Societat

ABEL MARINÉ

NUTRICIONISTA

“La quinoa està bé, però ja tenim el fajol garrotxí”

“La globalització no és positiva per a l’alimentació: hem de menjar productes frescos, de temporada i de proximitat”

“Ens estem excedint en les crítiques a la carn i trobo que no n’hi ha per tant. Menjar-ne amb moderació està molt bé i és recomanable”

“El sucre no és un verí, al contrari del que s’està dient. Aquí la clau està en la dosi”

Referent alimentari
Quan les dietes saludables o la sostenibilitat ecològica tenien ben poc protagonisme mediàtic, Abel Mariné ja en divulgava les virtuts en mitjans com ara TV3 i COM Ràdio. Nascut a Barcelona el 1943, és catedràtic de nutrició i bromatologia i professor emèrit de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. El 2001, la Generalitat li va lliurar la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.

Durant més de vint anys, Abel Mariné ha recopilat coneixement científic sobre com menjar de manera sana i equilibrada i l’ha divulgat en nombrosos mitjans, entre què El Punt Avui. Ara, tota aquesta feina pren forma a El gran llibre de la nutrició, una obra de més de 700 pàgines editada per Comanegra i escrita a quatre mans amb la periodista Imma Amadeo.

Hem de considerar aquest llibre un compendi de tot el seu coneixement en nutrició?
Del meu, del de l’Imma i del de molts altres. És el llibre del consens científic, del que diuen els milers d’abels marinés d’arreu del món. Allò que s’ha demostrat que funciona. I és també una aposta arriscada de l’editorial Comanegra que vull agrair expressament.
Per què?
Perquè és un patracol amb un recorregut molt llarg. L’origen del llibre és en les col·laboracions periòdiques que feia al programa de ràdio de Josep Cuní. Allà vaig conèixer l’Imma Amadeo i també un prestigiós editor català que ens va proposar fer-ne un llibre. El procés va ser lent, perquè hi podíem dedicar un temps limitat, i l’interès d’aquella editorial es va refredar, però nosaltres vam seguir treballant i actualitzant. Ara, Comanegra hi ha apostat i sembla que va bé: anem per la segona edició i es comença a pensar en la tercera.
Enhorabona. Diuen que és l’obra de referència de la nutrició catalana.
Això potser és un punt pompós, però sí que és un llibre molt complet. Hi hem classificat tots els aliments per grups i n’expliquem la composició, el valor nutritiu, formes de presentació, consells de consum, etc. I cada capítol acaba amb les preguntes freqüents que ens planteja la gent degudament respostes.
Si hagués de resumir tot el seu coneixement sobre nutrició en un consell principal, quin seria?
Hem de menjar variat, tendir a fer-ho poc i sovint (més enllà dels tres àpats principals) i que en la dieta predominin en quantitat els vegetals. Però la proteïna animal és important i, per tant, també convé menjar carn, peix, ous i llet i derivats.
Actualment, gairebé sembla estrany sentir algú que defensi menjar carn.
Ens estem excedint en les crítiques a la carn, i no n’hi ha per tant. Menjar-ne està molt bé i és recomanable. De fet, la carn porta nutrients, com ara la vitamina B-12, que no es troben en cap vegetal. Però és cert que menjar -ne molta no és bo, ni per al cos ni per al medi ambient. Si un vol ser vegetarià, ho pot ser, però qui redueix la varietat d’aliments ha de vigilar més què pren.
En canvi, els llegums s’estan perdent i vostè els defensa molt.
Tenen poc prestigi perquè era el que hi havia en època de racionament, i això encara pesa a la memòria col·lectiva. Estan oblidats injustament, perquè són una font molt interessant de proteïna i fibra, són bons per a la terra, ajuden a la sostenibilitat, són econòmics i de proximitat.
La proximitat és la clau, i més partint de la nostra dieta mediterrània. Però la globalització potser no hi ajuda.
La mundialització no és una bona cosa per a l’alimentació, no. Hem de menjar productes frescos, de temporada i de proximitat. Si a Badalona tenim les patates Coromines, que són ben bones, no cal que me’n portin unes de fetes a Andalusia. I les cireres, mengem-les quan es facin aquí, no cal dur-les de Xile. Ni l’aigua de Nova Zelanda. És una despesa i una contaminació absurda. I amb la quinoa ha passat una cosa encara pitjor: és un vegetal amb una proteïna excel·lent des del punt de vista nutricional i era un aliment de base de molta gent dels països andins sense gaires recursos, que és on es produeix. Però s’ha posat de moda i els hem deixat sense, quan aquí tenim el fajol de la Garrotxa, que és comparable però es veu que no vesteix, que fa pagès.
La nutrició està afectada per molts canvis de criteri i, darrerament, moltes modes. Com ho ha viscut?
Com que l’alimentació és molt important, tothom hi opina. Els qui hi entenen i els qui no. Ara, tenim això dels influenciadors i la majoria no sap què diu. I la nutrició és un tema de base científica, de racionalitat i de sentit comú. Però sí, naturalment, els coneixements varien a mesura que descobrim coses. Abans, es parava molta atenció als greixos pel colesterol, però ara sabem que no n’hi ha per tant i que importa més el colesterol que l’organisme fabrica que no pas el dels aliments que consumim. I, en canvi, ara, s’ha posat l’atenció, adequadament però de manera exagerada, en els perills del sucre. No és un verí com s’està dient; aquí la clau està en la dosi.
També es parlava dels superaliments.
Una bajanada que circula i que periòdicament en treu de nous. El tomàquet també ho és, i no en fem massa cas.
Que pensa de les dietes miraculoses?
La majoria de llibres que prometen que t’aprimaràs, seràs més guapo i rendiràs millor al llit tenen coses bones i coses originals. Però les bones no són originals i les originals no són bones. No hi ha ciència al darrere, només mala voluntat o demagògia.
El vegetarianisme està molt a l’alça darrerament. Quina opinió li mereix?
Una part és consistent, amb raons ètiques molt respectables, i una part és de saló. Des del punt de vista ecològic, en el sentit més ampli i profund, la dieta omnívora amb predomini del vegetal és la millor solució. Pensem que la majoria de substituts de la carn que entusiasmen el vegans de saló són ultraprocessats, mentre que les vaques fan una carn natural i excel·lent. Dit això, hem de garantir el benestar animal, seguir les normes de la UE i no afartar-los d’antibiòtics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Oncolliga celebra aquest diumenge una nova masterclass de ioga benèfica

girona
SOCIETAT

Desconvocada la vaga a presons després de tancar un acord amb Justícia

Barcelona
BLANES

El consistori desencalla la construcció d’un hotel al Passeig de S’Abanell

BLANES
societat

Detingut ‘in fraganti’ un home acusat de vuit robatoris amb força en vehicles

blanes
Núria Escarpanter
Alcaldessa de Llançà (Junts)

“El pacte de govern és sòlid i es basa en la confiança”

Llançà

El Clúster de la Bioenergia de Catalunya celebra la II Nit de la Bioenergia: l’energia més circular i social

Bategen amb Maria Antònia Canals la plaça de davant l’institut Vicens Vives

girona

Tomben la moció per regular el lloguer estacional

BLANES

Camí de Mar, un projecte que enllaça Argeles amb Malgrat, per la costa

girona