Memòria històrica
Barcelona rescabalarà els funcionaris municipals depurats pel franquisme
El consistori anul·larà els expedients oberts als represaliats i farà un acte públic de desgreuge
Només en dos anys es van sancionar 1.600 treballadors desafectes
És un gest que, com més d’un regidor va recordar en el seu torn d’intervenció, possiblement arriba tard, però s’ha consumat. La comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir, amb el vot de tots els grups i l’abstenció solitària del PP, una proposició d’ERC per anul·lar tots els expedients de purga que es van obrir contra funcionaris municipals durant el franquisme. Un gest de memòria històrica que anirà acompanyat de la celebració d’un acte públic de rescabalament de la memòria d’aquests treballadors, i que no van ser precisament pocs. Els estudis històrics així ho corroboren, ja que només entre els anys 1939 i 1940 es calcula que es van expedientar 7.100 funcionaris, un 25% de l’aleshores plantilla del consistori, per motius polítics. D’aquests, a 2.500 se’ls van acabar obrint càrrecs formals, que van desembocar en 1.610 sancions i 917 acomiadaments fulminants. Una depuració en tota regla.
L’ampli consens que hi va haver en la votació d’ahir va fer que el debat fos relativament pla, sense els estirabots que no poques vegades presideixen les discussions polítiques que versen sobre el franquisme. Tot i així, va haver-hi algun moment, breu, on el verb es va afilar, motivat per la intervenció de la regidora del PP, Àngels Esteller, que va qualificar la proposta de “revengista” i de posar el focus “només en una part de la història, oblidant el que va passar també al bàndol republicà”. El portaveu de la bancada d’ERC, Jordi Coronas, no va picar l’ham i va rebatre amb un argument acadèmic, tot recordant que no es pot equiparar la repressió que es produeix en una situació de confrontació –la Guerra Civil espanyola– amb la que s’institucionalitza des d’una esfera de govern. Qui no se’n va poder estar, però, de replicar al PP va ser el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, que va jutjar “deplorable que es qualifiqui de «revengista» l’intent d’un govern de complir el seu deure, que és garantir el dret a la memòria dels seus ciutadans”.
Un cop fet el pronunciament polític, el següent pas serà donar forma a l’acte de reconeixement cap a aquests represaliats, en què es vol que les famílies juguin un paper central. De manera paral·lela, i d’acord també amb el text ratificat ahir, s’acceleraran les gestions per retirar la medalla d’or de la ciutat a Miquel Mateu i Pla, que va ser el primer alcalde falangista i a qui s’assenyala com el braç executor d’aquesta purga.
