Malestar a Badalona per l'augment de pisos turístics
Veïns del front marítim detecten que es disparen, “sense control”, els habitatges que es lloguen per dies o setmanes
L'Ajuntament té constància d'una dotzena, però a la ciutat n'hi ha molts més
Els diferents portals que ofereixen apartaments de lloguer, per dies o per setmanes, inclouen, cada cop més, habitatges de Badalona. Una bona part, la gran majoria, estan localitzats al front marítim de la ciutat, al sector comprès entre el centre i les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs. En la majoria de casos, són pisos situats a primera línia de mar que els propietaris van comprar abans de la crisi per especular amb el preu però que, per contra, no s'han pogut treure de sobre. Ara han descobert en el fenomen del turisme una porta oberta a seguir amb els seus plans de negoci. Es lloguen per dies, a preus que oscil·len, en temporada alta, entre els 150 i els 257 euros per nit. Els clients, gairebé sempre, són estrangers.
Aquest fenomen ha aixecat un cert malestar entre les famílies que viuen en aquests edificis, que veuen com proliferen les visites esporàdiques de grups de turistes que causen molèsties. “Ells vénen de vacances i sovint no són conscients que estan envoltats de famílies amb nens o de persones que treballen l'endemà”, explica una afectada. “Posen la música molt alta, arriben de matinada passats d'alcohol o mouen mobles en qualsevol moment de la nit”, afegeix un altre veí.
Fins i tot hi ha algun pis, a l'edifici més proper a Sant Adrià de Besòs, que s'anuncia en una pàgina de les que fomenten el turisme de borratxera. En alguns casos, es convida a sobreocupar l'habitatge perquè toqui a menys diners per barba. Això pot suposar, i així succeeix de tant en tant, que un pis habilitat per a cinc persones acabi ocupat per una desena.
Són ja diversos els veïns que s'han queixat a l'empresa que administra aquestes finques i així ho explica la presidenta de l'associació de veïns del Front Marítim, Enca Marés. “Ho comuniquem a l'administrador perquè es posi en contacte amb el propietari i en paral·lel cridem l'atenció a les persones que causen molèsties”, diu. Els veïns no s'han queixat a cap polític atès que diversos professionals els ha comentat que “es tracta d'un conflicte entre particulars”.
No n'hi ha cap cens
Les administracions, però, haurien d'estar al corrent de l'existència d'aquests pisos d'ús turístic, ja que els propietaris estan obligats a donar-los d'alta com a tals i a pagar els impostos corresponents. El govern de Badalona del PP diu que no disposa de cap cens, però que té constància d'una dotzena d'habitatges d'aquestes característiques. Donant un cop d'ull als portals especialitzats en aquesta mena de negoci, se'n localitzen molts més.
El regidor de Seguretat, Miguel Jurado, afegeix que l'executiu de Badalona no ha rebut cap queixa per part dels hotels de la ciutat. “Ans al contrari: són més plens que mai”, indica. El que per l'Ajuntament no és actualment cap problema, molts veïns ho comencen a veure com un maldecap emergent que no té fre. Alguns blocs de pisos han passat aquest estiu de tenir un o dos pisos d'ús turístic a comptabilitzar-ne cinc o sis.
Obligats a donar-lo d'alta
La normativa de la Generalitat en relació als pisos d'ús turístic és ben clara: tots els propietaris d'habitatges que vulguin llogar-los per períodes inferiors a 30 dies i de forma repetida estan obligats a donar-los d'alta com a tals. Els amos dels pisos ho han de comunicar a l'Ajuntament de la seva ciutat, que, al seu torn, ha de traslladar la informació a la direcció general de Turisme de la Generalitat.
El fet que el propietari estigui obligat a tributar provoca que el pirateig s'hagi estès en el sector. Les sancions, per a qui no compleix amb la llei, poden oscil·lar entre els 3.000 i els 24.000 euros. No tots els habitatges poden ser oferits com a pisos d'ús turístic. Les comunitats de veïns, mitjançant els seus estatuts, els poden restringir. També els ajuntaments poden redactar plans d'usos que els prohibeixin en determinats sectors de la ciutat, segons expliquen fonts del govern català.
