El golf de la crisi
Les instal·lacions del golf de Sant Vicenç de Montalt fa mesos que estan abandonades
Tot i que hi ha nous propietaris, ningú sap si tornarà a obrir
Tot i el canvi d'accionariat, el recinte de joc continua tancat
A tocar de la urbanització Supermaresme, una de les zones residencials més luxoses de l'Estat, hi ha el golf de Sant Vicenç de Montalt. Havia de convertir-se en l'enveja del sector però el cert és que amb el temps s'ha convertit en un fracàs. Fa mesos que va deixar de funcionar i ara les 37 hectàrees que ocupa al bell mig del terme municipal del petit municipi maresmenc han quedat abandonades. A primer cop d'ull no ho semblaria perquè de lluny l'estora verda de gespa sembla que estigui en bon estat. “Només faltaria, perquè va costar un ull de la cara i es va escollir la més cara que hi havia al mercat”, recorda un dels veïns que viuen a tocar de les instal·lacions esportives. De prop, però, les coses es veuen diferent. L'herba ha crescut desmesuradament en alguna zona o ha desaparegut en altres, però, sobretot, les xarxes que es van instal·lar a tocar de l'autopista C-32 per impedir que cap bola anés a parar a la carretera estan completament foradades i trencades.
El golf va obrir el 2003 i aleshores es va presentar com un dels millors recintes per a la pràctica d'aquest esport al país. Accedir-hi no era ni de bon tros a l'abast de tothom. Per fer-se soci del club i tenir el que s'anomena un dret de joc s'havien de pagar entre 18.000 i 21.000 euros d'entrada i abonar una quota d'uns 110 euros cada mes. Les accions eren individuals i com a molt se'n podien beneficiar els fills menors d'edat, però no servien per a ningú més, ni tan sols per a la parella.
Dotat d'una casa club amb tot de serveis esportius i socials de primer nivell, es va decidir limitar a 800 el nombre d'associats amb l'objectiu de garantir una atenció impecable. Una xifra, d'altra banda, a la qual no es va poder arribar mai. Ni en els millors moments es van superar els 400 socis. Sigui perquè el de Sant Vicenç de Montalt era un golf massa elitista o perquè no es va saber promocionar bé, aviat van arribar els problemes financers.
Els primers a donar el toc d'alerta van ser els mateixos golfistes, que s'havien associat i que van denunciar la mala gestió de la societat propietària. Quatre anys després d'estrenar les selectes instal·lacions, el golf estava a punt de subhastar-se. El preu de sortida era de 7,5 milions d'euros. Els propietaris, l'empresa Maresmar Golf, feia un any que no pagaven les quotes d'una hipoteca i un dels principals creditors, Bancaixa, va presentar la demanda. Dos dies abans d'executar la subhasta, el jutjat mercantil número 5 de Barcelona va admetre a tràmit i va aprovar un concurs voluntari de creditors que havien presentat els gestors, en el qual es declarava que hi havia un deute de més de dotze milions d'euros i que la major part corresponia a dues hipoteques, una sobre el camp de joc i l'altra sobre la casa club. La maniobra va servir per allargar una mica més l'agonia.
Un golf de “costellada”
Actualment Maresmar Golf ha desaparegut del mapa, però abans es va desprendre del paquet d'accions amb les quals podia controlar les instal·lacions. Els qui coneixen de prop l'operació, asseguren que recentment les van adquirir dos inversors maresmencs. Tot i el canvi d'accionariat, el recinte continua tancat i abandonat. Els únics que es resisteixen a admetre la situació i a marxar definitivament són alguns dels socis que guarden com un tresor el dret de joc que van comprar fa anys i als quals de tant en tant se'ls veu amb els pals fent alguna partida perquè disposen de la clau d'accés al recinte. “De golf de luxe s'ha passat a un golf de costellada”, es comenta entre el veïnat.
Ningú no sap del cert quin futur tindrà aquest immens espai. Algunes fonts del sector asseguren que el golf de Sant Vicenç de Montalt tornarà a obrir aviat, però d'altres no ho tenen tan clar. La Federació Catalana de Golf únicament explica que l'espai està tancat i barrat i que els últims membres de la junta directiva no volen saber-ne res. L'Ajuntament, que va aconseguir importants beneficis de la venda d'alguns terrenys, únicament sap que ha canviat de mans, però ignora què pensen fer els nous amos. “L'únic que ens ha arribat són algunes queixes molt puntuals de veïns de l'entorn que reclamen que es faci un mínim de manteniment”, apunta el consistori, que també hi afegeix que com que es tracta d'un recinte privat poca cosa poden fer.
Oportunitats de negoci
Amb els terrenys blindats urbanísticament perquè no s'hi pot construir res, l'únic valor de tot plegat rau en la llicència d'activitat. Algunes veus expliquen que una de les sortides per sanejar la situació i reflotar un negoci ruïnós és vendre's alguns actius del golf, com ara la casa club, o que es requalifiqui una part dels terrenys per poder edificar-hi, encara que això signifiqui la pèrdua de la categoria que tenia el camp. Aquesta última maniobra necessitaria el vistiplau de l'Ajuntament i de la Generalitat. Ara bé, sense descartar que pugui tornar a obrir, també hi ha qui apunta que una altra possibilitat per treure'n algun benefici seria oblidar-se del golf i aprofitar les 37 hectàrees de terreny per fer-hi una altra activitat, com ara un parc temàtic o d'atraccions. Sigui com sigui, les instal·lacions continuen tancades i sembla que ho estaran molt de temps.
