Societat

La Mina mostra la realitat

La Plataforma d'Entitats de la Mina critica la degradació del barri i el fracàs dels plans de transformació del consorci Reclama que les administracions facin autocrítica i mirin de solucionar-ne les mancances

A tocar de la via
del tren, hi ha cada dia centenars de xeringues usades

Cada dia, els treballadors de la sala de venipunció de la Mina fan dues passades pel descampat que hi ha a tocar del carrer de les Estrelles. La seva feina és informar els toxicòmans que hi troben de l'existència de la sala, on poden anar a injectar-se droga en millors condicions higièniques i on hi ha assistència mèdica en cas de sobredosi. A la sala es consumeixen cada dia unes 250 dosis de droga, majoritàriament heroïna i cocaïna, però, vist l'estat del solar de les Estrelles, és evident que són molts encara els que es punxen al carrer.

Els mateixos informadors de la sala són els encarregats de recollir les xeringues usades, que es barregen entre tota mena de deixalles en aquest indret cobert de vegetació a tocar de la via del tren. Un dels objectius d'aquesta feina és evitar que algú pugui prendre mal si es clava una agulla abandonada. Les probabilitats són molt altes en una zona on les recollides es comptabilitzen per centenars. La resta de les deixalles, els embolcalls de les xeringues, les gomes que es fan servir per fer pressió i trobar les venes més fàcilment, els envasos de plàstic i les cassoletes metàl·liques on es barregen les dosis d'heroïna que es consumeixen, s'acumulen mentre no es resol el litigi entre Adif, propietària dels terrenys,
i l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per decidir qui s'ha de fer càrrec de la neteja de l'espai.

Aquest és un dels punts de degradació que denuncia la Plataforma d'Entitats de la Mina, que ha fet públic un manifest en què critica l'estat actual del barri i reclama que les administracions facin autocrítica i mirin de resoldre les mancances que encara s'arrosseguen catorze anys després que s'iniciés el pla de transformació. Els diners abocats al barri es poden comptar per milions, però, segons les entitats, la transformació social promesa no ha estat reeixida. “No es pot estar en contra de la participació veïnal si el que es vol és la implicació de la gent”, asseguren. Parlen de compromisos incomplerts i de promeses que no s'han arribat a abordar quan falta poc més d'un any per a la finalització del consorci, que té de vida fins al 31 de desembre del 2015.

L'alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, defensa la feina feta pel consorci i atribueix a la crisi la davallada dels recursos, cosa que ha impossibilitat aprofundir més en la transformació de la Mina. Assegura que el mal moment econòmic va estroncar la venda de solars i, de les vuit promocions privades d'habitatge que s'havien de fer, només se'n van aixecar tres. Pel que fa als pisos públics, al barri s'han fet set blocs, que havien d'estar destinats al reallotjament de veïns de les promocions més degradades. D'aquests set blocs, només n'hi ha dos que acullen els reallotjats. Quant a la resta, n'hi ha un que, com assenyala l'alcalde, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha començat a comercialitzar en les modalitats de lloguer social, lloguer amb opció de compra i compra. De moment, el 85% dels pisos d'aquest bloc estan adjudicats, segons dades del Consorci de la Mina. La resta de promocions, quatre més, sumen 220 pisos totalment acabats i a punt per entrar-hi a viure, encerclats per una tanca en espera del que acabi passant amb el bloc del carrer de Venus, que s'havia d'enderrocar, però que finalment les administracions volen mantenir. La degradació general contrasta amb l'estat d'aquests blocs completament nous i, segons la plataforma, vigilats “a preu d'or” per una empresa de seguretat privada hereva dels grups organitzats en el moment àlgid del boom immobiliari que s'ocupaven de protegir els solars en construcció.

L'alcalde de Sant Adrià de Besòs sí que reconeix el fracàs de les polítiques per frenar l'absentisme escolar al barri i assegura que en aquest punt cal trobar una solució: “No hem aconseguit els resultats esperats.” Les entitats critiquen que la majoria dels projectes socioeducatius i laborals “que havien de tenir una metodologia clara s'han externalitzat”. Joan Callau qualifica la relació amb les entitats de “fluida”, encara que reconeix que “falten punts de coincidència”, mentre que la plataforma denuncia que la Mina és a hores d'ara “un barri trencat i desmoralitzat”.

L'estigma de l'habitació dels mals endreços

La Plataforma d'Entitats de la Mina denuncia que el barri no ha pogut superar encara el seu pecat original. Nascut ara fa quaranta anys per allotjar veïns procedents de diversos nuclis de barraques de l'entorn de Barcelona, la Mina continua sent un dels barris on se situa “tot allò que fa nosa a Barcelona”, explica Josep Maria Monferrer, president de l'arxiu històric del barri i profund coneixedor de la realitat d'aquest territori des dels seus orígens. El cas de la venda i el consum de drogues és, al seu parer, un dels exemples més clars que il·lustren aquesta situació. “La pressió per allunyar els toxicòmans de la sala de venipunció de Drassanes els ha portat cap a la Mina”, assegura Monferrer, que afegeix que els bons resultats a l'hora de reduir el nombre d'usuaris d'aquesta sala de Barcelona coincideixen amb l'increment del consum a la Mina. “Barcelona vol projectar una imatge de ciutat turística de primer ordre que entra en conflicte amb el fet de tenir toxicòmans a tocar del punt d'arribada dels vaixells de creuer de luxe; per això ha augmentat la pressió policial allà i els usuaris s'han desplaçat fins a la Mina”, es lamenta. Així mateix, manté que aquesta pressió no és la mateixa que fan les forces policials al barri adrianenc, sobretot a l'entorn de les zones més conflictives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Raül Balam
Xef del ‘Moments’ de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona (2 estrelles Michelin)

“El meu plat preferit és patata amb col i bacallà de Sant Pol”

Barcelona

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA
societat

Els càmpings de la Costa Brava, principal allotjament turístic català

roses