Societat

BERNAT SORINAS GIMÉNEZ

Membre de la PAHC del Bages

“És màgic com millora la salut i l’ànim en la lluita en comunitat”

Mentre l’habitatge sigui una mercaderia i no un dret, les PAH i altres grups de lluita seguirem existint
És cert que s’ocupa força i és per necessitat. Ara volem ocupar pisos de fons voltors perquè ni són d’aquí ni paguen impostos

L’estat d’alarma arran de la crisi sanitària va congelar tres mesos els desnonaments, que a poc a poc retornaran sense solucions imminents. A més, Catalunya continua liderant aquesta xacra, amb 2.179 execucions el primer trimestre del 2020, la majoria per impagaments de lloguer. Bernat Sorinas, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Bages des de la seva creació, el 2012, fa una radiografia de les seves accions i del patiment de les famílies.

Per què es va fer activista de la PAHC del Bages?
Al desembre farà nou anys que vam crear la PAHC del Bages. Companys de Sabadell, que ens coneixíem d’accions i del moviment del 15-M, muntaven allà la plataforma, i ens deien que els arribaven casos de Manresa, que en féssim una plataforma aquí. Va ser maco perquè va coincidir que just vam perdre el primer Ateneu Popular La Séquia i vam ocupar el nou espai amb la primera assemblea de la PAHC. La seu actual era de l’Església catòlica, a la plaça Major de Manresa, portava molts anys abandonat, i allà hi som ara unes vint-i-pico entitats del moviment popular de la ciutat. L’Ajuntament va comprar-lo a les monges.
Són l’única plataforma que porta una C a la seva sigla?
Sabadell va ser la primera de posar una C, però significava “crisi”. A la segona assemblea vam tenir el debat que la crisi és culpa del capitalisme, i la hi vam posar des del principi. Volíem que la PAHC fos un espai transversal, de sortir de l’espai de comoditat, del teu gueto, i fer un espai revolucionari. Entenc la PAHC com un espai de militància. Els que s’acosten la primera setmana són com si fóssim serveis socials. La feina és fer pedagogia, que aquestes persones no només vinguin per un problema puntual del seu habitatge, sinó per transformar la realitat, un projecte polític. A les assemblees som de mitjana unes vuitanta persones cada diumenge, a vegades arribem al centenar.
Quin és el perfil dels membres de la PAHC?
La majoria són famílies migrants. La persona ve molt trista, angoixada i preocupada, amb problemes de salut per aquesta violència institucional de perdre casa teva. Quan arriben estan amb por a les assemblees, i el canvi que fa la gent és la màgia de la PAHC, de saber-se que no estàs sol, que altres tenen el mateix problema que tu. En un mes de ser-hi, la persona ja acompanya altres a serveis socials o a aturar un desnonament... Lluitar per un comú, amb relació a la salut, és màgic, perquè molts t’expliquen que es mediquen per poder dormir i en quinze dies a la PAHC diuen que ja no ho necessiten. Amb la PAHC estàs en una família en lluita, una xarxa comunitària. Els primers anys, arribava a casa i plorava d’emoció: era increïble veure els canvis que feia la gent. Molts cops destaquem els desnonaments aturats per les PAH, i és molt important el canvi en l’estat anímic de les persones: de la derrota de la soledat a la victòria de la comunitat.
La plataforma també va crear una escola popular el 2016.
Sí. La PAHC del Bages tenim set blocs ocupats, on ara hi ha unes 230 persones, que, si no, viurien al carrer. Som la PAH de l’Estat espanyol que més habitatge ha ocupat, perquè a Manresa hi ha un 23% d’habitatge buit. Un dels blocs era al barri antic, al costat de l’ateneu. Els baixos estaven buits, i vam fer la reflexió que si recuperem el valor social dels pisos, no pot ser tenir uns baixos sense cap ús que beneficiï la ciutat. A l’assemblea es va acordar fer un espai de repàs per a les famílies de la PAHC, per donar un cop de mà als fills en els estudis; moltes no tenen internet. Però es va motivar molta gent i ha acabat sent l’escola popular oberta a tota la ciutat. Funciona de manera autogestionada, de militància, sense cobrar ni ajuts de l’Ajuntament. Ara hi venen uns vuitanta infants i joves cada dia, i ara no és tant per fer deures sinó que és un espai d’acompanyament, de joc, de compartir. Arran d’això van sortir altres projectes, com l’escola d’alfabetització per a dones, Soror. A la PAHC del Bages hem tingut molt clar que l’habitatge és la punta de l’iceberg, que a sota hi ha una estructura que l’estàs fent tota i has d’intentar resoldre altres problemes.
L’existència de les PAH és el fracàs de les administracions?
Les PAH existirem mentre l’habitatge sigui una mercaderia i no sigui un dret. Mentre domini l’interès privat per sobre del col·lectiu hi haurà PAH, sindicats de barri, xarxes i diferents actors en lluita per l’habitatge. És difícil garantir un dret quan aquest està mercantilitzat, malgrat que es facin lleis. Tot el que anem aconseguint està molt bé, però si no hi ha un canvi radical en polítiques d’habitatge, les PAH continuarem existint.
Quins canvis prioritzaria?
Dos canvis per fer ara mateix serien: regular el preu del lloguer i ampliar el parc públic urgent. Tots els diners del rescat bancari, que són uns 65.000 milions d’euros, destinar-los a habitatge públic, Com l’habitatge de la Sareb, que s’està podrint, nacionalitzar-lo tot i posar-lo al servei de la gent.
Recentment, l’Audiència de Barcelona ha confirmat la seva condemna a vuit mesos de presó per un incident amb un agent dels Mossos en una protesta contra la pobresa energètica per la mort de la senyora Rosa a Reus el 2016. Les causes penals fan arronsar l’activisme?
Són bipolars. Passes moments de tot. Seguiré anant a les assembles i als desnonaments perquè sé que la repressió és històrica, i quan et passa ho assumeixes. Hi ha un punt de ràbia i de por i l’has de controlar per no donar-los peu a una nova identificació. Genera angoixa que no hi hagi justícia i que et poden identificar i jutjar, però alhora et dona força per seguir lluitant.
El Departament d’Interior ha multat uns trenta membres de la PAHC del Bages amb 600 euros cada un per haver evitat el desnonament de la Rachida l’any passat. És la sanció més elevada, i a un col·lectiu, que s’ha imposat amb la llei mordassa.
El cas de la Rachida és un escàndol. Vam avisar els Mossos que la Rachida, que és una companya de la PAHC, ja tenia un altre pis de la mesa d’emergència, que en onze dies marxaria. Ja havia rebut cinc ordres de desnonaments, és una violència a les famílies molt greu. No ens van fer cas i hi va haver un dispositiu policial exagerat, i els 20.000 euros de multa és una autèntica bestiesa.
Com passa en les sancions de trànsit, si paguen ara, paguen la meitat. Han decidir què fer?
Tothom sap que si ve a la PAHC del Bages les multes es paguen de manera col·lectiva. A l’assemblea vam fer el debat de pagar la meitat o, per contra, pagar el doble i lluitar. El 75% va acordar de fer el recurs en contra i de lluitar fins al final.
En aquests nou anys, ha canviat el perfil dels usuaris i membres de la PAHC?
A l’assemblea de la PAHC hi ha un percentatge elevadíssim de migrants o filles de migrants. A Manresa tenim una comunitat marroquina molt elevada. Però per a tothom és molt difícil l’accés a l’habitatge. La cara de la pobresa té cara de dona, i el fet que assumeixin les tasques de la llar fa que hi hagi moltes dones a la PAHC. Per a un home anar a la PAH és assumir un fracàs, ha de seguir el patró de ser fort i mantenir la família, segons aquesta merda de masculinitat que ens han construït. Al principi de la PAH, que tractàvem sobretot els problemes amb la hipoteca de la inventada classe mitjana, que són classe obrera, venien pocs homes. En les assemblees expliquem que no és un fracàs individual, ni de l’home, sinó un tema col·lectiu.
Ara, els problemes del lloguer...
Sí. Ha canviat moltíssim el que arriba a la PAHC. Ara, quan entra un cas d’una hipoteca, és amb comptagotes. La majoria són lloguers i de persones que no poden anar a un pis ni per la via del lloguer perquè no tenen feina, cal un contracte fix, pagar elevades fiances o els apliquen pujades de preu o no renovacions.
La crisi sanitària i el confinament obligat per evitar contagis de la Covid-19 van aturar els jutjats i per tant els desnonaments des de mitjan març fins al juny. Què esperen ara?
Ens pensàvem que la tornada seria una bestiesa de desnonaments, quan fèiem assemblees virtuals. Ens feia pànic, i ara per ara només se n’ha fet una i es va aturar per la via dels jutjats. Veiem que vindran moments més durs. Veníem d’una crisi i la realitat de les PAH serà força similar al que ja teníem, segurament amb més casos si l’habitatge continua mercantilitzat. Teníem una mitjana de tres desnonaments a la setmana, alguns casos s’aturaven als jutjats, no tots a la porta, el dia del desnonament.
El PP sosté que Catalunya és “el paradís de les ocupacions” i ara ha denunciat al Tribunal Constitucional el decret de l’habitatge sobre mesures urgents.
El PP és el responsable de polítiques d’habitatge que han provocat dos milions de desnonaments a l’Estat espanyol, és a dir dos milions de famílies al carrer, que és molt bèstia, i han rescatat la banca... Espanya és un paradís dels fons voltors. Sí que és cert que s’estan ocupant força habitatges, però això passa quan tu no garanteixes aquest dret a l’habitatge: la gent es busca la vida. Si al PP el preocupa l’ocupació d’habitatges, que nacionalitzi tots els pisos buits de la Sareb i que posin les persones al davant.
Les PAH ocupen pisos de particulars, com alguns denuncien?
El que està fent el PP és molt perillós, ja que és generar aquesta guerra entre pobres, que la dreta ho fa molt bé històricament, amb el “Vigila que si marxes de vacances et poden ocupar el pis, que els ocupes són molt perillosos”. El 82% de pisos ocupats són de grans propietaris. La PAHC sempre ocupa habitatges de grans propietaris. Ara estem intentant ocupar habitatges de fons voltors, en entendre que són empreses que no són aquí ni paguen impostos aquí i especulen amb els habitatges. Això és una màfia de l’habitatge amb seus a Nova York, que fa fora famílies de casa seva. Això demostra que el PP no sap realment què passa als barris populars del país.
Les PAH continuaran sent necessàries per molts anys més?
Sí, i tant. L’escenari que se’m dibuixa on no hi hagi PAH és un escenari de revolució, en què hàgim aconseguit modificar de forma radical el tema de l’habitatge, i també de l’energia i el menjar. Això voldria dir que l’habitatge deixi de ser una mercaderia per ser un bé comú, que tothom tingui on viure. Hi ha lluita per l’habitatge per molts anys perquè no hi haurà cap canvi de llei que ho resolgui tot de cop. Estem molt enrere: no s’està regulant el preu del lloguer, aquí només hi ha un 1% de parc públic d’habitatge...
Res canvia...
Això no és pessimisme, és entusiasme per nosaltres. Aconseguir el dret de l’habitatge vol dir lluitar per un escenari d’emancipació i de canvi radical. I lluny del pessimisme, ens dona força per lluitar cada dia.
I als Mossos d’Esquadra, que actuen per ordre judicial, què se’ls podria demanar per evitar càrregues i violència en els desnonaments?
S’ha parlat força de la seguretat i de com s’actua. Si hi hagués un canvi d’òptica, és a dir que tothom tingués un habitatge garantit o un plat a taula, no hi hauria inseguretat ni caldria tanta duresa per reprimir-la. No existeix un desnonament humanitari. Quan parlen de seguretat, a qui defensen: al BBVA, que té centenars de pisos, o a la persona sense sostre? Cal un canvi de perspectiva i pensar per què i per qui pensem quan parlem de seguretat. No hi ha una manera bonica de fer fora una persona de casa seva.

De mare lluitadora

Al Twitter és Berni Sorinas Giménez i piula i fa difusió de les accions de la PAH catalanes i d’accions solidàries. Hi posa els dos cognoms: tot un reconeixement als seus pares, “molt pencaires”, i la seva mare, Leonor, que li ha deixat aquesta llavor d’activista. “És una dona lluitadora, molt treballadora i era reivindicativa a la fàbrica, amb pensaments propis, d’esquerra i sempre amb llibres a casa”, explica.

En Bernat té 36 anys i treballa de cambrer i a la cuina. Es defineix com “molt tranquil·lot”, que disfruta amb la seva companya, la seva filla de set mesos i la seva gosseta i els amics anant a la muntanya o compartint un joc de taula. També la lectura. “La pedrada de la meva xicota és la seguretat” i ara li ha deixat per llegir Estados del agravio. El bàsquet també és una de les seves passions. L’esport abans que un equip concret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona