Societat

Por a la mort i emoció sense compromís, raons de l’èxit

Els experts destaquen la dimensió psicològica del gust per ‘Crims’, però també la social, la narrativa i la mediàtica

El seu consum pot tenir també un efecte catàrtic i alliberador

No cal recórrer a Sigmund Freud, que establia una pulsió irracional entre el plaer i la mort, per entendre que l’ésser humà sent cap a la mort una atracció instintiva, atàvica. Una inclinació cap a l’obscur, cap a allò desconegut i tenebrós que explica, com a mínim en part, l’èxit de sèries com Crims i del true crim en general.

La psicòloga Patrícia Vidal considera que el boom d’aquests programes té a veure amb “la curiositat d’explorar, que ens empeny a conèixer, a descobrir...”. I una de les majors incògnites de la vida és la mort i tot el que l’envolta. I també la part més fosca de la vida. “Ens atreu el mal, el dolor. Recordem aquella dita que ens diu que el sol i la mort no es poden mirar de cara. Així que, per satisfer la curiositat, ens hi apropem de manera indirecta. I explorem aquesta part des de la seguretat d’estar al sofà de casa, que ens permet tenir totes aquestes emocions, la por, l’angoixa del patiment, del dolor, sense passar-ho de veritat.”

D’alguna manera, segons Vidal, aquesta aproximació és també un aprenentatge. “Cadascú es pot identificar amb una part diferent de la història, hi haurà qui s’identificarà més amb les víctimes, amb els familiars, amb els investigadors o fins i tot amb els mateixos agressors.” L’efecte catàrtic, alliberador de pors, de sèries com Crims és que aquesta identificació es pot produir “sense necessitat de viure-ho; som espectadors del mal sense risc”.

En el cas de Crims, a més, existeix també una dimensió social. “Són històries que han passat a prop, que coneixem, que formen part de l’imaginari col·lectiu. Ens són molt properes i formen part d’aquesta història col·lectiva que ens fa sentir part de la comunitat”, opina la psicòloga.

Per l’antropòleg Jordi Moreras, el que ens fascina és intentar entendre la forma en què s’ha produït la tragèdia, “què fa que gent que no tenen una trajectòria de violència puguin fer això”. Això ens captiva i alhora ens provoca “un cert alleujament perquè ens permet reflexionar des de fora i pensar que alguna cosa així no ens passarà a nosaltres”. I el fet que siguin històries de veritat, històries reals, “ho fa absolutament insuperable”.

Però Moreras adverteix alhora aquesta tendència com a societat a “banalitzar la violència”. “Ens hauria de fer pensar com l’hem naturalitzat, com forma part de la nostra normalitat”, assenyala.

Altres dimensions

Però més enllà del component psicològic i antropològic, el sociòleg Francesc Núñez destaca altres dimensions per explicar el fenomen. “És cert que et dona la possibilitat de sentir emocions induïdes, com quan vas al cinema, que pagues per tenir experiències però saps que no passarà res, i quan vols desconnectar ja surts, quan s’ha acabat la història ja s’ha acabat el patiment. És una capacitat d’emoció sense compromís”, admet Núñez. Però ell veu, a banda de coincidir amb Vidal en la vessant social, “que dona lloc a discutir, a analitzar-ho junts, i genera una percepció compartida, una emoció col·lectiva”, una dimensió que defineix com a “artística o narrativa”. En aquest sentit, entén que si tenen tant èxit és perquè “hi ha una bona història, una bona narració, que està ben feta, de manera molt atractiva”. I no oblida la dimensió mediàtica, que fa que fins i tot les persones que no estan familiaritzades amb el fenomen n’hagin sentit parlar. “Recordem que en el cas de Crims, primer va funcionar en podcast. Els mitjans en parlen, ha tingut un premi Ondas. Tot això fa clarament que sigui un producte d’èxit.”

Podem sentir les emocions de por, angoixa, dolor, des del sofà de casa, sense passar-ho de veritat
Patrícia Vidal
psicòloga
Ens fascina intentar entendre què fa que persones sense una trajectòria de violència puguin fer això
Jordi Moreras
antropòleg
Dona lloc a discutir, a analitzar-ho junts, i genera una percepció compartida, una emoció col·lectiva
Francesc Núñez
sociòleg

“L’enfocament està més a prop de la narrativa de ficció”

Més enllà dels motius psicològics, l’èxit del true crim està també molt vinculat a un increment de productes al mercat que ofereixen aquest tipus de programes. És el que opina la professora de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC Elena Neira, que vincula el boom actual a l’aparició de sèries documentals o podcasts seriats que han sabut explotar aquest tipus de continguts: “El que abans es veia en un determinat tipus de premsa o en determinats programes radiofònics molt minoritaris arriba a més gent perquè hi ha més companyies que exploten aquest tipus de ficció.”

En el cas de Crims Neira hi veu una tendència addicional. “Crims no es fa gran com a programa de televisió, sinó com a podcast, i això té a veure amb el model d’escolta”, diu. “Quasi tots els estudis diuen que els podcasts es tendeixen a consumir amb auriculars, és una activitat individual i el tipus de muntatge genera una connexió directa amb la història, perquè l’àudio és molt immersiu i tens la sensació que la persona que fa la crònica t’ho explica a tu.” Finalment, Neira destaca la qualitat del producte. “Els bons funcionen com una crònica. L’enfocament està molt més a prop de la narrativa de ficció que del sensacionalisme dels programes més grocs.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona