Societat

La consellera de Salut defensa “el dret a una mort digna”

Vergés reclama un canvi perquè el Codi Penal i les majories al Congrés deixin de “topar” amb els drets de les persones

Recorda que el Parlament va aprovar una llei per despenalitzar l’eutanàsia el 2017 però el PP i Cs la van aturar al Congrés

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat aquest divendres el “dret a una mort digna” i ha demanat que s’obri “ja” un debat sobre l’eutanàsia, arran del cas d’un home que ha ajudat la seva dona, en fase terminal per una malaltia neurodegenerativa, a treure’s la vida. El marit va ser detingut, si bé ja ha estat posat en llibertat.

Durant una visita a Lleida, Vergés ha comentat aquesta polèmica i ha lamentat que “malauradament” s’ha tornat a donar un altre cas contra els drets de les persones, amb la detenció de l’home. És per això que ha demanat un canvi en el codi penal en aquest àmbit. “Hem d’aconseguir el dret a una mort digna i no trobar-nos mai amb el límit del Codi penal”, ha reivindicat.

En aquest sentit, ha recordat que el Parlament de Catalunya va aprovar per àmplia majoria una llei l’any 2017 per despenalitzar l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Al maig del 2018 la llei es va enviar al Congrés per modificar l’article 143.4 del Codi Penal i aconseguir que practicar l’eutanàsia no estigués penat. La iniciativa, però, va topar amb el vot en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans, que la van aturar a la Mesa del parlament espanyol.

Vergés ha defensat la necessitat de “trencar aquesta barrera” del codi penal i “les majories que hi ha al Congrés que sempre entorpeixen els drets de les persones”.

La titular de Salut ha explicat que a Catalunya prop de 93.000 persones ja han dipositat el Document de Voluntats Anticipades (DVA) des que el juny del 2002 es va posar en funcionament aquest registre, pioner a l’Estat, i fins al desembre del 2018.

En aquests documents les persones deixen per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments que desitgen rebre si una malaltia els impedeix expressar la seva voluntat.

Algunes de les peticions habituals són que no se’ls prolongui la vida de forma artificial, no rebre tractaments de suport ni teràpies poc contrastades o que no els traslladin del lloc en el que viuen a l’últim tram de la seva vida.

Des d’un punt de vista legal, la possibilitat d’expressar d’una manera anticipada i consignar la voluntat de com vol ser atès és un dels principals drets que la llei reconeix al ciutadà. Es fonamenta en el principi d’autonomia del pacient: és a dir, el dret que posseeix cada individu de prendre les decisions que es corresponguin amb els seus valors i conviccions personals.

En els últims anys s’han registrat entre 23 i 25 documents diaris, presentats en un 62% dels casos per dones i un 38% per homes. I si bé les persones que fan i registren el DVA són majoritàriament persones grans, el 40% tenen menys de 40 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un 3% més de tràfic comercial al port de Palamós

PALAMÓS
XAVIER GALÍ
HISTORIADOR. FUNDADOR DE ‘SOM CRISTIANS’

“Creiem en una Església de peu pla”

BARCELONA

Salvem Solius s’oposa a l’ús del complex per a la transferència de residus

LLAGOSTERA / SANTA CRISTINA

L’antic escorxador de Figueres, per a emergències socials

FIGUERES

Educació reforçarà els cicles d’FP a l’institut Narcís Xifra de Girona i hi tancarà l’ESO

girona
Salut

A Banyoles, el Punt Lila va sobre rodes

BANYOLES

Les universitats rebran més de 1.000 milions

Barcelona
Cassà aprova les bases per a la licitació del servei d’abastament d’aigua

Cassà aprova les bases per a la licitació del servei d’abastament d’aigua

cassà de la selva

Subvenció per a la residència de la gent gran de Lloret

LLORET DE MAR