Societat

El secretari que va superar la tarotista mexicana

Durant els tres anys i escaig que la família Bladé i Font s'estarà a Montpeller passen per dificultats, que la Segona Guerra Mundial agreuja. Els pares i Artur Bladé i Font, de llavors 11 anys, es lloguen per anar a fer la verema. Fins que no es comença a regularitzar un subsidi que rebien els funcionaris del govern de la Generalitat no van una mica millor. A Montpeller, viuen deu mesos amb el filòsof Francesc Pujols. Per això, de les figures intel·lectuals que el pare homenatjarà en els seus llibres, aquesta és la que Bladé i Font més recorda: “Feia impressió, tant des del punt de vista físic com de personalitat.” Però de mica en mica, a causa de la guerra –“els alemanys i els refugiats es van anar fent més presents”– la situació es va fer insostenible. Els Bladé i Font s'apunten a les llistes per marxar a Mèxic i troben plaça en un vaixell per al 14 d'abril de 1942. Quan són a punt d'embarcar i ja s'havien desfet de tot el que tenien, els diuen que hi ha “overbooking” i es queden a terra. “Va ser la part més dura, vam haver de tornar-nos a adaptar”. Finalment, el 8 de setembre de 1942 s'embarquen. D'aquell viatge, Bladé i Font recorda les classes de gimnàstica que els feia l'exboxejador Josep Gironès, molt conegut als anys trenta i que durant l'exili s'esborraria del mapa.

A Mèxic, “cadascú va tenir un exili diferent”, explica Bladé i Font. La mare es guanya bé la vida, de llevadora i de practicant. Ell fa tots els estudis a Mèxic –com a químic, allà va tenir com a professors “la majoria de científics refugiats”–, i després completarà la formació als Estats Units i França, fins a tornar a Barcelona el 1968. El pare, en canvi, “ho va passar molt malament fins a trobar feina estable”. “El xoc cultural va ser molt fort per a ell.” Els primers anys, abans no s'estableix com a periodista, Bladé i Desumvila fa tota mena de feines, com ara la de secretari d'una tarotista. En aquest cas, l'escriptor responia les cartes adreçades a la tarotista, fins que aquesta va detectar que ho feia millor que ella i va preferir despatxar-lo. El 1956 fa un viatge temporal a Catalunya, per temptejar el retorn, però no va veure clar de tornar definitivament amb la dona fins al 1961. Des d'aleshores fins a la seva mort, el 1995, s'abocarà a una tasca de redreçament de la cultura catalana, fent classes de català, conferències i col·laboracions periodístiques, a més de publicar una obra ingent, aplegada en els volums d'obra completa publicats per Cossetània. El seu fons documental es troba a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Xavier Barranco
Cap de l’oposició de Portbou (Ara Portbou-Junts)

“Portbou continua sent un diamant en brut per treballar”

Portbou
Antoni Llabrés
President de l’Obra Cultural Balear (OCB)

“La principal amenaça per al català a les Balears ve dels poders públics”

Barcelona

El PSSJD investiga l'ús de substàncies piscodèliques contra la depressió resistent

Sant Boi de Llobregat
SANT PERE PESCADOR

Insten l’Estat a expropiar el sòl privat a la gola del riu Fluvià

SANT PERE PESCADOR
TORROELLA DE MONTGRÍ

Conflicte perquè la guingueta de Mas Pinell serà del Delfín Verde

TORROELLA DE MONTGRÍ
Tretze pagesos cedeixen l’espai per al vial de Santa Susanna
URBANISME

Tretze pagesos cedeixen l’espai per al vial de Santa Susanna

SANTA SUSANNA

Un cotxe amb càmera de lectura de matrícules controlarà la zona blava

Lleida
MEDI AMBIENT

Caminada a Calella per donar valor a un paratge natural amenaçat per un nou enllaç a l’autopista

CALELLA

Dues cooperatives d’habitatge faran 283 pisos protegits al Parc de l’Alba

Cerdanyola del Vallès