religió
Montserrat vol que el seu ‘Mil·lenari’ sigui obert a tota la societat
La celebració de la fundació del monestir benedictí durarà quinze mesos i es faran actes religiosos, culturals i socials
Montserrat celebrarà durant quinze mesos el seu mil·lenari, els mil anys que fa que Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic, va enviar un grup de monjos de Ripoll a construir un cenobi benedictí, al costat d’una petita ermita dedicada a la Mare de Déu, que, de fet, la història diu que ja existia a la muntanya l’any 880. El pare abat, Manel Gasch, i el P. Bernat Juliol, prior del Monestir i Comissari del Mil·lenari 2025, han presentat oficialment aquest migdia –vigília de la Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat–els actes del Mil·lenari davant de patrocinadors i col·laboradors. La premsa ha hagut de seguir l’acte a través d’una pantalla.
“Celebrem en el fons una fusió mil·lenària entre la vida cristiana benedictina, un lloc geogràfic anomenat Montserrat, i tota la gent que ha peregrinat fins aquí durat mil anys”, ha dit Gasch, que ha recordat que fa més de molts anys que estan preparant aquesta celebració.
La celebració del Mil·lenari començarà el diumenge 8 de setembre del 2024, solemnitat del Naixement de la Mare de Déu, titular de la basílica i patrona del monestir, i acabarà el dilluns 8 de desembre del 2025. Durant aquests quinze mesos Montserrat s’obre a tothom i es vol convertir en “la Plaça Major de Catalunya”, ha dit el prior Bernat Juliol.
Al llarg d’aquests quinze mesos de celebració el monestir, que vol obrir-se al país com a referent de fe i cultura, ha organitzat un miler d’actes religiosos, culturals i socials (alhora que s’aprofitarà per fer el “mil·lenari sostenible” per, entre d’altres coses, millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions del monestir, la instal·lació de plaques solars o apostar pel transport adaptat elèctric).
Els actes més rellevants religiosos (com una trobada mundial d’abats de monestirs benedictins) i culturals (com el festival de música del mil·lenari, a Montserrat i altres indrets de Catalunya) coincidiran amb la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, el diumenge 27 d’abril de 2025 (d’aquí a un any just), i amb les festes pròpies del monestir, que son el divendres 21 de març de 2025, festivitat del Trànsit de sant Benet, el divendres 11 de juliol de 2025, solemnitat de sant Benet i i el dijous 30 d’octubre de 2025, aniversari de la mort de l’abat Oliba.
Sempre el poble
“En la història de Montserrat sempre ens hi ha acompanyat el poble, tan el català que s’hi identifica d’una manera particular com el d’arreu del món”, ha dit el pare abat, que ha manifestat la idea que el Mil·lenari “no ha de ser només una festa del monestir, sinó una celebració de tota la societat”.“Voldríem que continuessin estimant i venint a Montserrat els joves”, ha dit el pior, el P. Bernat Juliol.
’Som catalans’
“Els monjos no són extraterrestres –ha dit l’abat–són fills de la seva terra. A Montserrat ho som. Som catalans. En comunitat, no tenim problemes de tants per cents d’ús del català. Hem parlat i estimat naturalment la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra gent. Hem estat tan nacionalistes com ho és tothom que estima les seves arrels i les vol conservar. Però sempre hem estat molt oberts.....”.
Entre els objectius que té Montserrat per celebrar aquest Mil·lenari hi ha “donar a conèixer la vida monàstica al segle XXI, donar un testimoniatge de fe i de vida cristiana, promoure l’ecumenisme i el diàleg interreligiós, postular Montserrat com a lloc de diàleg entre creients i no creients, posar en relleu la importància de la cultura, promocionar la sostenibilitat per tenir cura del medi ambient, transmetre una paraula d’esperança al món, promoure la solidaritat amb els més desafavorits, promoure la participació de tota la societat i prendre el Mil·lenari com un nou punt de partida “per encarar mil anys més”.
Dia de la patrona
La presentació dels actes del Mil·lenari s’han fet avui, què és la vigília de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Aquesta nit a les deu es farà la tradicional Vetlla de Santa Maria que serà presidida per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives.
Cal recordar que, com és costum, en el moment de l’Ofertori de la Vetlla, el P. Abat rebrà l’ofrena dels donatius pel manteniment de “l’oli simbòlic” de les llànties que durant tot l’any cremen davant la imatge de Santa Maria, representant i fent memòria de les comarques, entitats, institucions i moviments que les han ofrenat des de 1947, l’any en què es van celebrar les festes de l’entronització, i la tradició de vetllar Santa Maria.
Aquest any renovarà l’ofrena de les llànties la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat amb motiu dels 125 anys de la seva constitució, tot recordant la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, pregària que la Lliga va encarregar a Torras i Bages, bisbe de Vic, ara fa 125 anys.
Demà, diada de la Mare de Déu de Montserrat, la missa es farà a les onze del matí i la presidirà el cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella.
Mostra a París
El dia de Sant Jordi El P. Abat Manel Gasch va inaugurar a París l’exposició ‘Montserrat, monastère millénaire’ al Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona (Facultat de Lletres). Aquesta exposició –que serà itinerant per Europa i també arribarà a Catalunya– s’ha organitzat amb l’objectiu de transmetre al poble francès “els orígens de Montserrat, el que representa i per què continua essent la referència espiritual del poble català i el seu senyal d’identitat més important”.
Fa un repàs històric del Monestir des de l’any 1025. S’hi explica el ràpid creixement del monestir ( “ per la fama dels miracles que hi obrà la Mare de Déu, i la seva devoció es va estendre primer per Europa, i més endavant arriba a Amèrica”), la iconografia de la Mare de Déu de Montserrat (tant de la talla de fusta policromada i daurada de finals del s. XII, com de la seva veneració a Catalunya i al món), el sentit del Virolai , un veritable himne per als catalans, i l’Escolania, el cor litúrgic de veus blanques que té els seus orígens al s. XIII. A l’exposició també hi ha referències a la Biblioteca del monestir , que disposa de manuscrits i incunables, que té més de 300.000 volums.
