Els alcaldes critiquen que també es tanqui el crèdit als municipis poc endeutats

Amb la marxa enrere del govern espanyol s'evita «el que hauria pogut ser la ruïna de molts ajuntaments», defensa l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (CiU). Gairebé tots els alcaldes consultats –una trentena a les comarques barcelonines– troben injust que el govern espanyol decreti el tancament de l'aixeta de crèdit per a tothom en les mateixes condicions, quan hi ha municipis que estan molt poc o gens endeutats. Segons les dades del Ministeri d'Economia i Hisenda, la majoria dels ajuntaments de les comarques barcelonines tenen en marxa alguna operació de crèdit, tot i que en una quarta part dels casos el deute no va més enllà del milió d'euros i només representen un 8% del total els 26 ajuntaments que han de tornar més de 20 milions en crèdits. És difícil posar d'acord els alcaldes en quin és el límit a partir del qual es pot considerar un ajuntament excessivament endeutat. De fet, no n'hi ha cap dels consultats que ho consideri així en el cas de l'administració que dirigeix, i les diferències són prou grans. L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (PSC), troba injust que la restricció acabi afectant el seu ajuntament, «que té les finances sanejades, amb superàvit i és el segon de Catalunya amb menys endeutament, de 666,28 euros per habitant», explica. L'Hospitalet té un endeutament del 60%; Molins de Rei, del 70,5%; Rubí, de més d'un 80%, contra el 33% de Vacarisses, el 24% d'Ullastrell o el 12% de Sant Quintí de Mediona i el 3% de Sant Martí Sarroca. I és que la llei permet que les administracions locals s'endeutin fins al 110% dels seus ingressos ordinaris. En qualsevol cas, la majoria d'alcaldes creuen que no es pot limitar el crèdit a tothom igual. «És una mesura que s'hauria d'aplicar en funció de la situació de cada ajuntament. A aquells que han fet els deures i tenen un nivell d'endeutament molt per sota dels límits establerts, se'ls hauria de donar una certa autonomia», defensa Bernat Graupera (CiU), alcalde de Sant Andreu de Llavaneres. El regidor d'Hisenda de Calella, Jaume Puig (ERC), afirma que «no es pot tractar tothom igual perquè hi han hagut ajuntaments que han aplicat mesures d'estalvi i de restricció per evitar que el deute es disparés». L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro (PSC), afirma que el problema és que el decret penalitzarà tothom, quan, de fet, està pensat «per a ajuntaments com el de Madrid, que viuen una situació insostenible» –el deute de l'Ajuntament de la capital espanyola supera els 6.000 milions d'euros, un volum molt més gran que el de tots els municipis catalans sumats. La preocupació dels alcaldes ara és afrontar els pagaments d'obres o serveis a partir del 2011. L'alcalde de Molins de Rei, Ivan Arcas (ICV), explica que la restricció podria posar en risc l'adequació d'un nou equipament, el local de la Federació Obrera, que està prevista per a l'any entrant. Algun alcalde, com ara el socialista Xavier Amor, de Pineda de Mar, demana un esforç col·lectiu de responsabilitat: «Potser no és del tot just, però als afectes de la Unió Europea el dèficit públic dels estats és únic, no es distingeix el de les administracions locals.» D'altres, però, com ara els convergents Miquel Buch, de Premià de Mar, i Mercè Pla, de Palau-solità i Plegamans, acusen el govern espanyol d'aplicar una política erràtica. «Després de dos anys de FEIL i de plantejar l'any passat elevar fins al 125% el límit d'endeutament municipal, ara es demostra que no hi ha estratègia i que viuen de la improvisació».

(Consultes realitzades per C. Morell, J.G. Navarro, I. Martínez, M. De Lamo, L. Marín, R.M. Bravo, E. Agulló, M.A. Luque, M. Cornet, Ll. Martínez, E. Ferran, M.T. Márquez i G. Ariño)