Sota la pell del drac
Fita · Ara fa 25 anys, la Setmana Medieval de Montblanc va ser pionera a crear un model de festa històrica únic, bastit per la participació de centenars de voluntaris
N'ha resultat la projecció i el reforç de la identitat local
Amb la col·locació de les banderes onejants a la trentena de torres de la muralla i l'elecció de la princesa i el Sant Jordi, els montblanquins ja flairen deu dies de festes. És disbauxa a seques per a la majoria i intensificació de la feina de mesos per als 600 membres de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi. Des de fa 25 anys, l'entitat mou un engranatge complex amb desenes d'actes, que atrau uns 60.000 turistes a una vila de poc més de 7.000 habitants.
La Setmana Medieval, però, va néixer més petita i casolana. En una vila de potent llegat medieval i amb la feliç coincidència que el costumista Joan Amades va situar-hi la llegenda de Sant Jordi, el 1987 es va escenificar per primer cop en el marc de les fires locals. “L'ànim era dinamitzar Montblanc, fent una festa en què tothom tingués cabuda i, alhora, explicar la història dels nostres avantpassats d'una forma atractiva”, recorda un dels impulsors i president de l'associació fins l'any 2000, Joan M. Viñas. Aquell mateix any es va constituir l'associació. “Vam optar per no posar-nos límits i fer una festa grossa, referencial.” Malgrat que, arran de l'èxit montblanquí, les festes medievals han proliferat arreu, l'experiència era inèdita. Amb la voluntat a la fidelitat històrica determinant vestits, menjars i escenografies, la primera Setmana va representar les Corts Reials del 1414 i la llegenda. En constant renovació, els anys van sumar el mercat, tornejos, tavernes i diversos espectacles medievals de petit i gran format. El creixement ha estat ràpid, de bola de neu i ha fixat un model únic. “Vam ser els primers i som l'única festa medieval muntada exclusivament per una associació”, assenyala Joan Roig, el president. Noves amistats han nascut a l'entorn d'una festa ara ja indestriable de la identitat montblanquina, però alhora el seu fort pes ha despertat alguns recels. Roig reconeix que “les relacions amb l'Ajuntament sempre han estat rares”, “l'associació vivia d'esquena a la resta del poble” que no pertanyia a l'associació. Una percepció que està canviant els darrers anys. Per la seva banda, l'alcalde, Josep Andreu, assegura que “si la Setmana Medieval no existís, ens l'hauríem d'inventar, perquè ha estat el gran altaveu del patrimoni històric i arquitectònic”. Associació i Ajuntament treballen ara en la constitució d'un patronat que doni cobertura a l'esdeveniment. Ara bé, “el model s'ha de preservar, perquè si l'impulsés el consistori, la participació ciutadana no seria la mateixa”, diu l'alcalde.
Des d'una junta reduïda i molt activa, l'associació s'organitza en cinc àrees i nombroses comissions. Enguany, la programació exhibeix 41 actes: conferències, rondes trobadoresques, mercat, concerts, escenes medievals als principals monuments, espectacles teatrals... Un programa dens, per a tots els públics i majoritàriament gratuït. “Hem evolucionat en tots els sentits. Ara hi ha actes cada mitja hora, però no ens hem professionalitzat –remarca Roig–. La clau continua sent el voluntariat.” Hi està d'acord Xavier Iborra, que fascinat per l'ambient medieval va decidir participar-hi des del primer dia: “Recordo que em va fer molta vergonya posar-me les mitges i vaig sortir al carrer amb l'abric a sobre. Ara no em trec el vestit medieval.” Com d'altres, ha fet molts dels papers de l'auca. Actualment, és coguionista de la Dracum Nocte 2.0, un espectacle en què 300 persones recreen l'expulsió de Llucifer del cel, simbolitzant la part fosca del drac. I de la ruta teatral satírica Pas de Ronda, en què també actua. I dels cartells –amb el fotògraf montblanquí Albert Carreras–, que celebren el 25è aniversari. “He après molt. A crear, a treballar, a gestionar equips... És una feinada, però també estimulant i divertit.” I hi afegeix: “El poble ha fet gran la festa; ens ha donat orgull i ha posat Montblanc al mapa.”
En ebullició
Si durant la Setmana Medieval sols es viu per la festa, les setmanes prèvies es petja l'accelerador. Als capvespres, és habitual trobar grups assajant balls a qualsevol racó. Un bullir de reunions, proves de vestuari, muntatges d'estructures i un llarg etcètera. Però no sols a l'associació es treballa. Un mes i mig abans, la colla castellera Els Torraires organitza la intendència de la seva taverna: 1000 quilos de carn, 500 litres de vi i altres proveïments. Entre altres tasques, els 60 castellers s'ocuparan de fer bullir l'escudella per a centenars de turistes. “Acabem tan farts de coure carn, que ho celebrem amb una cassola de peix”, diu el president, Indaleci Prieto. “La festa no la veiem. Quan t'aixeques i penses en el dia que t'espera, ja vols que s'acabi. Però així paguem la hipoteca del nostre local.” La repercussió econòmica per l comerç i la restauració és evident i va més enllà del Sant Jordi. La marca turística Montblanc Medieval i la festa han format “un binomi perfecte”. L'antic president aclareix: “Quan la vam crear, en sabíem el potencial econòmic, però no va ser-ne la motivació.” Els socis paguen per assistir als espectacles i els vestits i, naturalment, no cobren. El 70% del pressupost prové d'ingressos propis, com ara entrades, patrocinadors i llicències per establir parades i tavernes. Roig assegura: “Seria més rendible si tinguéssim personal fix, però l'objectiu és fer la festa.”
Fa una dècada, una segona generació de montblanquins es va fer càrrec de la direcció de l'associació. Ara, ja empeny la tercera. Roig, que enguany deixa la presidència, considera que “si està viva, cada generació farà el que li convingui”. Amb la perspectiva del quart de segle, Viñas rebla: “La fortalesa de la Setmana Medieval és haver creat il·lusió i identificació amb Montblanc. Ha valgut la pena.”
