Festa malgrat tot

En una edició amarada pel context polític del moment i el record luctuós dels atemptats del 17-A, les festes de la Mercè de Barcelona van voler reivindicar-se ahir, també, com l’esdeveniment essencialment cultural, lúdic i multitudinari que són per definició. Els diferents escenaris distribuïts per la ciutat van acollir una densa oferta d’activitats en el que era el dia d’arrencada oficiós de l’esdeveniment, tot i que el moment és el que és i en no pocs actes les proclames a favor del referèndum van ser inevitables; una Mercè d’excepció.

El parc de la Ciutadella és, un any més, un dels espais centrals de la cita, ja que és on es concentra el gros dels espectacles de carrer que s’han programat. Un és el de la companyia coreana Creative Group Nani que, a la zona de la cascada, ofereix una particular recreació del món animal en forma de dansa amb els simis o els tigres com a elements protagonistes. De la seva posada en escena a peu pla, el que més destaca, però, són les sis intèrprets que posen música al muntatge amb instruments tradicionals coreans com el janggu, una variant de timbal amb un so que es clava literalment al cervell. Només uns metres més enllà del parc, concretament al passeig Lluís Companys, s’hi ha instal·lat el que promet ser una de les grans sorpreses de la Mercè d’enguany. Parlem d’una gran cúpula de 17 metres de diàmetre on el visitant, estirat a terra i encaixat en grups de no més de 200 persones, pot veure una projecció en 360 graus amb l’estudi Eyesberg, que l’endinsa en la realitat d’Islàndia, el país de moda protagonista de la Mercè 2017 atès que Reykjavík, la seva capital, ostenta el títol de ciutat convidada. La cua per entrar-hi, ahir al migdia, era senzillament quilomètrica.

Com en tota festa major, encara que sigui institucional, la cultura tradicional és un dels vèrtexs de la Mercè. Les propostes que ja han adquirit la categoria de clàssics com el correfoc, ahir al vespre va sembrar de foc i corredisses la Via Laietana més que atapeïda de gent. Una al·legoria a la gresca i a la desmesura, amb el bestiari inclòs, va venir precedida per la celebració, enguany, dels 40 anys dels grups dels diables del Clot, posteriorment, l’encesa de la Porta de l’Infern.

La música és el tercer element que completa el triangle que sustenta la programació de la Mercè. Al marge dels grups i artistes vinguts d’Islàndia, una de les escenes més interessants del panorama emergent actual, un dels concerts més esperats, era el que van oferir ahir a la nit Manel –cada dia més internacionals amb el seu Jo Competeixo–, els reivindicatius Txarango i Buhos a la platja del Bogatell, amb Estrella Damm i que, definitivament, ja s’ha convertit en una de les cites més concorregudes de la festa barcelonina. Avui, i a la seu de l’antiga fàbrica de la marca cervesera, que és situada al carrer Rosselló, també hi ha una densa selecció d’oferta musical en la qual destaquen Renaldo & Clara –amb un nou disc sota el braç–, Melange, Pau Vallvé i Spiral Stairs, entre d’altres.