Societat

La família Pejoan, i alguns més

Els comerciants i restauradors que encara intenten viure del turisme asseguren que “mai” havien vist una Barcelona tan buida en plena temporada d’estiu

Gent del país es converteixen en els visitants ocasionals d’una ciutat sense encís

El club tanca botigues en diumenge i redueix l’activitat del museu més visitat del país

El Prat de Llobregat té de tot. Té una platja que no s’acaba mai, un espai natural de quilòmetres, amb una horta extraordinària on es pot comprar directament als pagesos, bo, barat i divertit. Per tenir, inclús té l’aeroport que no té Barcelona, i com que té la sort de tenir la capital del país a tocar, els pratencs intel·ligents se n’aprofiten i, com que ja coneixen les qualitats i meravelles de la seva població, decideixen anar a fer turisme a la ciutat veïna. I fan bé, sobretot si ho fan aquests dies, perquè l’agost que va començar dissabte i que no acabarà fins d’aquí a 29 dies serà, des del punt de vista turístic per a Barcelona, un desert, un “això no ho havia vist mai” de poca gent, que repeteixen una i altra vegada els comerciants i restauradors més veterans quan se’ls demana com va la cosa i com veuen el negoci.

Del Prat de Llobregat és la família Pejoan; mare, pare, fill i àvia, que ahir a quarts d’onze del matí eren part de les vint-i-cinc persones que contemplaven la façana del naixement de la Sagrada Família agafant perspectiva des de la vorera del costat Besòs del carrer Marina. Qui hagi vist alguna vegada l’agombolament humà que es forma en aquest costat del temple per observar l’espectacular conjunt escultòric, amb colles de turistes que hi desfilen una rere l’altra, entendrà que dir vint-i-cinc persones és com dir res, amb perdó i tots els respectes per la família pratenca.

Per no haver-hi, ahir al matí no hi havia les parades d’artesania que hi ha en aquest punt del carrer Marina. Només a l’altre costat del temple, al carrer Sardenya, sis tricicles dels que porten turistes esperaven, a la mateixa hora, atreure algun client. “Això és molt dur, treballem un cinquanta per cent i encara havent de rebaixar preus”, explicava el Leo.

Als Pejoan se’ls notava a la cara un cert aire de satisfacció de ser uns turistes privilegiats en pròpia plaça, amb una visita d’oci a la ciutat que esperaven culminar amb un dinar a un japonès amb la taula convenientment reservada. Un pla perfecte i una ciutat a la seva absoluta disposició, on poques reserves cal fer, perquè hi ha de tot menys cops de colze.

Els emplaçaments turístics i els restaurants de la ciutat necessiten moltes famílies Pejoan. Per exemple el 7 Portes, a pla de Palau, on dissabte al vespre quan en condicions normals les legions d’estrangers ja haurien d’haver ocupat les seves dependències, presentava un aspecte trist, desolador. La terrassa que el local ha aparellat amb molta gràcia i encert sota els porxos estava literalment buida, amb ningú a cap de les tretze taules curosament parades. “Estem com la ciutat...”, deia un cambrer, i la ciutat està buida.

La restauració pateix, i molt. En Resvan, que regenta el bar Condal, al xamfrà de Sardenya amb Mallorca, a tocar de la Sagrada Família, lamenta haver de treballar en un “cementiri” on s’aixeca la persiana, no per guanyar-hi diners, sinó “per mirar de perdre el mínim”. D’altres ja ni ho intenten. Al costat sud del temple de Gaudí, al carrer Mallorca, hi ha dotze persianes abaixades, una de les quals la del restaurant Els Porxos, un local important que sempre treballa molt.

Qui tampoc treballava ahir al matí al lloc de més interès turístic de la ciutat és la fantàstica botiga que el Futbol Club Barcelona té en aquest tram del carrer Mallorca, fantàstica perquè disposa d’una molt completa exposició de samarretes històriques de l’equip. “Excepcionalment tanquem diumenge”, hi deia un cartell enganxat a la porta d’entrada. Si la caixa enregistradora del Barça tanca, i un diumenge, és que el qualificatiu de cementiri emprat per en Resvan fa curt.

La botiga del Barça a Sagrada Família, tancada, i la botiga del Barça que hi ha al costat del Museu del Club, el museu més visitat de Catalunya, oberta però amb tan pocs visitants que els seus empleats, gent jove, tenen tot el temps del món per fer-la petar i parlar de les seves coses perquè feina, feina, més aviat en tenen molt poca. Entre els pocs que visitaven el museu, la Montse i el Salvador de Lleida –ell, exjugador dels equips del planter– o el Novil, un peruà resident a Madrid i que ja hi havia estat feia un any i mig quan “hi havia gent, molta gent”.

“El museu ha passat de 10.000 visitants cada dia a 200, i ara només obre fins a les tres de la tarda ”, explica amb un gets d’amargor l’Antoni, que des de fa trenta anys ven bufandes i objectes de record blaugrana a l’entrada del recinte i “mai a la vida havia vist una cosa així”. Ara el seu producte estel·lar ha passat a ser la mascareta amb els colors del club i a 10 euros. En ven però no en fa prou. “Estem fent un 0,5% de la facturació que faríem en condicions normals”, lamenta mentre va repetint: “No trobo paraules per definir el que està passant.”

Com que certament no és fàcil trobar les paraules per retratar aquesta ciutat, millor tornar als números. Tot i que el risc de rebrot a tot Catalunya continua baixant, i també la velocitat de propagació del coronavirus, 1,06 ahir, la por encara hi és i veure els restaurants orfes de clients n’és el viu exemple. Ahir a quarts de dues, hora de dinar, des de Colom fins a la Virreina, a les terrasses de la rambla de Barcelona que eren obertes hi havia asseguts només 30 comensals. Preus d’escàndol, bon temps, ombra sota els plataners i un aire de mar que s’enfilava passeig amunt, però res. Efectivament, això no s’havia vist mai.

Obre el Tibibado
L’oferta turística de Barcelona ha incorporat des d’ahir el parc d’atraccions de la muntanya del Tibidabo. El recinte lúdic es va veure obligat a tancar arran de les mesures restrictives dictades per la Generalitat, i Protecció Civil no va autoritzar-ne la reobertura, un cop examinades les mesures de seguretat, fins ahir. Abans ja ho havia fet el zoo, que també havia hagut de tancar. El Tibidabo està obert només amb les instal·lacions exteriors i amb totes les mesures de seguretat higièniques que li han merescut el segell d’emplaçament turístic segur, com el zoològic i el Parc Güell. Durant el primer dia d’obertura, el parc va rebre la visita d’unes 1.500 persones.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES
sanitat

Els hospitals també gestionaran baixes i altes per cirurgia ambulatòria i parts

barcelona
Infraestructures i Serveis

Aposten per desdoblar una línia de mercaderies Saragossa-Tarragona amb estació a Lleida

Lleida
GIRONA

Detecten 555 casos de càncer de còlon en 10 anys amb el cribratge

GIRONA
Societat

Entitats i plataformes es manifesten contra la planta de Lotte

Mont-roig del camp
Societat

Els pastissers preveuen vendre unes 800.000 mones de Pasqua

Barcelona
canvi climàtic

El desglaç polar per la crisi climàtica alenteix la rotació terrestre

barcelona
societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Un estudi de l'IDIBGI i l'ICO identifica un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT