Retrobament al punt quilomètric 30.9

Res a veure el matí d’ahir a les Franqueses del Vallès amb el de fa quaranta anys, quan hi va haver el tràgic xoc entre dos trens. Ahir no hi havia ni rastre de boira i lluïa un sol agradable. Feia fred i humitat, però la normal per l’època. Som a desembre, cal no oblidar-ho.

Quan va haver-hi l’accident, l’indret on ahir es va celebrar l’acte, una petita plaça amb arbres a tocar de les vies i el punt quilomètric 30.9 de la línia Barcelona-Puigcerdà, era un solar amb una tanca d’obra, que aquell dijous de fa quaranta anys va servir perquè s’hi enfilés molta gent badoca que seguia les complicades tasques de rescat de ferits i víctimes mortals. Un escenari completament diferent, doncs, el d’ahir.

Emotivitat a flor de pell, això sí. Sobretot entre alguns dels supervivents de l’accident que ahir hi van fer cap. Entre ells, un bon grup d’antics alumnes de l’institut Milà i Fontanals de Barcelona, que aquell dijous boirós van veure truncada de cop i volta la seva excursió a buscar minerals al Figaró. Ahir, celebraven ser al mateix lloc vius i lamentaven que cinc dels seus companys, que hi van perdre la vida, no els poguessin acompanyar. Hi havia els familiars d’un d’ells, Jordi Ollés, recordat ahir com el jove de disset anys amb totes les ganes de viure a qui la manca de mesures de seguretat en una infraestructura bàsica i la imprudència d’un maquinista van segar la vida.

Els antics alumnes i la que havia estat professora seva Glòria Riba, i altres persones ferides aquell dia, com María Barea, llavors veïna de la Garriga, lamentaven sobretot l’oblit de tots aquests anys i la sensació d’haver hagut de passar el dol i la recuperació psicològica de l’accident en la solitud de cadascú. “I damunt amb la culpa per no haver-ho superat”, s’exclamava algun d’ells en acabar l’acte.

En tot cas, contents per ser-hi i agraïts per la iniciativa de l’Ajuntament de les Franqueses, que va repartir flors entre els assistents a l’acte perquè les deixessin en ofrena al peu del monòlit amb una placa que recorda les víctimes de l’accident ferroviari.

Retrobament també entre els molts que van ajudar i col·laborar en les tasques de rescat, com els bombers José Luis Martínez, Teodoro Martínez o Manolo Montero, els metges de l’hospital de Granollers Germà Morlans i Ramon Fitó, l’excap de la policia local Antonio López, el ferroviari Ángel Alonso, l’empresari Marcel Camps, que va ser el primer a atendre els ferits, o Jordi Gelabert, de Grues del Vallès, que va deixar les grues que van servir per aixecar els vagons i moure la ferralla. També hi eren presents membres de la Creu Roja, de les empreses veïnes que van ajudar i gent anònima que ho recorda tot, encara, d’aquell dia fatídic. El soroll de les sirenes de les ambulàncies amunt i avall, els que eren més petits, i sobretot, els crits de dolor i d’angoixa, els més grans. Mai més.