Societat

Teisa participa en la construcció del primer bus interurbà propulsat per hidrogen verd

L’objectiu és tenir-lo a punt el primer semestre del 2025

La companyia gironina Teisa participa en un projecte innovador per dissenyar, construir i provar el primer autocar interurbà que estigui propulsat amb hidrogen verd fabricat a Catalunya. La iniciativa, que té el nom de Future BusH, té dos socis més: QEV Technologies de Montmeló i el fabricant de carrosseries Beulas d’Arbúcies. El pressupost del projecte és de 2,65 milions d’euros. Per propulsar-lo, les tres empreses catalanes utilitzaran la primera estació generadora d’hidrogen verd d’ús públic de tot l’Estat, que està a la Zona Franca.

“Aquest és un pas més en l’objectiu de convertir el transport col·lectiu interurbà en autobús en una mobilitat que generi zero emissions, potenciant no només les empreses tecnològiques i productives catalanes, sinó també aquelles que ens dediquem a oferir un servei a les persones”, declara Àlex Gilabert, director de TEISA. Parla d’un projecte “innovador” i alhora “arriscat” i afegeix que “actualment no existeix un producte comercial d’autocar d’hidrogen interurbà i per fer-ho realitat comptem amb l’ajuda dels fons europeus, que financen entre el 40 i el 50% d’aquesta iniciativa”.

L’hidrogen verd és una de les fonts d’energia que es creu que tindrà un paper clau en el futur de la mobilitat. Actualment ja hi ha autobusos que utilitzen l’hidrogen que estan en funcionament, però cap d’ells és interurbà. Per això hi ha tres empreses catalanes que han decidit dissenyar, fabricar i provar un autocar interurbà que estigui propulsat per aquesta energia.

Seria el primer que es fabricaria a Catalunya i el projecte Future BusH preveu que el vehicle compti amb una autonomia d’entre 500 i 700 km. Això suposaria una millora respecte els vehicles interurbans elèctrics que hi ha a dia d’avui. L’autocar tindrà entre 55 i 59 places.

L’objectiu és que el Future BusH sigui una realitat el primer semestre del 2025.

Tres escenaris de prova

S’han dissenyat tres escenaris a partir de quatre recorreguts que s’aniran combinant per comprovar l’autonomia del vehicle. El punt de partida sempre serà Olot i es preveu fer un primer servei fins a Barcelona, a l’estació generadora d’hidrogen verd que hi ha a la Zona Franca per carregar-lo. A partir d’aquí es faran recorreguts diferents en funció de l’autonomia que es vulgui comprovar.

El primer té 600 km i unirà Barcelona i Olot tres vegades passant per Banyoles en dues ocasions i el tercer viatge serà per Amer. El segon escenari serà de 530 km i també unirà Barcelona amb Olot, però en aquesta ocasió es passarà pels túnels de Bracons.

En l’últim dels casos de prova, el bus anirà d’Olot a Barcelona passant per Banyoles, carregarà d’hidrogen i la tornada serà fins a Olot. D’allà es faran dos serveis més curts per anar a Girona i tornar. En aquest cas el traçat serà de 415 km. Amb aquests diferents escenaris es vol testejar l’autonomia que tindrà el vehicle.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Figueres s’aboca a les Fires i Festes de la Santa Creu

FIGUERES

Colau acusa el PSOE d’haver tolerat el ‘lawfare’ que ara pateix

barcelona
SOCIETAT

El barri gironí del Pont Major, un dels ‘Barris amb Futur’ de la Generalitat

girona
societat

Oposicions per cobrir 9.344 vacants de docent

barcelona
seguretat

Busquen un ganivet perdut a la cuina de Quatre Camins

barcelona
societat

Alerta per inundacions fins demà al matí

barcelona
enogastronomia

Els caves de Guarda Superior, al marge de les mesures extraordinàries per la sequera

Barcelona/TIANA
energia

Vandellós II incia l’operació de recàrrega de combustible

barcelona

Concentració a l’Escola Castellum de Sant Julià de Ramis contra els barracons

sant julià de ramins