Societat

La falta de semàfor impedeix reobrir l’històric Montagut

La propietat de l’hotel balneari té un projecte de negoci que només és viable si es regula el trànsit que circula pel davant

El sotsdelegat del govern espanyol encarrega un estudi de l’N-260

La propietat de l’històric hotel balneari Montagut, ubicat a l’entrada de la vall de Ribes, ha iniciat una ofensiva per aconseguir tenir un semàfor a la carretera que discorre per davant de l’establiment, condició indispensable per poder reobrir portes i tornar a l’activitat d’hostaleria.

Amb aquest propòsit, s’ha demanat la implicació de l’Ajuntament de Campelles, el terme municipal on s’ubica l’edifici hoteler, el Consell Comarcal del Ripollès i la sotsdelegació del govern espanyol a Girona, perquè la carretera on s’hauria de posar el semàfor és l’N-260, coneguda com a eix pirinenc, competència de l’Estat. Tot i les portes a què ha trucat la família Montagut, propietària de l’hotel, el semàfor encara no és una realitat i això allunya la possibilitat que l’establiment torni a funcionar en un futur proper.

El primer intent per aconseguir la instal·lació d’un aparell regulador del trànsit es remunta al 1997, amb un resultat negatiu, i s’hi va tornar el 2018. L’aleshores alcalde de Campelles, Joan Dordes, a petició dels Montagut, va enviar una instància als responsables de carreteres a la demarcació de Girona, però no es va rebre cap resposta i la petició va decaure per silenci administratiu.

Implicació

Ara, una nova ofensiva dels propietaris sembla haver tingut un mínim d’acollida en l’administració, ja que s’ha aconseguit l’interès del president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer, i del sotsdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon. Aquest últim ja ha encarregat un informe a la unitat de carreteres a Girona sobre l’N-260 al seu pas per davant de l’establiment.

La propietat de l’hotel demana el dispositiu de regulació del trànsit per facilitar el pas dels clients a l’altre costat de la carretera, on s’aparquen els cotxes i hi ha l’àrea d’esbarjo, amb pista de tennis inclosa. Es vol que sigui un semàfor del tipus sempre verd i que només canviï a vermell quan es premi el botó, a demanda dels vianants.

El Montagut s’alça al quilòmetre 126,9 de la carretera N-260, que, en aquest punt, discorre paral·lela a la façana del balneari i a la reixa que tanca el gran pati que hi ha davant l’entrada principal. El portal d’accés va estar obert de bat a bat fins que, a finals dels anys noranta, una reforma de la carretera va millorar-ne el traçat i es va incrementar la velocitat dels vehicles, que, tot i que en aquest punt haurien de circular a 60 km/h, en realitat van molt més de pressa.

“Tenim por”

“Tenim por de la carretera”, explica Tomàs de Montagut que li deia el propietari de l’empresa que va tenir llogat el Montagut entre el 1986 i el 1998 i que va optar per deixar d’explotar l’establiment, entre altres coses, pel risc que suposava haver de travessar la carretera amb els vehicles circulant-hi a gran velocitat. Va ser aleshores quan es va intentar per primer cop demanar el semàfor, sense èxit.

En aquell moment, la negativa es va argumentar per la condició de via de comunicació estratègica de l’eix pirinenc, que discorre paral·lela a la frontera entre els estats espanyol i francès des de Catalunya al País Basc, i pel fet que una carretera nacional no pot tenir punts d’interrupció semafòrics. Aquest últim fet ho desmenteix la instal·lació de semàfors a l’entrada de Ribes de Freses i Campdevànol, a la mateixa N-260.

En relació amb el pas de l’N-260 per la vall de Ribes, hi ha un projecte que ja comença a ser caduc i que preveu construir una variant per salvar el pas de la carretera per dins del municipi de Ribes de Freser, a un parell de quilòmetres del balneari. És un projecte ambiciós perquè dibuixa un túnel que travessa la muntanya i va a sortir passat Ribes, ja a la collada de Tosses. És una obra faraònica i cara que tampoc resol el problema del balneari, perquè el túnel arrencaria passat l’hotel.

La família Montagut va tenir en funcionament l’hotel balenari fins al 1985. Entre el 1986 i el 1998, se’n va fer càrrec la família Torrelles, que ja regentava un establiment a Rialp, a tocar de Queralbs, destinat a convivències de membres de l’Opus Dei. Quan els Torrelles ho van deixar, es va buscar l’interès d’hotelers del sector, d’Andorra i la Costa Brava, però la presència de la carretera ja es va erigir aleshores com un impediment per concretar l’operació.

Condohotel, el futur

Des del 1998, el balneari ha estat tancat al públic i només s’obre per a esdeveniments puntuals i a visites guiades. Els Montagut l’han anat mantenint, però per reobrir-lo necessiten una inversió important. Els plans de negoci de la família, que s’activaran si hi ha el compromís de l’administració de fer-hi el semàfor, passen per reformar l’edifici i fer un condohotel. Això suposaria destinar part de les 100 habitacions actuals a apartaments que els propietaris posarien a lloguer els dies de l’any que no l’ocupessin.

El benefici d’un regulador semafòric no seria només per a l’hotel i els seus hostes. A l’altre costat del balneari, hi ha una àmplia zona rural amb sis masies habitades. Els vehicles d’aquestes cases s’han d’incorporar a l’N-260 per davant l’hotel, un punt complicat per la velocitat dels cotxes i on ja hi va haver un accident.

1705, permís per construir l’hotel dels banys

L’hotel balneari Montagut és un dels establiments hotelers més antics del país, només superat per algun altre centre d’aigües termals. Hi ha constància documental que el 1705 la família Colomer va demanar permís per construir l’hotel dels banys.

L’any 1735, la família Capdevila, de Ribes de Freser, va comprar l’establiment i aquest va començar a prosperar. D’un allotjament per als viatgers a l’entrada de la vall de Ribes i a peu del camí de ferradura, es va passar a un hotel de grans dimensions en mans de la família Montagut. El 1869, el negoci funcionava a tot drap i a 400 metres s’hi va construir la casa dels banys, un edifici de quatre plantes a què s’accedia a través d’un agradable passeig per un camí flanquejat per l’ombra dels plataners. El lloc es va convertir en un espai de referència per a la burgesia catalana. Va allotjar un dels homes més rics del moment i la seva família, Eusebi Güell, el popular alcalde de Barcelona, el doctor Bartomeu Robert, un joveníssim Santiago Rusiñol i l’escriptor Narcís Oller, que hi va ambientar la seva cèlebre novel·la Pilar Prim.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Segueix l’ambient molt fred

barcelona

Teisa posarà en servei quatre autocars elèctrics a Girona ciutat

La Vall d’en Bas

Un 10% dels alumnes viuen violència masclista a casa

BARCELONA

La mobilització pels serveis públics no baixa d’intensitat

barcelona

Les multes contra els patinets al transport s’activaran dimecres

barcelona

Macrobatuda policial a la sala Waka del Vallès

sabadell

Falta de medicines a la UE

Brussel·les

Santa Cristina mira al riu

santa cristina d’aro

Declaren la barraca gran de la platja de Portbou bé cultural d’interès local

FIGUERES