“Els abusos porten a una errònia construcció de la vida sexual”

És un factor important. Hi ha persones que fa anys que han sortit del mercat laboral i a les quals els està costant molt inserir-se i això els crea desànim, frustració i manca de confiança en elles mateixes. Persones molt vàlides que han tingut una bona trajectòria i que ara han d’acceptar qualsevol cosa, treballs poc qualificats que no responen a les seves expectatives ni econòmiques ni professionals i se senten menystingudes.

Sí, el que li donem, però sobretot hem d’entendre que viure en precari als 20 anys pensant que amb el temps t’aniràs situant és diferent que viure-hi als 50, quan t’han expulsat d’un ofici que exercies amb dignitat i no en trobes cap altre; això és molt dur, et pot enfonsar! En tot cas, està clar que un entorn socioeconòmic desfavorable afecta la salut mental.

En el sentit que si un dels dos membres ha perdut la feina no estarà bé i la relació se’n pot ressentir.

En alguns casos més per necessitat que per convicció. Molts homes que estaven acostumats a portar el pes econòmic de la família van perdre la feina mentre que la dona mantenia la seva. Llavors ells van haver d’assumir tasques domèstiques i de cura i elles, entendre que havien de deixar anar aquestes feines que de vegades tenien molt introduïdes com a pròpies i supervisaven contínuament la seva realització. El camí cap a la igualtat de gènere és un aprenentatge mutu.

Sol ser una deficient comunicació que va generant aïllament, distància i també ferides de les que no s’és conscient. La clau és saber escoltar d’una manera activa i no automatitzada o des del prejudici com dient: “Ja sé què em dirà.” L’escolta viciada mata la parella. Es tracta d’escoltar sense donar res per descomptat, com si fos la primera vegada. Escoltar la parella i escoltar-me a mi perquè tampoc sabem escoltar-nos a nosaltres mateixos. I si jo no m’assabento del que em passa, tampoc ho puc comunicar a la parella.

La vida tan ocupada i accelerada que tenim no hi ajuda. Fem moltes coses i les exigències són cada vegada més grans en el camp laboral, de la formació, tenir cura de la família. És necessari buscar un espai per a recuperar el contacte amb nosaltres mateixos i intentar decidir com volem la nostra vida.

Justament després de les vacances és quan els terapeutes tenim més feina! Mentre les parelles desenvolupen una frenètica activitat de 7 del matí a 10 del vespre, no es troben i van avançant cap a la distància sense adonar-se’n. I quan fan vacances és possible que es mirin i es preguntin: qui és aquest desconegut que tinc al davant?

Sí, hi ha molts manuals d’autoajuda a l’estil de 10 passos per a ser feliç. Des de la teràpia Gestalt no busquem que la persona sigui feliç, sinó que pugui estar bé amb el que té en aquell moment. Potenciem els seus recursos interns de manera que, si té un moment de felicitat, que el visqui plenament i, si té un moment de frustració, que el sàpiga gestionar sense caure en el pou.

I és així que sovint a través de les xarxes socials mostrem una imatge maquillada i postissa de nosaltres mateixos. De vegades la frustració ve perquè no podem respondre al patró que ens hem fabricat

Jo no seré mai astronauta ni alpinista, em fan por les altures! De debò: digues-li això a una persona que no troba feina per més que es passa el dia fent cursets i buscant. Digues-li que ho pot aconseguir tot si s’ho proposa, com si només depengués d’ella. A sobre la faràs sentir culpable, és força pervers!

Hi ha dues reaccions bastant generalitzades. La primera és el bloqueig, la dificultat de mantenir relacions d’una manera natural i fluida perquè es desperten sentiments d’inseguretat i de fàstic que els tira enrere. Una altra reacció és el pol oposat: una desinhibició i descontrol absolut de la sexualitat que busca sobretot no establir cap mena de vincle personal. Es tracta d’un trauma molt important que s’ha de treballar perquè és font de patiment i porta a una errònia i insana construcció de la vida sexual