Societat

Fires de Sant Narcís

Entre la nostàlgia i el col·leccionisme

Una exposició commemora els 70 anys de la primera exposició de segells a Girona

Bitllets de pessetes, lletres de canvi i postals formen part de la mostra de la Societat Filatèlica a la sala la Carbonera

una exposició a la sala la Carbonera del Museu d’Història de Girona per Fires de Sant Narcís fa reviure temps passats, tant de fa quatre dècades com de fa més de tres segles. La mostra commemora els 70 anys de la primera exposició de segells a Girona.

Un article d’anys enrere de la Societat Filatèlica de Girona (Sofigi) recordava que la primera mostra va tenir lloc al cafè Gran Via i va ser una iniciativa del Cercle Artístic de Girona i la biblioteca pública. Amb el suport del Museu Postal de Madrid, es va inaugurar el 28 d’octubre i va tancar les portes el 5 de novembre del 1953.

Set dècades després i en ple segle XXI, la mostra de la Carbonera es va inaugurar el diumenge 29, tot i que ja va obrir portes el dia abans. L’exposició de la Sofigi se solia fer a la Casa de Cultura o al claustre de la Diputació. Aquest any l’Ajuntament ha cedit la sala del Museu d’Història.

Una visita amb el guiatge del tresorer de la Sofigi, Joaquim Carreras, ajuda a comprendre millor què es pot veure: segells (del 1874, per exemple), segells notarials, bitllets de pessetes i postals, algunes de ben curioses sobre trajectes familiars a sobre d’un burro. Un dels documents més antics, com ara una lletra de canvi de Medina del Campo (Valladolid), és del 1690. Carreras detalla que les lletres de canvi ja les utilitzaven al segle XIII els mercaders venecians, amb l’objectiu que els rèdits (monedes) de les vendes no fossin saquejats pels lladres de tornada a casa.

De lletres de canvi (document mercantil), n’hi havia de totes mides fins que a partir del 1822, amb el rei Ferran VII, es va regularitzar el model, explica el mateix Carreras. De documents més reconeixibles, hi ha els bitllets de 5 o de 1.000 pessetes. “Hi ha una representació general [de documentació], no gaire extensa”, explica el tresorer de la Sofigi. No hi ha, per exemple, monedes, peces molt preuades. Una de les integrants de l’entitat organitzadora assenyala que el 70% de les persones que visiten la mostra ho fan per nostàlgia. Algunes hi van justament a veure les pessetes i ho fan amb nets perquè els més joves sàpiguen que van existir, de debò. “La gent de fins a 30 anys no saben què és un segell, ni correus ni una bústia”, exposa Carreras.

Els organitzadors han fet un sobre i un mata-segells commemoratius dels 70 anys de la primera exposició (vegeu-ne els detalls a la imatge). S’hi poden veure el logo de Correus i els escuts de la ciutat i la Sofigi. La mostra es podrà veure fins demà de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Fins al dia de Tots Sants, hi havien passat 2.135 persones, una xifra que l’entitat considera molt bona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

L’Associació Contra el Càncer surt al carrer per impulsar la recerca

GIRONA
JUDICIAL

Proposen l’indult parcial per al veí de Tàrrega que tenia un arsenal a casa

TÀRREGA

Joan Pijoan, nou director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

olot
Societat

La policia local de Santa Coloma troba una iaia de 104 anys desorientada

Santa Coloma de Gramenet
societat

Arrenca la fira de la Bioconstrucció i l’Eficiència Energètica a Avià

Avià
GIRONA

Multen el Fòrum Gastronòmic per haver deixat aparcar a la Devesa

GIRONA

Adjudicades les obres de l’eix que potenciarà la mobilitat entre Girona i Salt

salt
Societat

Aquesta nit, la Cremada del Dimoni, a les festes de Badalona

Badalona

Dimiteix la directora de l’institut Duc de Montblanc a qui docents acusaven d’assetjament laboral

RUBÍ