Societat

MARIA ROSA TERRADELLAS

PROFESSORA I DIRECTORA DE LA CÀTEDRA RSU DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“Hem de crear teixit cooperatiu i unir experiències per ser efectius”

Dotada de gran perseverança, sap engrescar qui se li posi a davant en la tasca de la solidaritat, la cooperació i la responsabilitat social que impregna el seu tarannà i trajectòria

Fa poc ha assistit a la festa dels 25 anys de la Coordinadora d’ONG Solidàries. Què li ha representat?
M’ha dut bons records perquè hi he trobat persones amb qui he col·laborat molt. Però sobre tot m’ha impressionat veure el compromís de tantes entitats que malgrat les adversitats i les retallades han persistit perquè tenen un pensament vinculat a l’acció solidària i coherent amb la seva vida. I això és admirable, és molt necessari per a una societat. He recordat també aquells que davant la crisi s’afanyaven a proclamar “primer els de casa” per deixar de banda la cooperació internacional.
Aleshores el lema de la Coordinadora va ser: “La solidaritat no està en crisi”.
És que no ho pot estar i menys quan hi ha crisi que colpeja els més vulnerables.
Què va passar a les universitats?
Llavors presidia la comissió de cooperació de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i puc dir que es va generar un fort moviment de solidaritat i ens vam esforçar per continuar aportant encara que en menor dimensió; hi havia projectes endegats que no es podien aturar i no és ètic abandonar els partners que tenen més dificultats. És justament en els moments difícils quan la solidaritat esdevé encara més un valor afegit, és tota una cultura, la de treballar junts, fer xarxa, compartir.
Com es va iniciar en aquest món?
A través de l’escoltisme, on sempre hi havia una mirada a la natura i una mirada a les persones, i aquesta mirada em va portar a prendre consciència sobre la protecció del medi ambient i sobre l’erradicació de les desigualtats.
I després, un cop ja a la UdG, va venir Nicaragua.
Ja existia un grup molt actiu amb en Sebas Parra i en Joan Colomer al front que treballaven la campanya d’alfabetització des d’educació social. Plegats vam elaborar un document marc de cooperació i vam crear la xarxa Yo sí puedo, en què es van involucrar universitats de l’àmbit espanyol i de l’àmbit nicaragüenc. El projecte va tirar endavant amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació i l’Agència Catalana de Cooperació i durant una bona pila d’estius molts alumnes de la UdG van fer voluntariat en aquesta campanya.
Quin diria que és el principal paper d’una universitat en la cooperació?
A una universitat, el que li correspon és la transmissió de coneixement tant per part del professorat com de l’alumnat i intentar implicar universitats d’altres llocs en els projectes. Ara bé, si per fer arribar aquest coneixement es requereix una part de diners s’hi posen.
Actualment les convocatòries estatals reclamen que les empreses també financin els projectes.
No ho veig malament, va en la línia que marquen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): hem de treballar junts, entitats, empreses, administracions, universitats, hem de crear teixit cooperatiu per sumar diferents experiències, coneixements i perspectives i ser efectius. El treball en xara ha millorat molt.
Vostè lidera la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària (RSU) de la UdG creada el 2013. Què en destacaria?
L’encert de tenir un consell assessor molt divers que ofereix múltiples visions dels temes i tot el treball realitzat conjuntament que es basa en la sensibilització sobre la responsabilitat social com un valor compartit. Estem posats en un projecte europeu per generar un segell d’excel·lència RSU i el dia 8 d’octubre (demà) presentarem els resultats d’un estudi pilot per determinar la responsabilitat social de la comarca del Gironès. També organitzem tertúlies de temàtiques socials juntament amb la Federació Catalana del Voluntariat i ens congratula molt que Pimec hagi decidit elaborar un manual per treballar a favor dels ODS. La responsabilitat social es va estenent com una taca d’oli que ens ha d’impregnar a tots.
Aquest estiu ha marcat un punt d’inflexió?
Ha sigut terrible, si ara no ens adonem que hem de treballar per revertir el canvi climàtic estem perduts com a planeta i com a espècie. No sé com hi ha qui ho pot negar.
Deixem ofegar molts dels refugiats climàtics.
Em trenca el cor, Europa no és cap exemple.
Deia Giuseppina Nicolini, exalcaldessa de Lampedusa, que en un naufragi moren els valors que ens fan viure.
No deixar desembarcar les persones? Amenaçar amb multes els qui les rescaten? Què ens està passant? Vivim un procés de deshumanització brutal. A mi m’ha afectat tant que aquest estiu no he pogut anar a mar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

UNICEF alerta que dos de cada tres menors d’edat estan mal alimentats

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda radiant

Barcelona

Un foc en unes bales de paper afecta una empresa de cel·lulosa de Puigpelat

Puigpelat

Pep Guardiola posa la veu al Tsunami Democràtic

madrid
Miquel Rodríguez, nou comissionat de l’Agenda 2030 de Barcelona
Societat

Miquel Rodríguez, nou comissionat de l’Agenda 2030 de Barcelona

Milers de persones omplen la plaça de Sant Jaume i Via Laietana de Barcelona

barcelona

Rescaten il·lesos tres escaladors que feien ràpel al Pedraforca

Barcelona
Xavier Casanovas
Director del centre d’estudis Cristianisme i Justícia

“Allà on no hi ha criteri de veritat s’instal·la la llei del més fort”

girona

Un pla per posar al dia el Casino dels Nois a Sant Feliu

SANT FELIU DE GUÍXOLS