Sense pensió pel padró
Tres de les parelles dels bombers morts el juliol en el foc d'Horta de Sant Joan es podrien quedar sense pensió de viudetat en no poder acreditar oficialment una convivència d'un mínim de 5 anys
Un dels successos més tràgics dels darrers mesos va ser la mort de cinc efectius dels Bombers de la Generalitat mentre estaven treballant en l'extinció del virulent incendi que es va declarar el 21 de juliol a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. A més de la dolorosa situació que viuen les famílies, ara s'hi suma la controvèrsia que tres de les parelles de fet de les víctimes mortals es podrien quedar de moment sense pensió de viudetat. La denegació de la prestació per part de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) és deguda a l'aplicació estricta de la llei ja que, en els casos en què no hi ha contracte matrimonial, la normativa exigeix que consti l'empadronament de la parella al mateix habitatge durant un mínim de cinc anys, fet que no podrien acreditar oficialment les afectades.
Aquesta determinació –de la qual cal remarcar que l'INSS encara no ha emès una resolució oficial– ha aixecat fortes crítiques de diferents sectors, com ara de les seccions sindicals amb representació al cos de bombers, que demanen «sensibilitat a l'administració» per «evitar que les tres famílies quedin fora del sistema públic de pensions» i que «corrin el risc de patir penúries econòmiques». Les companyes dels efectius també tenen el suport incondicional del Departament d'Interior, que els ha comunicat, a través del conseller Joan Saura, el ferm compromís que des de la Generalitat «es farà tot el possible» perquè percebin l'ajuda.
Una de les perjudicades és la veïna de la Pobla de Segur Susana Puscas, qui era parella del bomber Jordi Moré. Segons qualifica, «aquesta situació és molt injusta» ja que només ha pogut provar objectivament, a través del padró, una convivència amb Moré de quatre anys. «El 2003, vam començar a viure junts en un pis de lloguer que jo tenia a la Pobla. No va ser fins a l'agost del 2005 que ens vam mudar en un altre habitatge, que va ser en el qual ens vam empadronar, si bé tot el poble sap que convivíem des d'abans. En aquest sentit, he d'agrair enormement l'esforç de l'alcalde, qui va fer una acta testifical en la qual va deixar constància que coneixia que ja residíem junts en el primer immoble, ara fa 7 anys.» En el segon domicili, va ser on van néixer els fills bessons de la parella, que tenen 3 anys –en relació amb els fills, sí que se'ls ha concedit la pensió d'orfandat, en la qual es deduirà el 20% cotitzat per la víctima, mentre que la que s'ha refusat representava un percentatge del 52%–. Amb tot, Puscas insisteix que rep molt de suport moral i que té plena confiança en el cos de bombers i en Interior per solucionar aquesta qüestió. En el cas que no sigui així, emprendrà alguna mesura de força social com ara «la recollida de signatures», però conclou que en cap cas té ganes d'iniciar un procés judicial.
S'hi pot presentar recurs
El degà del Col·legi d'Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet, considera que tothom hauria de tenir dret a una prestació social, i més tenint en compte que «en aquest cas les víctimes eren servidors públics que van perdre la vida en un acte de servei». A banda, va subratllar que es pot recórrer contra la decisió de la Seguretat Social davant d'un jutge i que té molts números per prosperar perquè «és un tema superat»: «Normalment, ja s'equipara la convivència dels matrimonis amb la de les parelles de fet, quan en aquestes es justifica que hi havia una voluntat de convivència en el temps.» Paral·lelament, el sindicat CATAC va manifestar que el seu gabinet jurídic està estudiant el tema, en creure que en tractar-se d'un accident laboral no s'hauria de ser tan estricte, que convindria revisar la normativa i crear així un bon precedent.
