrica, igual que els macacos. Donem allotjament a aquests primats. Per exemple, un ximpanzé pot viure 60 anys, i són molts anys els que s’han de mantenir. Amb aquest objectiu, es va crear [Mona]. Però aquests anys hem desenvolupat dues potes més de la fundació, que sostenen i compleixen els objectius fundacionals: la recerca, és a dir, aprendre tant com puguem d’aquests primats, i l’educació, és a dir, poder educar els nanos de l’escola, les famílies i qualsevol que estigui interessat en la conservació.
Què és la Fundació Mona-United Kingdom (Regne Unit)?
Al principi, vam començar amb voluntaris. El 2003 va venir una noia anglesa voluntària. El projecte la va entusiasmar. Quan va acabar, va tornar a Cambridge. I va voler fer alguna cosa des d’allà per ajudar-nos. I el 2004 va muntar una fundació. No hi tenim animals, però serveix per donar visibilitat a la fundació. I per què a Anglaterra? Doncs perquè, realment, Anglaterra i Holanda són els països que més diners donen per als animals.
Hi ha gent treballant allà?
Són voluntaris, i no hi ha cap seu. És un domicili privat. Tenim socis i padrins, i després, un parell de cops a l’any, fem un sopar solidari i participem en una fira de protecció d’animals a Kensington [a Londres]. Els informem de la feina que fem a la fundació, oferim productes de marxandatge...
Com es pot col·laborar amb la fundació?
S’hi pot col·laborar amb un euro al mes a través de la campanya de micromecenatge Teaming, és a dir, un total de 12 euros a l’any. El soci paga 5 euros al mes i el padrí, 10 euros al mes.
Quants en tenen, de socis i padrins?
En aquests setze anys, hem tingut un total de 2.428 adhesions, entre socis, padrins i col·laboradors, 1.289 dels quals continuen en actiu.
Per què van venir a Riudellots?
Riudellots és una mica per casualitat. Un cop vam redactar el projecte, ens vam dedicar a contactar amb alcaldes de la zona a veure si tenien terrenys per cedir-nos. I per què Riudellots? Jo havia treballat a Maçanet de la Selva, en un grup de veterinaris, i em coneixia la zona. Semblava que era més fàcil.
Ara busquen una altra seu. Com ho tenen?
Si te’n vas lluny, no vindran excursions, i nosaltres en tenim moltes del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. No és el mateix dir que ets abans de Girona que després. Hem vist terrenys a Caldes de Malavella, a Cassà de la Selva, a Riudarenes, a Sant Gregori... A Sant Gregori seria el nord de Girona, però està molt ben comunicat [...]. Serà una decisió conjunta, entre els fundadors i els patrons de la fundació [Feliu, Maraña i Barba] i hi tindran molt de pes els cuidadors responsables dels animals [Valsera, Gómara i Dietmar Crailsheim].
Ara mateix, quants animals tenen al centre, i quants n’han tingut en tota la trajectòria?
Ara en tenim divuit (catorze ximpanzés i quatre macacos). Entre algun que s’ha traslladat i algun que s’ha mort, en total potser n’hem tingut uns vint-i-cinc.
Estan tot el dia per ells. Com és la manutenció d’aquests animals?
Hi ha diverses fases. Primer, el trasllat, que és un tràmit burocràtic i que potser és el que més costa. Un cop anem a veure l’animal, veiem que es pot integrar. Però, quan arriba aquí, comença un procés d’associació i d’integració. Pot variar, aquest procés. Hi ha ximpanzés que s’han integrat en cinc dies i a d’altres els ha costat un any. Abans del procés d’associació, hi ha un procés d’adaptació. La majoria venen de circs, de particulars. Vivien com personetes: pel menjar que els donaven, pel fet que molts anaven vestits... Fins que no s’adapten, passa un temps. Primer, l’adaptació; després, la socialització. I passa a conviure amb aquest nou grup de la seva espècie. Ara, per exemple, n’hem estat movent dos [de ximpanzés] d’un grup a un altre. I després fem trios i en posem un amb dos de l’altre grup. És un procés lent.
Reben avisos que hi ha animals [primats] maltractats o en males condicions, i els van a buscar. Com els recluten?
A nosaltres, normalment, ens truquen per una denúncia, el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) o Duanes, que és l’ens que té aquesta responsabilitat. Són animals que han anat de contraban, i passen a ser de Duanes. Quan hem fet tots els tràmits i els acceptem, firmem un paper per certificar que som conscients que aquest animal pertany a l’Estat i que, si el reclama, l’haurem de tornar.
Són tutors, però no en són els propietaris?
Sí. Fa setze anys que som aquí, i jo abans havia estat treballant amb ximpanzés que havien estat decomissats des del 1991. I hem traslladat molts ximpanzés i primats a altres centres d’Europa. I tots amb aquestes condicions [s’han de tornar si l’Estat els reclama], i mai ens els han reclamat. El que volen és que estiguin bé en un lloc. No tenen instal·lacions per mantenir-los.
Quantes persones vetllen per l’estat dels divuit animals que són aquí? Què són? Biòlegs, veterinaris, psicòlegs...?
Els cuidadors responsables són tres persones a jornada completa i una altra a mitja jornada. Amb això no pots cobrir tots els dies i que hi hagi un mínim de dues persones. I la resta són els voluntaris, que són la clau de la fundació. En els deu primers anys, aquí tothom ha estat voluntari. Sense ells, no hauria estat viable. Quin tipus de voluntariat tenim? Tenim voluntaris que venen durant sis mesos perquè volen agafar experiència i els agraden els primats. I després en venen del programa Erasmus+, de mobilitat juvenil. Gent jove que no té feina i tampoc estudia, i té l’opció de participar en diversos projectes europeus. Està molt bé perquè a aquesta gent se li paga allotjament, manutenció, un pocket money [xavalla], un bitllet d’avió, l’estudi de l’idioma del país i formació. Aquest programa dura un any, i col·laboren amb nosaltres.
Quants voluntaris tenen d’aquest programa?
Tenim un voluntari d’Israel, dues angleses i dues franceses. I després, per exemple, tenim col·laboracions amb altres universitats. I hi ha una noia de Liverpool.
Fan estades per uns mesos, també?
Els estudiants d’universitat, quan acaben els graus, han de fer les pràctiques. La majoria són entre 240 i 350 hores, depèn de la universitat i les pràctiques.
Quin pressupost tenen i com tira endavant Mona?
El pressupost el vam tancar l’any passat, és de 320.000 euros.
I com es mantenen? És un miracle? Té mèrit, no?
Nosaltres vam començar realment amb 6.000 euros per crear la fundació. Hi ha una organització internacional, que és la primera que es va crear en l’àmbit de la protecció de primats, la International Primate Protection League (IPPL), a l’estat de Carolina del Sud, als Estats Units. Quan vaig començar, jo representava aquesta organització, i vaig començar amb un senyor anglès que estava retirat i vivia a Breda, i ell era el representant, i m’ho va passar a mi. Aquesta gent ens va donar 6.000 euros per crear la fundació. La resta, per a les construccions i tot, una organització anglesa que es diu WSPA (World Society Protection of Animals). Aquests van pagar les instal·lacions [el centre]. El terreny és una cessió de l’Ajuntament.
Com han subsistit?
Què hem fet durant tots aquests anys? No vam crear una fundació per viure de les administracions. Hem anat desenvolupant diverses vies per obtenir ingressos per a la fundació: les visites al centre, el marxandatge, la col·laboració de socis i padrins –que mantenen el dia a dia de la fundació–, les donacions d’empreses en forma de material (fustes o pintura)... També tenim un programa de suport de micromecenatge a través del qual obtenim uns 1.000 euros a l’any. Tenim el màster de primatologia de la universitat.
Expliqui’m: què és aquest màster, una extensió de la seva feina?
En el departament de recerca, els cuidadors i jo venim del món de la primatologia. Una altra persona ens ha gestionat la recerca de la fundació. I el més gros és el màster en primatologia.
És d’un any?
És un any i mig. El primer any fan tota la part teòrica i després se’n van a fer el projecte de recerca. El poden fer aquí, però molts opten per anar a altres llocs. Tenim convenis amb centres d’arreu del món que tenen primats, i se’n van a fer projectes al Perú, al Congo, a Colòmbia, a Mèxic...
Fa tres anys que el fan. Quanta gent l’ha fet?
Són 25 per any. No n’agafem més. És un màster bastant dirigit. Aquestes persones no només han d’aprendre què són els primats i la taxonomia, sinó que han d’agafar dades i preparar projectes de recerca.
Qui el fa? S’ha de ser veterinari, graduat?
Sí que s’ha de ser graduat, com en tots els màsters. És curiós, perquè penses: “Qui el farà? Un biòleg?” Doncs sí, un biòleg, però també hi ha periodistes, filòsofs... Vaig quedar parada pel fet que hi hagués filòsofs. S’hi apunten per les qüestions ètiques en el tracte amb els animals. Hi ha de tot una mica.
Vostè que els coneix: com és el comportament dels primats en relació amb els humans?
Nosaltres no provenim directament del ximpanzé, però sí que estem en la mateixa línia evolutiva. Hi va haver un ancestre comú, que en principi ningú ha descobert. Primer hi ha una separació en orangutans; després, en goril·les i en ximpanzés. I, al final, el gènere Homo, que ha anat evolucionant fins avui dia, fins a l’Homo sapiens. Compartim una sèrie de conductes, com ara les emocions. Les emocions, les compartim totes, evidentment.
Poden sentir les mateixes emocions els ximpanzés i els macacos que els homes?
Els macacos estan més endarrere en la línia evolutiva que els ximpanzés. Però els ximpanzés, que són més propers a nosaltres, sí.
Podem compartir l’alegria?
Poden estar contents, enfadats, tristos... Poden mostrar agressivitat. Compartim. Una de les coses que podem extreure del seu estudi és com és la conducta humana i com ha anat evolucionant. El fòssil s’ha fossilitzat; troben ossos, però és un fòssil. La conducta, en canvi, no s’ha fossilitzat. I hem d’estudiar la conducta en els nostres parents més propers, els ximpanzés.
Si compartim conductes, què ens fa més diferents del ximpanzé? Què li sobta?
Realment, l’única cosa que els falta és parlar. Ells es comuniquen, com la majoria dels animals. No tenen la capacitat del llenguatge, és l’única diferència. Hi ha hagut estudis i proves, com un de la Universitat de Kyoto. En aquest estudi de memòria, a l’hora de recordar uns números que s’ensenyaven a uns segons, a un ximpanzé no el va superar cap humà [en memòria visual]. De fet, els animals que viuen a la selva tenen molta memòria espacial: quan floreixen els fruits en aquesta zona. S’han de desplaçar en funció de l’època de sequera, l’època de pluges... Són més intel·ligents? És una intel·ligència adaptativa. T’adaptes a l’espai, a la teva disponibilitat d’aliments, als teus recursos...
Què ha après dels ximpanzés? Quant ens falta per evolucionar, als humans?
Jo crec que a l’home li falta solidaritat. Sí que és veritat que el ximpanzé és territorial. Marquen territori, com nosaltres, perquè volen conservar els seus recursos, ja que no volen que hi entrin ximpanzés d’altres grups. En el seu grup, són molt solidaris, tot i que sí que és cert que hi ha una jerarquia i tothom la respecta. Hi ha el mascle dominant, però com nosaltres.
Els rols i les diferències de gènere, que de vegades es veuen en els humans, també hi són en els primats?
Normalment, sempre hi ha un mascle dominant i, quan és l’època de la còpula, és el primer que copula. Hi ha grups, sobretot en captivitat, en què les que dominen són les femelles.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
