La sardana

Opinió

pere gorgoll i Noell

La Sardana de l'Any, a punt de solfa

A més del premi popular, també s'entregarà el premi de la crítica, que, per primera vegada, serà escollit només per músics i compositors experts del món de la cobla

Potser caldria reflexionar, tal com va fer Juli Garreta, sobre si el problema real no és que les sardanes siguin balladores o no, sinó simplement que no se saben ballar.

El Teatre Tarragona serà la seu de la final de la 24a edició de La Sardana de l'Any, durant la qual s'escollirà l'obra més valorada pel públic entre les que es van estrenar durant el 2012. La Federació Sardanista de Catalunya, organitzadora del concurs, va establir un màxim de 56 sardanes participants i la tria prèvia de les obres la van fer tres reconeguts músics, l'anomenat comitè seleccionador, format per Carles Raya, Francesc Gregori i Jordi Paulí. Els assistents rebran una butlleta amb el títol de les 10 sardanes finalistes i hauran d'atorgar 1, 2 o 3 punts a les que més valorin. La composició que sumi més punts serà la guanyadora del premi popular de La Sardana de l'Any 2012.

En la mateixa vetllada es lliurarà també el premi de la crítica, escollit entre les 56 sardanes proposades, el jurat del qual l'integren per primer cop només músics experts del món de la cobla, els tres membres del comitè seleccionador més Xavier Pagès, Jesús Ventura i Jordi Molina.

Aquest any participaran les cobles Reus Jove i La Principal del Llobregat, que en la primera part interpretaran les deu sardanes finalistes. Després es llegirà el resultat del premi de la crítica i es tocarà la sardana guanyadora. En la segona part, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, acompanyats de la cobla Reus Jove i l'esbart Reus Dansa, presentaran l'espectacle La jota + bella. A més, la colla Tarragona Dansa farà una exhibició de punts lliures. Posteriorment, es llegirà el resultat de l'escrutini per proclamar la sardana guanyadora del premi popular i es lliuraran els trofeus. Els actes, però, començaran ja a les 10 del matí amb una visita turística gratuïta per la ciutat oberta a tots els que hagin reservat plaça a través de la Federació Sardanista de Catalunya. La visita acabarà a la Rambla Nova, a les 12 del migdia, amb una ballada de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Tarragona. I a partir de les 5 de la tarda, abans de començar la final, La Principal del Llobregat interpretarà cinc sardanes davant la porta principal del teatre.

2 Cobles Hi participaran la Reus Jove i La Principal del Llobregat, a més dels esbarts Reus Dansa i Tarragona Dansa, i Quico, el Cèlio, el Mut i el Noi de Ferreries. 10 Sardanes Han arribat a la final 10 sardanes de les 56 que hi havia en la tria prèvia del comitè seleccionador. 23 Edicions El concurs va néixer el 1972 i de moment se n'han fet 23 edicions.

LA DATA

11-05-2013 L'acte de proclamació dels guanyadors començarà a 2/4 de 7 de la tarda al Teatre Tarragona.

LES XIFRES

L'aplec de Cubelles. Jordi Paulí Laia. Carles Santiago Tossa, paradís blau. Lluís Pujals Sant Pol, quina hora és? Jordi León Els gegants de Prats. Josep Coll Or per Sabadell. Joan Jordi Beumala Joia de viure. Joan Lázaro Vigília d'aplec. Josep Cassú els colors del Montsant. A. Escoda terres de potassa. Joan Pelfort

Sabem ballar sardanes?

Hi ha polèmiques que persisteixen implacablement en el temps. I el sardanisme, un autèntic expert en fossilització, ara fins i tot en les xarxes socials, ha tornat a manifestar exactament les mateixes posicions de fa molts anys, com si el temps no hagués passat o hagués passat en va. En acostar-se la proclamació de La Sardana de l'Any, una de les grans polèmiques es revifa tossudament. És una polèmica que neix de la distinció que es pretén fer entre sardanes balladores i de concert de manera excloent i irreconciliable. Per arrodonir-ho, molts tendeixen a identificar les sardanes balladores amb obres de mala qualitat i les de concert amb obres de bona qualitat. Però aquesta doble dicotomia és falsa. Qualsevol sardana, per definició, és ballable. Potser caldria reflexionar un altre cop, tal com va fer Juli Garreta, sobre si el problema real no és que les sardanes siguin balladores o no, sinó simplement que no se saben ballar. Xiular Garreta o Joaquim Serra en aplecs és, a més d'una falta de respecte, un símptoma que una part del sardanisme està certificant la defunció definitiva de la sardana com a manifestació de cultura popular i la constatació d'un allunyament cada vegada més abismal entre el que s'interpreta al carrer i la voluntat innovadora d'alguns sectors per elevar la sardana al nivell de qualsevol altra manifestació musical. Aquest allunyament està desembocant en una lenta agonia de la sardana com a expressió popular i, en canvi, està afavorint un ressorgiment de la música per a cobla als concerts. Potser la voluntat d'algunes cobles i alguns compositors salvarà la sardana transformant-la i actualitzant-la, com han fet grans mestres com ara Juli Garreta, però es pagarà un preu molt alt, perquè la intransigència i falta d'autocrítica de molts sardanistes, impermeables a qualsevol innovació, suposaran la mort de la sardana al carrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

La Champions ja és aquí!

Girona

Les quatre finques on hi ha la llavor de l’agricultura del futur

Pacs del Penedès
SOCIETAT

Amplien a tot Catalunya el voluntariat de suport a la reinserció d’agressors sexuals

BARCELONA
Equipaments

Badalona inverteix 245.000 euros per millorar l’històric edifici del conservatori

Badalona
Sant Jaume de Llierca

Memòria del maqui Joan Platé Vergés

Sant Jaume de Llierca
SERVEIS

Malgrat de Mar s’estrena en la zona verda amb una prova pilot

MALGRAT DE MAR
SERVEIS

Calella pagarà la neteja de grafits en parets i façanes de particulars

CALELLA

L’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles: fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic

la crònica
La crònica

Jugar no és només cosa de nens