El fons de l’arquitecte Narcís Negre, a l’Arxiu Històric del COAC de Girona
La família de l’arquitecte Narcís Negre ha donat el seu fons professional a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb aquesta incorporació augmenta a trenta-dos el nombre de fons custodiats els quals permeten conèixer i comprendre millor l’arquitectura catalana contemporània.
El president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Marc Riera i Guix, i l’esposa de l’arquitecte Narcís Negre i Tibau, Maria Dolors Dalmau i Mata, van formalitzar la donació del fons professional de l’arquitecte a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
El fons del qui va ser delegat de Girona del COAC durant els anys 1952 i 1959, el configuren més de 1.000 expedients fets entre finals dels anys cinquanta fins als anys 80 del segle passat en municipis com Girona, Cassà de la Selva o Calonge, entre els quals hi trobem redaccions de projectes d’edificació, de planejament i d’urbanització, així com concursos. El material es podrà consultar una vegada revisat i catalogat.
Tota aquesta documentació suposa incorporar una nova mirada de veure el planejament i el paisatge que se suma als vint-i-dos fons custodiats a l’Arxiu Històric del COAC a Girona.
Narcís Negre i Tibau (Cassà de la Selva, 1923 – 2022) va ser el primer arquitecte de la família i va suposar la culminació d’una trajectòria familiar revestida durant segles del món de la construcció.
Es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona amb professors com Josep Maria Jujol el qual definia en el llibre Arquitectes i Arquitectura ‘com un excel·lent dibuixant, juganer, trencador i, alhora, creador de formes’. L’any 1954 va obtenir el títol d’arquitecte. En aquest moment, el seu pare li va habilitar un despatx des del qual va començar amb petits encàrrecs.
En aquesta època primerenca, va coincidir amb l’escultor Domènec Fita, el qual el posà en contacte amb el també arquitecte Joaquim Maria Masramon. Amb ell col·laborà, entre d’altres, en l’ampliació del Santuari de Santa Maria del Collell; una obra que va ser el trampolí que els va donar peu a continuar conjuntament des d’un despatx situat a Girona. Amb ells també hi col·laborà, esporàdicament, Jordi Masgrau Boschmonar en obres com la Clínica Salus Infirmorumn de Banyoles o el col·legi Mater Dei, entre altres.
També va ser arquitecte municipal de Cassà de la Selva, de Calonge i arquitecte del Ministeri de la Vivenda, passant després als serveis territorials d’Arquitectura i Habitatge de Girona. Durant uns anys, va ser professor d’Història de l’Art a la Universitat de Girona i cap de servei per al patrimoni arquitectònic del Bisbat de Girona.
En general, les seves obres s’ubiquen a les comarques de Girona. Per exemple, els 500 habitatges al barri de Vilaroja de Girona; la residència Sagrada Família també a Vilaroja; l’Hotel Fornells Park a Fornells de la Selva, la Clínica Salus Infirmorum a Banyoles, l’església de Sant Pau i l’església de Sant Salvador a Girona, i l’església i habitatges del Pares Claretians al carrer Joan Maragall de Girona. També és autor de l’Aparthotel Santo Tomás a Menorca.
