El Bisbat reté els arxius de Calonge, malgrat 533 firmes contràries
Tot i l’oposició municipal i dels feligresos, que han aplegat els suports en una setmana, pel bisbe Pardo no hi ha marxa enrere
Representants dels feligresos i el veïnat adscrit a la parròquia de Sant Martí de Calonge van lliurar ahir al bisbe, Francesc Pardo, les 533 firmes que en tot just una setmana han aplegat pel retorn, al municipi, dels llibres de l’arxiu parroquial que el 3 d’agost es van traslladar, en dipòsit indefinit, a l’arxiu diocesà episcopal de Girona. Pardo va visitar ahir el municipi per oficiar la missa solemne de la festa major de Sant Antoni.
El col·lectiu es resisteix a perdre el fons físic, tot i l’oferta que Pardo els va fer per posar a la seva disposició una còpia de tot el material un cop inventariat i digitalitzat. Però el bisbe va insistir que el trasllat és irreversible: “Està decidit”, diuen que va ser la seva resposta.
Posicions enrocades
Pardo defensa que el projecte d’un arxiu centralitzat és a tocar, en la mateixa línia que el director de l’ens, Mossèn Joan Naspleda, que ahir insistia que “només resten un parell de parròquies” per cedir els documents, arran d’un decret episcopal dels anys vuitanta en compliment de “recomanacions de la Conferència Episcopal i el Vaticà”. “No podem tenir 200 arxius”, sosté Naspleda, que diu que els documents estaran “conservats en condicions i catalogats per professionals” perquè es puguin consultar de manera telemàtica.
Els veïns, però, defensen que si la propietat de l’arxiu és de cada parròquia, i els toms més vells s’han conservat des del segle XIII, resti a disposició de la voluntat dels feligresos. També argumenten que alguns especialistes “són del parer d’oposar-se a les concentracions”, perquè el “contingut adquireix més sentit i utilitat en el lloc on s’ha generat”. Per Pardo, però, “com a responsable primer”, la documentació és patrimoni del Bisbat, del qual depenen el conjunt de parròquies.
En els volums de l’arxiu parroquial que s’han concentrat a Girona hi ha els registres sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions dels darrers segles, a més de testaments, fundacions, misses o censos que permeten recórrer la història del municipi des de finals de l’edat mitjana.
