El transport públic avança, però és lluny de la paritat
Només un terç dels llocs de treball a TMB, Rodalies i FGC estan ocupats per dones
Metro i Ferrocarrils miren de captar talent femení en els àmbits més masculinitzats de la plantilla
El lideratge en les principals companyies de transport públic catalanes té nom de dona. Al capdavant de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), hi trobem Laia Bonet; la presidenta de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és Marta Subirà, mentre que Mayte Castillo és la directora de Rodalies de Renfe. Tot i això, el del transport públic és encara un sector molt masculinitzat que és lluny de la paritat. Només un terç dels llocs de treball estan ocupats per dones, i en algunes tipologies de feina, com ara maquinistes i mecànics, les dones són avui una minoria, tot i que en els darrers anys s’han fet avenços per reduir la bretxa.
En el conjunt de la plantilla de TMB, la del metro i els autobusos, les dones ocupen el 21% dels llocs de treball, tot i que aquest percentatge s’enfila fins al 34% en el cas del metro i baixa al 9% en els autobusos. Recentment, TMB ha presentat un pla de responsabilitat social i sostenibilitat que preveu accions per aconseguir la igualtat de gènere i empoderar les dones, i ha encetat una iniciativa específica de difusió d’ofertes laborals per atraure-hi dones, amb el lema Si som iguals, som millors, que ja s’ha aplicat en la darrera convocatòria de 60 noves places d’agents d’atenció al client. També es treballa per avançar cap a l’equilibri en els òrgans directius. A hores d’ara, el consell de direcció està format per sis dones i nou homes.
El col·lectiu de lideratge d’FGC és un dels àmbits de la companyia que han incorporat més dones en els darrers anys. Des del 2000 el nombre de dones al capdavant de les diverses àrees de l’empresa s’ha incrementat un 300%. La plantilla d’FGC està formada en un 31% per dones, una xifra que al tombant del segle XXI era només del 18%. A més el creixement del nombre de treballadors en tots aquests anys s’ha fet incorporant més dones que homes.
A Rodalies també s’ha anat incrementant de manera gradual l’entrada de dones a la plantilla i s’ha passat d’un 15,68% l’any 2017 a un 21,85 aquest any. Pel que fa a les dones maquinistes, tot i que encara són una minoria, el nombre s’ha duplicat en cinc anys. El 2017 n’eren 44 i ara ja hi ha 87 dones que condueixen trens de Rodalies a Catalunya. En la darrera convocatòria de cursos de formació de maquinistes, hi ha quatre dones d’un total de 22 places.
En el sector del transport per carretera, les empreses associades a la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (Fecav) calculen que les dones representen de mitjana prop del 15% del col·lectiu de conductors, una xifra que qualifiquen de molt positiva si es té en compte que, segons dades de la DGT del 2017, les dones van obtenir el 13,5% de les llicències D, que és el permís necessari per poder conduir autobusos i autocars.
LA XIFRA
Discriminació positiva per igualar
FGC va incloure en la darrera convocatòria de cursos de formació de maquinistes la reserva d’un 40% de les places per a dones. Es tracta de la primera mesura de discriminació positiva en aquest àmbit, que va permetre la selecció de 56 dones, cinc més de les que hi haurien pogut accedir si no hagués existit la quota, i 84 homes. La mesura es va aplicar també en el procés de selecció d’agents d’estació, on per primer cop el nombre de dones que s’hi van presentar va ser superior al d’homes. Es tracta de mesures destinades a assolir el 2025 un mínim del 40% de dones treballant a FGC, que va ser la primera companyia ferroviària de l’Estat que va incorporar una dona de cap d’estació, el 1979. Va ser Anna Aresté, que durant tota la seva carrera va lluitar perquè les dones poguessin treballar en llocs tradicionalment ocupats per homes i que ara dona nom a unes jornades sobre empoderament femení que FGC va organitzar per primer cop l’octubre passat.
