Recollir els fruits de 50 anys

Mossèn Josep Quer i Fusté, actualment rector dels pobles de Cartellà, Sant Medir i Taialà, i també capellà de la presó de Girona, ha estat homenatjat dos cops aquest mes amb motiu de la commemoració dels seus 50 anys de capellà: el primer dels actes va ser el passat dia 10 a Cartellà, amb l'assistència d'unes 400 persones, i, el segon, diumenge passat, a Rupià, el seu poble natal, on els seus convilatans li van fer costat omplint l'església. Conegut com mossèn Pitu, al llarg d'aquests cinquanta anys ha estat rector de les parròquies de Castanyet, a Santa Coloma de Farners, de Torroella de Montgrí i de Palafrugell, i des del 1994, de Sant Gregori, parròquia que compartia amb les de Sant Medir, Cartellà i Taialà, fins que fa un parell d'anys va assumir la seva tasca actual. Mossèn Quer, membre del Fòrum Joan Alsina, ha escrit a les revistes dels pobles d'on ha estat rector i va tenir un paper destacat en l'època de la transició política sent rector a Torroella de Montgrí. Va posar a disposició dels partits els locals parroquials per a les seves reunions, i també va ser un dels impulsors dels concerts a l'església d'aquest municipi, fet que li va comportar algun disgust amb el Bisbat, el qual no acabava de veure amb bons ulls la utilització d'aquest edifici per a un ús que no fos el religiós.

El servei religiós que des de fa gairebé una dècada fa a la presó de Girona és el que troba més «gratificant», diu. Hi va un dia a la setmana i, més que el servei religiós, és el fet d'entrar en contacte amb els interns. És la companyia, el parlar, el trobar-se a la cafeteria, al passadís o al pati. Els organitza alguna festa, i els dóna targetes per telefonar i rosaris de fusta. Els interns que més pena li fan són els afectats per la droga i la sida. En aquest sentit, mossèn Quer explica un cas que li va fer «molta pena» i que el va portar a una situació límit: es tracta d'un amic seu al qual l'unia molta amistat, i que va ingressar a la presó. El noi va anar a l'enterrament de la seva mare i va estar emmanillat durant tota la cerimònia: «Quan vaig veure que portaven aquell noi emmanillat, em va afectar molt i vaig estar a punt de fer un espectacle, però no el vaig fer», diu Quer. Després, afegeix: «Vam anar cap al cementiri, també emmanillat.» «Era la llei i no critico que l'hi portessin, però vaig estar a punt de fer un crit i dir: ‘Emmanilleu-me a mi i deixeu estar aquest noi al costat de la família'», argumenta Quer, que reitera que és el cas que més l'ha afectat. El mossèn remarca que a la presó és on troba «més agraïment i afecte». «Quan vaig a la presó, estic content, sé que allò que faig és ben rebut.» «Procuro implicar-me amb els problemes dels interns, per mi tothom es igual allà, tant si han comès un delicte com un altre». «Això crea una confiança que sense preguntar t'assabentes de coses que a vegades potser no gosarien dir, tot i que penso que ho diuen a l'advocat, al psicòleg o al jutge», afegeix Quer.

Quer manté que ha intentat adaptar-se als temps actuals. Diu que ha tingut alts i baixos i molts dubtes envers la seva condició religiosa. Té 72 anys, i va entrar al seminari als 10. Manté que la situació actual de l'Església és de «dificultat». Veu bé que s'impliqui en política per defensar els drets i deures de la societat, sobretot en el tema de la justícia. Considera que en aquest aspecte l'Església «no hi entra gaire» i «ho hauria de fer més». En canvi, creu que «es fica massa» en temes actuals com ara l'avortament i l'eutanàsia, que diu que s'haurien de deixar més en mans de la ciència. En aquest sentit, creu que l'Església «es precipita massa».