Ultimàtum dels metges si Salut no fa un gir radical
El sindicat Metges de Catalunya presenta 54.244 firmes i amenaça amb mobilitzacions si no s’aboquen més recursos
Balcells troba els retards als CAP “inacceptables” i diu que farà “el que calgui perquè no sigui així”
Tot i que la sanitat catalana està lluny de la situació esperpèntica de la Comunitat de Madrid, el malestar perenne de professionals i usuaris, agreujat per la pandèmia, ha portat els metges a plantar-se i exigir al govern “un gir radical” en les polítiques sanitàries si vol evitar protestes i mobilitzacions. Metges de Catalunya, sindicat majoritària en l’atenció primària, va traslladar dilluns les seves exigències al nou conseller de Salut, Manel Balcells, i ahir va entrar al Parlament un manifest amb 54.344 signatures ciutadanes en què demana mesures “urgents” per redreçar el rumb de la sanitat pública catalana. El secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, va subratllar que es tracta d’un ultimàtum, un darrer “crit d’alerta” que si, com ha passat en altres ocasions, s’ignora i no s’adopten les mesures pertinents d’acord amb un diagnòstic que fa temps que és sobre la taula, no es podrà evitar una “gran mobilització” del col·lectiu. “El malestar i la indignació del personal facultatiu és enorme, només cal una espurna perquè esclati una revolta”, va dir Lleonart.
Les reclamacions són les mateixes de fa temps. Més diners, contractar més professionals i millorar les condicions dels que ja hi són, reduir les llistes d’espera, que s’han incrementat arran de la pandèmia, i recuperar l’accessibilitat a l’atenció primària.
En aquest mateix sentit s’ha pronunciat el consell del Col·legi de Metges, que dimecres es va reunir també amb el conseller Balcells, per fer-li arribar el malestar dels professionals i les seves demandes, entre les quals destaca posar fi al pertinaç infrafinançament de l’atenció primària. “Demanem que un 25% del pressupost vagi a la primària, quan ara estem a l’entorn del 14%”, explica el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès, que també insisteix en la necessitat de modificar el sistema d’organització i eliminar la burocràcia. “Els centres han de tenir autonomia. No es pot aplicar la mateixa solució a un centre de Cornellà que a un del Pallars”, precisa Sellarès, que lamenta “el contrast” que hi ha entre els avenços científics i tecnològics, que han avançat molt en els últims anys “mentre seguim –va dir– amb la mateixa organització de fa 20 i 25 anys”.
La resposta del conseller de Salut davant les demandes, segons Sellarès, ha estat d’acceptar les crítiques com certes i de prendre el compromís de canvi. Però els metges ja estan escaldats perquè fa anys que es troben amb consellers plens de bona voluntat que prometen més recursos, més professionals i una sanitat amb el pacient al centre, “i ho acaben incomplint sistemàticament”. Sellarès va recordar que el departament ja té una proposta amb 30 mesures elaborades per un grup d’experts. “Els documents ja estan fets, ara és el moment d’actuar”, va reblar.
Balcells es compromet
Aquesta autocrítica de la qual parlava Sellarès la va fer ahir mateix en públic davant de la comissió de Salut el nou titular del departament. Balcells no només va admetre l’increment de les llistes d’espera sinó que va assegurar que en algunes parts del territori aquestes “són inacceptables”, especialment per a proves complementàries i visita a l’especialista. També va admetre retards en les proves diagnòstiques, les consultes externes i les operacions. Malgrat això, el conseller va indicar que l’activitat quirúrgica s’aproxima a la d’abans de la pandèmia, si bé encara és una mica inferior, i que les esperes per a una operació de cor o oncològica s’han equiparat als nivells del 2019. Per les intervencions quirúrgiques que estan fora dels temps màxims garantits, es va comprometre a complir els terminis a partir de l’any vinent.
I pel que fa a l’atenció primària va acceptar que només un 35% dels pacients tenen accés a una visita presencial abans de 48 hores d’haver-la demanat. “Abans dels cinc dies el percentatge és del 52%, i dels deu dies, del 72%. Això no pot ser, i faré el que calgui perquè no sigui així”, va assegurar Balcells després d’anunciar que en els pròxims tres anys tindran 802 milions d’euros addicionals procedents dels fons europeus Next Generation per a projectes de transformació del sistema.
Pel que fa al finançament, en aquesta primera compareixença Balcells va admetre també que “el sistema sanitari català està infrafinançat” i va garantir que “cal treballar perquè això no passi”. En aquest sentit, Balcells va avançar que el govern vol consolidar 1.000 milions d’euros addicionals als pressupostos de la Generalitat del 2023 respecte del 2022. La voluntat és fer-ho amb “fons propis”, ja que l’Estat ha eliminat els fons Covid.
També va garantir que cal invertir “algunes iniquitats” al territori pel que fa a l’accessibilitat i l’especialitat, i que caldrà configurar un “nou mapa sanitari” que tingui en compte les “necessitats, capacitats i recursos perquè l’equitat territorial es produeixi”.
Els grups parlamentaris van advertir al conseller que la situació del sistema de salut és “al límit” i li van demanat concreció sobre com pensava revertir situacions sobre les quals ell mateix havia alertat, com les llistes d’espera o l’accessibilitat a la primària.
El titular de Salut va respondre que el seu equip “acaba d’aterrar” i que hi estan treballant “L’estat de la situació no és agradable. Però els colors me’ls faran pujar la propera vegada que ens vegem”, va dir.
Els mestres porten les queixes al carrer
Els sindicats educatius van sortir al carrer ahir a la tarda per exigir que es reverteixin les retallades i per denunciar que la negociació amb el Departament d’Educació no està avançant. Els sindicats insisteixen que les converses no avancen perquè la voluntat del govern per materialitzar les seves demandes “és nul·la” i “no és mou” de la seva posició.
La concentració d’ahir a diverses ciutats de Catalunya va ser convocada per tots els sindicats educatius: USTEC-STEs, CCOO, Intersindical-CSC, Professors de Secundària (aspepc·sps), UGT, CGT i USOC. A Barcelona, la concentració va tenir lloc a la plaça Sant Jaume, on es van aplegar unes 150 persones reclamant una educació pública de qualitat. Cridaven proclames com “Això no és docència, és supervivència” o “Cambray, dimissió”.
Els sindicats denuncien l’actitud prepotent del departament i citen com a exemple que no es vulgui ni parlar de mesures que no tenen cap cost econòmic, com és el cas de la derogació del decret de plantilles.
Les concentracions d’ahir tenen lloc en un context de negociacions entre els sindicats i el departament, que s’han donat de marge aquest primer trimestre del curs per parlar sobre els punts que els van portar a les vagues del curs passat. Dilluns es va celebrar la mesa sectorial –que va acabar sense cap acord– i hi ha prevista una nova reunió per al 14 de desembre.
Entre les mesures que els sindicats consideren indispensables hi ha diferents reivindicacions de caràcter laboral, a més que hi hagi la reversió de les retallades per al pròxim curs 2023/2024.
