Els delictes de corrupció reculen als jutjats catalans
Catalunya passa de liderar el rànquing amb 180 processats el 2015 a no tenir-ne cap el primer trimestre del 2021, segons el CGPJ
Antifrau afirma que “l’únic camí efectiu és la prevenció”
Els jutjats catalans no van registrar cap funcionari o càrrec públic processat per un delicte de corrupció en el primer trimestre del 2021, mentre ara s’espera la imminent entrada a la presó de l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, el socialista Bartomeu Muñoz, per complir una condemna ferma l’any passat de cinc anys i vuit mesos de presó (a més d’haver de pagar una multa de 3 milions d’euros i de tornar un milió que li van regalar) per operacions urbanístiques il·lícites en el conegut cas Pretòria, destapat fa dotze anys amb la seva detenció.
Així ho recull e l repositori sobre acusats i procediments oberts relacionats amb la corrupció , la majoria pels delictes de malversació de fons públics, prevaricació i suborn, elaborat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que detalla que a l’Estat espanyol hi ha 53 persones físiques (41 homes i 12 dones) i 19 persones jurídiques processades en el mateix període.
El poder judicial va començar a fer aquest repositori el 2015 i la seva evolució ha estat espectacular (vegeu el gràfic adjunt). Segons aquestes dades, Catalunya liderava el rànquing amb 180 processats en el darrer mig any del 2015, del total de 797 acusats. La seguien Madrid (93 persones), Andalusia (89), les Canàries (45) i el País Valencià (29). Són les comunitats constants a liderar els escàndols de corrupció, sobretot amb partits polítics implicats. S’hi precisa que el nombre d’acusats es calcula només en el trimestre que es dicta la resolució de processament o d’obertura de judici oral. Actualment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té causes vives per malversació, però no hi consta cap processat en cap dels anys analitzats en aquesta estadística, que es farceix amb dades aportades pels lletrats de l’administració de justícia i institucions.
L’any 2015 va ser mogudet. L’expresident Jordi Pujol, la seva dona Marta Ferrusola i els seus set fills desfilaven per un jutjat de Barcelona que investigava la seva confessió, del juliol anterior, sobre els diners amagats a Andorra. A finals d’aquell any, van explicar la seva versió de la deixa a la comissió del Parlament, i l’any següent van haver d’anar a l’Audiencia Nacional, ja que el jutge que investigava el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, va assumir el cas familiar. Ara, amb la investigació acabada, sis anys després, s’espera que es fixi la data de judici per a l’any que ve i amb deu empresaris també processats.
Coetani al cas Pujol va esclatar el cas del 3%, de presumpte finançament de l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya (que el 2005 va denunciar Pasqual Maragall sense èxit judicial), i que ara també enfila la recta final. I, mentrestant, a Madrid, començaran el curs polític amb la sentència dels papers de Bárcenas, sobre el finançament il·legal del PP, i els judicis que aquest partit té pendents.
L’abast d’aquelles pràctiques corruptes, per sort, no s’ha repetit o encara no ha aflorat. I, per això, entre els anys 2018 i 2020, els processats reculen dels 700 als 200 a l’Estat espanyol, i al nostre país en són mig centenar, segons el CGPJ. Què ha passat? ¿L’entrada a la presó dels lladres confessos del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, i d’Iñaki Urdangarin pel cas Nóos, ha estat exemplar i ha espantat els delinqüents? ¿Els jutges continuen col·lapsats i les noves lleis processals (amb terminis d’investigació) impedeixen la cerca d’irregularitats i paradisos fiscals?
El director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Òscar Roca, ho té clar: “L’únic camí efectiu per fer front a la corrupció és la prevenció, com sostenen experts internacionals.” Hi afegeix que l’OAC, pionera a l’Estat, s’ha centrat en els darrers deu anys a fer prevenció dels riscos de la corrupció. “El risc zero no existeix, però s’ha d’abordar i en el nostre cas és allà on hi ha recursos públics sumat a la capacitat que té una persona que n’abusi o en beneficiï una altra”, exposa Òscar Roca. Un salt important d’Antifrau impulsat pel director, Miguel Ángel Gimeno, va ser acceptar denúncies anònimes, fet que l’any passat va fer disparar el nombre de casos rebuts fins als 335, bona part sense denunciant conegut, i “són de qualitat”, segons Roca.
Un “dial ètic”
Antifrau ha fixat les accions de prevenció en tres grans àmbits: la falta de transparència, corregida en part amb la nova llei; el conflicte d’interessos de servidors públics, i la contractació pública, fent una cartografia amb dotze àrees de riscos. El director de Prevenció hi afegeix que “és important treballar en xarxa amb la Generalitat, els ajuntaments, i altres institucions i ens”. Sosté que n’és una bona mostra, “tot i que amb una estratègia modesta”, el compromís del govern català d’aplicar polítiques contra la corrupció –estratègia que troba a faltar a escala estatal–, amb una recomanació d’Antifrau que s’ha incorporat i que ara es farà: formació en ètica pública a càrrecs de la Generalitat. I una eina innovadora, ara en fase de prova pilot, és el “dial ètic”, en què de manera confidencial professionals d’Antifrau resolen dubtes ètics a treballadors públics. “No són dubtes jurídics ni de contractació, sinó, per exemple, d’ús de mitjans públics per a ús privat. Els fem una reflexió i cada persona decideix”, diu Roca. Si tot va bé, Antifrau oferirà aquest servei a l’octubre.Paral·lelament, la manca de recursos als jutjats, és una realitat, que provoca que els processos s’allarguin i que els acusats vegin reduïdes les seves condemnes amb les legals atenuants per dilacions indegudes. Un exemple és el cas de corrupció de l’antigua cúpula de l’agència Catalana de l’Aigua (ACA) per una suposada adjudicació pública irregular el 2008. El cas, després d’anys d’investigació estava fixat per anar a judici l’any passat i es va ajornar per la Covid-19, i després de diversos ajornaments encara no hi ha data de la vista a l’Audiència de Barcelona.
LA XIFRA
LA FRASE
Set presos a Catalunya i el desenvolupament de l’empatia
El Departament de Justícia informa que actualment hi ha set persones tancades als penals catalans amb el delicte principal relacionat amb la corrupció: quatre pel delicte de malversació i tres pel de suborn. A les presons espanyoles hi ha 101 corruptes tancats (més de la meitat, per malversació de fons públic), segons dades del CGPJ.
I què es fa per rehabilitar un delinqüent de corrupció? A Catalunya –amb les competències de la gestió dels centres penitenciaris delegades des de fa anys, i que se centra en la rehabilitació de la persona–, s’indica que no hi ha cap programa especialitzat per a delictes econòmics. “L’itinerari –informa Justícia– de tractament d’aquestes persones és individualitzat i no requereixen una intervenció especialitzada com en altres tipologies delictives, com per exemple en aquelles en què el delicte té un component violent.” Hi afegeix que en els casos dels delictes econòmics, “es posa èmfasi en el desenvolupament de l’empatia, ja que és poc present en aquests penats, perquè habitualment no visualitzen de manera clara la víctima (perquè en són múltiples, no s’hi ha tingut un contacte directe, són desconegudes...), i aquesta circumstància ocasiona dificultats de responsabilització i penediment”, qüestions que els professionals consideren importants per no reincidir. Les inhabilitacions són clau.
