Iniciativa per salvar aliments d’anar a les escombraries
Una quarantena d’establiments s’han apuntat al programa Too Good To Go, que lluita contra el malbaratament
Funciona a través d’una app
Els usuaris poden ‘rescatar’ menjar del dia a preu molt reduït
El moviment d’àmbit europeu Too Good To Go, que lluita contra el malbaratament alimentari, ha aconseguit l’adhesió, en el termini d’un mes, de fins a 37 establiments de les comarques gironines. Hi ha des de fruiteries, fleques, pastisseries o cafeteries fins a cooperatives, una cadena de restaurants i un hotel. La iniciativa funciona a través de l’app mòbil que té el mateix nom –es pot descarregar gratuïtament– i que permet als establiments vendre els excedents diaris de menjar a usuaris que, a preu reduït (entre 2,99 i 3,99 euros), salven paquets de menjar d’anar a les escombraries. A través d’aquesta quarantena d’establiments que hi ha a la demarcació, en el termini d’un mes s’han salvat més de 1.700 paquets de menjar que, en molts casos, haurien acabat a la brossa. El contingut dels paquets és sorpresa. Segons els promotors d’aquesta iniciativa, els paquets de menjar que ofereixen els establiments s’esgoten pràcticament tots cada dia.
Robert Font, responsable de la gestió comercial de la cadena de restaurants La Font del Gat, assegura que l’experiència és molt positiva. “Me’n vaig assabentar a través dels mitjans de comunicació i casualment pocs dies després els promotors del projecte es van posar en contacte amb mi per oferir-m’ho. Vaig començar a fer-ho com un intent d’ajudar d’alguna manera a la sostenibilitat del planeta i i també com una forma de canalitzar el menjar sobrant. I he de dir que m’han sorprès els resultats.” En el seu cas, el que ofereix a través de l’app –que ara mateix ho té implantat al restaurant de Girona– és el que queda del servei del migdia. “Normalment en poso a la venda tres i alguns dies fins a cinc. La gent està molt contenta. Cal tenir en compte que és producte de qualitat, cuinat del dia i que s’ho emporten a molt bon preu”, indica. S’està pensant estendre-ho al restaurant de Palafrugell.
La Cooperativa el Veïnat de Salt, on es ven principalment fruita i verdures, a més d’un ampli ventall de productes, fa tres mesos que col·labora en aquest projecte. I el seu responsable, Manel Mendoza, assegura que n’està molt satisfet. Explica que els paquets als quals dona sortida per 4,99 euros han de tenir un valor de 15 euros, aproximadament. I dels diners que en treu, un percentatge va a parar en forma de comissió als promotors. “El paquet surt a l’app a les 20.20 h i a les 20.25 h ja està agafat”, explica. Mendoza diu que d’aquesta manera pot donar sortida, sobretot a l’estiu, a la fruita, verdura i tubercles que els clients deixen de banda pel seu aspecte i que maduren de seguida, i també a productes –com ara galetes i iogurts– que estan a punt de caducar. “És una bona sortida per als excedents. No entenc per què no hi ha més gent que s’hi apunta”, afirma. De moment, posa un únic paquet al dia per salvar però no descarta posar-n’hi més.
LES XIFRES
Més de 18 milions d’usuaris a tot Europa
El moviment Too Good To Go va sorgir el 2016 a Dinamarca durant un bufet lliure en què els seus fundadors van presenciar com tot el menjar que sobrava del sopar acabava a les escombraries. I van decidir que volien fer alguna cosa per evitar-ho. L’objectiu d’aquest moviment és lluitar contra el malbaratament alimentari i ajudar d’aquesta manera a protegir el medi ambient. “El malbaratament alimentari és el responsable de fins al 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. D’aquí que el nostre repte sigui aconseguir que el menjar produït sigui igual als aliments consumits”, exposa Oriol Reull, director de la plataforma a l’Estat espanyol. I és que cada segon es llencen al món més de 50 tones de menjar. Segons la FAO, l’Estat espanyol és el setè país de la UE que més menjar llença, amb 7,7 milions de tones anuals. Les famílies llencen cada any 604 milions de quilos de menjar. Això té un valor de prop de 3.000 milions d’euros, uns 250 per llar. Actualment, el moviment és present a tretze països europeus. Té més de 18 milions d’usuaris que han salvat més de 26 milions de paquets de menjar en els més de 35.000 establiments associats. L’any passat, va introduir-se a l’Estat espanyol, on ja té més de 900.000 usuaris i més de 2.200 establiments que ja han salvat d’anar a les escombraries més de 450.000 paquets d’aliments. A més d’aquesta acció concreta, la plataforma impulsa altres programes –principalment un d’educatiu– per arribar al conjunt de la societat.
El Gran Recapte va recollir 415 tones d’aliments
N.A
El Banc dels Aliments ha aconseguit recollir aquest any, a través del Gran Recapte, un total de 415 tones de menjar. És una xifra lleugerament inferior a la de l’any passat, que va ser de 428 tones, d’acord amb les dades de la memòria del 2018. Aquesta quantitat es va incrementar posteriorment fins a les 470 per la donació dels establiments comercials que col·laboren en aquesta campanya, segons va puntualitzar ahir el president del Banc dels Aliments, Frederic Gómez. Segons Gómez, hi ha tres factors que han contribuït a aquesta davallada: menys punts de recollida (l’any passat hi havia 400 punts i aquest, 353); la manca de voluntaris en alguns establiments el primer dia de la campanya, i el canvi de dates per evitar coincidir amb el Black Friday. Cal tenir en compte que el Gran Recapte és una de les fonts –i molt important– de què es nodreix el Banc dels Aliments, però no és la principal. En aquest sentit, Gómez explica que entre un 40% i un 50% de les entrades de menjar provenen del que anomenen “aprofitaments”. És el cas de part dels aliments que donen les empreses agroalimentàries i de les minves recollides a les cadenes de distribució i de la fruita i verdura d’intervenció Fega-Serma. Aquests aliments permeten abastir de fruites i verdures fresques i de sucs de fruita naturals les persones ateses a través d’aquest programa. I és que, segons destaca Gómez, un dels objectius del Banc dels Aliments és justament lluitar contra el malbaratament. Així, i d’acord amb la memòria de l’activitat del banc del 2018, a través de Fega-Serma es van recollir 457 tones d’aliments i amb les minves de les empreses, 223 tones més. “De tota manera, cal tenir en compte que un 58% del malbaratament es produeix a les llars”, va advertir Gómez.
