Fan detonar una bomba de la legió Còndor a Sant Feliu
L’activitat al port guixolenc va quedar paralitzada tot el matí per neutralitzar el projectil de la Guerra Civil
Desenes de veïns van seguir l’operació de prop
-
El rastre de la deflagració submarina de l'artefacte, en l'instant de l'explosió E.A.. -
Daniel Díaz i Lluís Jiménez, els dos submarinistes que van trobar el projectil QUIM PUIG. -
El públic que seguia l'operació des del dic del port QUIM PUIG. -
El projectil, en l'estat que el van trobar els dos submarinistes, a pocs metres del dic de recer del port guixolenc Daniel Díaz / Lluís Jiménez.
Un dispositiu encapçalat pel grup de desactivació d’explosius de l’armada espanyola va mantenir ahir el port de Sant Feliu tancat tot el matí per desactivar amb seguretat una bomba de la Guerra Civil enfonsada a uns 280 metres de la bocana. L’artefacte havia estat detectat a inicis de mes per dos submarinistes, Daniel Díaz i Lluís Jiménez, que van alertar la Guàrdia Civil. Bussos especialistes de la Benemèrita (GEAS) van confirmar que es tractava d’una bomba del model SD50, que habitualment feia servir la legió Còndor. I cap a un quart de dues del migdia la van acabar fent detonar, després d’un primer intent fallit.
El tinent de navili Juan Pedro Saura, responsable de l’operació, va explicar que la bomba feia aproximadament un metre de llargada i contenia una càrrega de 16,4 quilograms de trilita –popularment coneguda com a TNT. El militar també va coordinar la neutralització d’una mina a mitjan setembre davant de la cala Montjoi, a Roses, i una altra bomba fa tres anys a la platja barcelonina de Sant Sebastià, artefactes més perillosos perquè estaven a molt poca profunditat, entre tres i cinc metres.
Saura va explicar que l’artefacte d’ahir estava a uns 18 metres de profunditat, tot i que a pocs metres dels calaixos de formigó que protegeixen el dic de recer del port, una infraestructura que està previst ampliar en els pròxims anys.
Expectació continguda
Habitualment, actuacions com la d’ahir s’anuncien amb escassa antelació i sobretot entre els sectors més afectats, com ara el nàutic, per evitar grans concentracions de públic. Però, a primera hora del matí, un grup d’estudiants del grau d’FP de nàutica, amb informació privilegiada, ja s’asseien al mur de formigó per contemplar l’abalisament i els primers moviments de les llanxes dels GEAS. Cap al migdia, el boca-orella i el WhatsApp ja hi havien fet congregar cap a un centenar de persones. En veure que l’operació s’allargava i resistint les ratxes de garbí, que va fer sospesar fins i tot l’ajornament de la detonació per la mala mar que dificultava la identificació de la bomba, alguns van començar a desfilar. I després de la primera detonació, pràcticament imperceptible, només hi van restar els responsables del dispositiu i la premsa. Al segon intent, en canvi, la detonació sí que va ser perceptible i visible en forma de cèrcol d’escuma sobre la superfície marina.
Altres precedents
El d’ahir és el cinquè artefacte explosiu de la Guerra Civil retrobat en els darrers 15 anys a Sant Feliu de Guíxols. El precedent més recent va ser el de l’abril del 2018, quan un operari que obria una rasa en la remodelació del passeig Rius i Calvet va topar amb un altre projectil, retirat pels Tedax dels Mossos. El maig del 2012, també van fer esclatar dues bombes més davant de la costa del puig del Molí de les Forques, i la més espectacular, la detonació d’una mina de la Segona Guerra Mundial amb 125 quilos d’explosius davant de la punta de Garbí –tots els darrers, detectats per submarinistes.
LES DATES
“Encara hi ha molta història sota l’aigua”
Dani Díaz, palafrugellenc, i Lluís Jiménez, de Palamós, són aficionats a la immersió i, encara més, encuriosits pels secrets que s’amaguen al fons marí, més enllà dels anhels tòpics de retratar posidònies, gorgònies, coralls o peixos. Fugen dels llocs massificats i fa tres setmanes van decidir arrecerar-se davant de la badia guixolenca de la forta tramuntana que bufava en altres punts. Allà, fent-hi apnea –immersió contenint la respiració–, Jiménez va albirar el que semblava una bomba. I van decidir tornar-hi la setmana del pont més ben equipats, amb focus, càmeres i ampolles d’aire, per confirmar una troballa que no és la primera.
Ahir, cofois amb la descoberta, explicaven que prefereixen l’apnea perquè facilita les immersions en zones poc profundes, sense necessitat de carregar amb els equips i amb molts menys preparatius previs. És una tècnica que requereix aptituds i preparació, però que a Jiménez li ha permès baixar fins a 50 metres de profunditat sense ampolles i contenint la respiració durant més de dos minuts. Així, a més de gaudir dels peixos i el paisatge submarí, gaudeixen d’una altra derivada, l’arqueologia submarina que després llueixen en un perfil a Instagram . A banda de la bomba guixolenca, també han trobat bales de canó, o l’àncora del galió espanyol San Isidoro, que va naufragar el 1795 en encallar a la llosa de Palamós. És només una de la trentena d’àncores que tenen documentades i localitzades, amb altres derelictes de vaixells enfonsats a la Costa Brava.
33 bombardejos aeris entre el 14 d’octubre del 1937 i el gener del 1939
E.A
“Durant els anys de la Guerra Civil, Sant Feliu de Guíxols patí un total de 37 bombardejos, quatre dels quals foren navals i 33 aeris”, recorda l’historiador i arxiver local Josep Auladell, “amb fins a 57 morts documentades i més d’un centenar de ferits de diversa consideració”. Després de gairebé onze mesos de conflicte relativament tranquils per a la població civil, el primer ensurt va ser el bombardeig naval del creuer Canarias, que el 7 de juny del 1937 va provocar estralls en diverses poblacions de la Costa Brava. Aquell estiu, a l’agost, es va produir el primer atac aeri. Però no va ser fins al 14 d’octubre que va començar una ofensiva amb 10 episodis de bombardejos aeris sobre el port i el litoral.
L’aviació de les tropes feixistes, amb bombarders italians Savoia i les aeronaus alemanyes de la legió Còndor, va castigar amb duresa els ports de la Costa Brava, on els objectius eren qualsevol vaixell sospitós de transportar armament o materials per fabricar-lo. Entre els objectius al litoral també hi havia les infraestructures defensives que encara es conserven de les tropes republicanes, com ara els nius de metralladores del turó dels Guíxols i les bateries, o un búnquer a prop de la punta de Garbí.
El dietari de Lluís Llor
Un dels documents que l’historiador Àngel Jiménez va recuperar el 2016, el dietari del guixolenc Lluís Llor Sàbat, ha permès a Auladell concretar l’inventari de danys dels bombardejos , a banda d’altres registres, com ara els de la Creu Roja, les estadístiques de Joan Bordàs, l’arquitecte municipal o les de la companyia del ferrocarril, un altre dels objectius de les bombes. A més, evidentment, del suport de l’hemerografia.
Però a banda dels atacs a infraestructures, que van afectar especialment naus industrials, magatzems i instal·lacions de gas, també n’hi va haver contra habitatges i fins i tot l’ajuntament, on van morir tres funcionaris el 22 de gener del 1938, les escoles públiques o els banys de Sant Elm. Va ser un any fatídic, amb atacs sostinguts fins al març i nous episodis a l’estiu, i al novembre. Els darrers atacs, ja el 1939, es van centrar sobre la retirada de les tropes republicanes, per preparar l’entrada dels franquistes, el 3 de febrer.
