La monarquia
‘Felip VI Superstar’
Les monarquies només tenen sentit si realment són d’origen diví, una cosa que es donava per descomptada a l’edat mitjana. Amb el temps n’hi ha que no només han donat per feta aquesta concepció inicial sagrada, sinó que han volgut anar enllà, o sigui demostrar-la. En l’Església catòlica un historiador, teòleg o fins i tot periodista ho té força clar. Jesús en persona va passar el seu testimoni a Pere, que va ser el primer papa. A partir de llavors va començar la nissaga de pontífexs que ha arribat fins avui dia.
La qüestió dels reis és molt més complexa però alguns autors il·luminats han arribat a la conclusió que totes les grans cases reials europees, també la dels Borbons, provenen, agafem-nos fort, del rei David, triat per Déu per guiar les tribus d’Israel a la salvació. David té l’avantatge o inconvenient que tant val com a rei per als jueus com per als cristians.
Del llinatge de David també provenia, agafat amb pinces com sabem tots, Jesús de Natzaret. I heus aquí, com deia aquell, que hi ha dues línies d’investigació que portarien la sang de David o directament la de Jesús a Europa, sobretot a través de Carlemany, d’on acabarien sortint tots els grans reis, reines i prínceps del continent. Ho defensa Joaquín Javaloys i alguns altres historiadors amb poca credibilitat però que han fet soroll entre els seus seguidors i sobretot a les xarxes.
Segons ell, una família noble jueva –cita noms i cognoms– provinent de l’actual Palestina i descendent directa de David s’hauria instal·lat a l’edat mitjana als actuals territoris de França. Allà s’hauria emparentat amb el futur emperador de gairebé tot Europa. A la llarga els fills, nets, besnets i rebesnets van acabar confluint a França en els borbons, l’origen diví del qual molts no discutien. I qui és l’últim gran Borbó que encara regna? Felip VI. Tan hereu de Jesús per alguns com el papa Francesc, i per això li podem dir Superstar.
Però si aquesta línia d’investigació no us convenç, encara en tenim una altra, amb els Sang Grial i els càtars pel mig. Ho sosté Peter Berling quan va aclarir que la relíquia que buscaven els nazis a Montserrat no era en realitat un objecte sinó la descendència directe de Jesús, la sang reial. Ell mateix, o un descendent, hauria arribat a la costa francesa fugint dels romans per acabar fundant la família que unes quantes generacions després esdevendria en la coneguda dinastia carolíngia.
El Priorat de Sió
Una de les grans històries sobre la sang secreta que havia de governar Europa durant segles partint de la dinastia merovíngia parteix d’una organització fictícia, el Priorat de Sió, que va revifar gràcies a novel·les com El codi Da Vinci. Molts historiadors s’han esforçat a desmentir la idea que els membres de la dinastia serien descendents dels fills de Jesús i Maria Magdalena, però no se n’han sortit perquè la cultura popular és més poderosa. Umberto Eco, en llibres com El pèndul de Foucault o El cementiri de Praga, també ha combatut la idea de grans conspiracions originades per lògiques maçòniques.
I els catalans?
Els catalans no tenim rei però, dit això, no volem ser menys que ningú i si els altres monarques són descendents de David, Jesucrist o Nostre Senyor mateix, els nostres també ho havien de ser. Si ens creiem tota la història dels merovingis i de Carlemany, doncs podem estar tranquils. L’emperador franc, que va crear la famosa i polèmica marca coneguda com hispànica per alguns historiadors, es va emparentar amb el Casal de Barcelona amb el casament d’una de les rebesnetes de Carlemany, Guinidilda d’Empúries, amb Guifré II, fill del nostre primer “rei”, Guifré el Pilós. Tots els seus descendents van ser, com a mínim fins ben entrat el segle XV, descendents de la branca carolíngia fundada per Carlemany.
I els gironins?
Hi ha la creença, també fonamentada, que Carlemany va impulsar la construcció de la catedral de Girona després d’expulsar els sarraïns. A banda de la torre amb el seu nom, el document fundacional diu que aquest va ser el motiu que va impulsar l’Església gironina a instituir un homenatge perpetu a l’antic emperador cada 29 de gener per elevar-lo als altars. Certament ningú més idoni que un descendent del déu cristià i jueu perquè es recordi el seu imperi a la terra amb un edifici tan formidable. La princesa de Girona també en seria descendent sempre que, és clar, el seu pare biològic sigui Felip VI o que no s’hagi trencat mai la cadena biològica.
