Societat

Focs descomunals

L’estiu del 1994 va ser un “infern” a Catalunya, on van cremar 77.000 hectàrees i el foc va causar cinc morts i més de 6.500 persones evacuades

La Catalunya Central va patir aquests focs i quatre anys més tard van cremar de nou el Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Segarra

L’Alt Empordà és, però, la zona que acumula més hectàrees calcinades

Els grans incendis del 1994 van obrir el debat sobre l’adequació de les polítiques de prevenció i extinció

Milers i milers d’hectàrees calcinades cada estiu pels incendis forestals. Entre els focs més descomunals que es recorden hi ha l’episodi tràgic i devastador de l’estiu del 1994, en què en un sol dia, el 4 de juliol, es van declarar 80 focs a tot el país, una seixantena dels quals cremaven alhora, deixant un rastre desolador a moltes comarques, especialment al Bages i el Berguedà. Van patir el pitjor foc, que no es va controlar fins al 8 de juliol, on van morir cinc persones, 40 van resultar ferides i es van evacuar més de 6.500 veïns. Els dispositius antiincendis es van mostrar clarament insuficients, desbordats per la magnitud del foc, que va arrasar més de 45.000 hectàrees i va mobilitzar més de 3.000 bombers, 1.400 agents d’altres cossos de seguretat i 20.000 voluntaris per intentar apagar les flames. Es va viure un autèntic “infern” que continua ben viu en la memòria dels qui van patir en primera persona aquella desgràcia, que va canviar per sempre el paisatge i va obligar a començar de zero els qui ho havien perdut tot. El foc va començar en dos punts diferents a Sant Mateu de Bages, al Bages, i a Gargallà, al Berguedà, i quan es van unir van causar un autèntic desastre. Fecsa va ser responsabilitzada pels veïns i, després de 25 anys de procés judicial i que ho dictés el Tribunal Suprem, la companyia, ara absorbida per Endesa, va haver d’indemnitzar els afectats.

Aquell mateix estiu, encara a ple agost, en una setmana es van calcinar 9.000 hectàrees principalment al Montseny, la Selva, el Maresme i el Penedès. Els focs del Montseny i la Selva es van unir en un sol front, cosa que va dificultar-ne l’extinció. I, en una segona tongada, de nou van cremar el Bages, la Selva i altres focus a la Noguera, el Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat. Les altes temperatures no donaven treva i al setembre un incendi va afectar la Franja de Ponent, en un foc iniciat a la Terra Alta que va esdevenir tràgic per la mort de quatre bombers. Els grans incendis del 1994, considerats dels més greus al Mediterrani, van obrir el debat sobre l’adequació de les polítiques de prevenció i extinció, així com de la gestió dels boscos.

Quatre anys després, l’estiu del 1998, les altes temperatures i la poca humitat van ajudar a expandir el foc des d’Aguilar de Segarra, que quan ja estava controlat va tenir un segon focus a Cardona, amb un total de 27.000 hectàrees cremades altra vegada al Bages, al Berguedà, al Solsonès i a la Segarra. L’incendi forestal més important de l’any 2003 es va produir el 10 d’agost a Sant Llorenç Savall i va ser especialment greu perquè es va emportar la vida de cinc persones d’una mateixa família. L’àrea cremada va incloure la zona de la riera de la Vall d’Horta, al municipi de Sant Llorenç Savall, i el 10% de les 13.600 hectàrees que formen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Simultàniament es van registrar incendis forestals a l’Albiol, a Tortosa, al Baix Ebre i a Sant Feliu de Guíxols. L’endemà es van declarar sis focs més que van cremar a tot el país, entre els quals destacava el de Maials i la Granja d’Escarp, al Segrià.

El 22 de juliol del 2012 és una data negra per a la història de l’Alt Empordà. Dos incendis, primer a la Jonquera i després a Portbou, atiats per la tramuntana van sembrar el pànic a les comarques gironines. Unes burilles de tabac tirades al costat del voral, de les quals tot i les investigacions no es va conèixer l’autoria, va originar el foc que va sembrar el caos durant vuit dies. Hi van morir quatre persones i milers de veïns es van confinar a casa o bé van haver de ser evacuats. La comarca va estar amb el cor encongit fins que els Bombers van controlar el foc al cap de vuit dies.

Va ser el pitjor incendi que es va viure en els darrers 26 anys a les comarques gironines, on el 1986 es van calcinar 20.000 hectàrees a la serra de l’Albera. El foc es va mantenir actiu durant sis nits i es va escampar a 21 municipis empordanesos. L’accident aeri d’un hidroavió francès que col·laborava en les tasques d’extinció i la mort dels quatre ocupants van fer encara més tràgic l’episodi, més enllà de les pèrdues forestals i materials.

El rànquing acumulat.
Els registres d’hectàrees calcinades i l’històric acumulat des del 1986 situa l’Alt Empordà al capdavant del rànquing. La comarca té el trist rècord de ser la zona amb més hectàrees calcinades, un total de 43.360. Segons les dades de l’Observatori Forestal Català, la segueixen el Bages (27.696), el Berguedà (20.456), l’Anoia (17.923), la Ribera d’Ebre (13.232), el Solsonès (10.296), el Baix Ebre (9.095) i la Selva (9.457)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

En marxa el nou telescopi de Pujalt, un dels més grans del país

barcelona

Robles apunta a expulsions en el cas del sorteig del servei d’una prostituta al quarter del Bruc

Madrid

Projecten dos nous parcs eòlics marins al golf de Roses

ROSES
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient suau

Barcelona

Pep Admetlla dedica una obra a Guanyem Girona per col·laborar amb el projecte

GIRONA

Barcelona enviarà generadors elèctrics, més material d’emergència i camions de bombers a Kíiv

Kíiv

Primer aniversari de la vila de llibres de Calonge amb bona afluència de públic

CALONGE

Sánchez xifra en 2.500 milions la inversió per construir la canonada d’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella

Alacant

Barcelona tindrà el curs que ve 217 escoles amb entorns pacificats

Barcelona