Societat

Josep Gil i Ribas

Prevere. Acaba de publicar ‘Cristians, tanmateix’ (Pagès Editors)

“L’Evangeli de Jesús no posa el culte en el centre”

“L’Església té una estructura clerical. Jo reclamo una estructura laical i oberta al món”

“L’Església és molt jeràrquica i els bisbes tenen molt poder, o s’ho pensen... Molts capellans continuen posant el poble de Déu en el centre”

“Els bisbes han de demanar el dret a l’autodeterminació, tal com diu l’Evangeli”

AVANÇAT
“Els seus feligresos, ja als anys cinquanta, el descrivien com un «revolucionari» que obria molts horitzons. Els seus alumnes el recorden com un professor diferent dels altres, una onada d’aire fresc.” Ho diu la filòsofa Montserrat Coll en el pròleg del llibre de mossèn Gil. Aquest capellà, que té 90 anys, és un home fidel a l’Església del poble, que no es mira el melic. Explica Coll que fent de professor tenia una autonomia ‘vigilada’ pel cardenal, a qui va haver de donar comptes quan va declarar que “el mite d’Adam i Eva no és una narració històrica sinó simbòlica”. Per això li van prohibir, per exemple, fer classes a la Facultat de Teologia.

Deia mossèn Josep Gil en un article a El Punt Avui el 2013 que (en aquell moment) trobava dues coses esfereïdores. Una, que la Conferència Episcopal Tarraconense, en lloc de reconèixer la part de culpa que corresponia a l’Església espanyola en la repressió franquista, parlés molt genèricament del perdó i recomanés que els entesos aprofundissin en l’estudi dels fets. L’altre –i aleshores va dir que ho considerava un autèntic escàndol– era sentir parlar el cardenal Rouco de la unitat d’Espanya i sentir-lo condemnar qualsevol intent de fractura de la nació espanyola. Avui continua combatiu: es declara partidari que les dones puguin ordenar-se, considera el fet del celibat una “monstruositat” i insta els bisbes catalans que es declarin a favor del dret de Catalunya a l’autodeterminació. Acaba de publicar Cristians, tanmateix (Pagès Editors), on reclama una Església d’estructura laical i oberta al món.

Com és ara l’Església?
L’Església té una estructura clerical que posa en el seu centre el culte. L’Evangeli de Jesús no posa el culte en el seu centre; Jesús va voler una Església que posés en el centre la llum del món. Cal, doncs, un canvi.
El seu llibre està tenint molt èxit. Potser és perquè dins l’Església la majoria no parla clar?
Molts capellans estan d’acord amb mi, però és veritat que potser les crítiques no es fan públiques. Potser sí que és per això que el meu llibre està tenint ressò. L’Església és molt jeràrquica i els bisbes tenen molt poder, o s’ho pensen... El Vaticà II va posar el poble de Déu en el centre, però aquesta prioritat està quedant silenciada, per la rutina, pels fets consumats... Però hi ha molta gent que continua posant el poble de Déu al centre.
Cal buscar vocacions laicals?
Cal treballar per una Església d’estructura laical i oberta al món, que vol dir que estimi els valors laics, que és, en definitiva, el que diu l’Evangeli.
Vostè critica el celibat.
És monstruós. Que s’obligui un sacerdot a ser cèlibe és un disbarat. També crec que una dona ha de poder ser capellà.
En el seu llibre lloa la teologia de l’alliberament que va apropar-se al poble a Llatinoamèrica. Ara puja l’extrema dreta i tornarà a estar en el punt de mira del poder.
Sí, però no ens confonguem. Una cosa és el Brasil, on ha pujat en Bolsonaro, i una altra cosa és la resta de països de l’Amèrica Llatina. Conec molt bé Colòmbia, per exemple. La teologia de l’alliberament l’ha frenat el capital. El capital i els bisbes, que sempre s’hi han oposat.
Parla de les parròquies, que van ser comunitats de base després del concili II del Vaticà.
Això s’ha acabat. Avui les parròquies reconeixen les estructures clericals.
Explica la creació d’Acció Catòlica i de la riquesa i la seva especificitat a Catalunya.
La gran aportació d’Acció Catòlica a Catalunya van ser els moviments especialitzats. Tenien una força tremenda perquè era una Església de base que havia de transformar el món. Amb el mètode de revisió de vida es provocava un compromís d’acció. A Espanya això no hi va ser. Només hi havia Acció Catòlica, que ha acabat engolint els moviments específics. Avui ja són pràcticament morts.
Tampoc hi ha dirigents eclesials apoderats amb el país.
El testimoni de bisbes com Pont i Gol a Tarragona o Deig a Solsona han desaparegut. Avui hi ha bisbes de paraula, i potser d’acció, però totalment desarrelats. Però no es pot ser catòlic si no ets d’un lloc. Si no ets d’un lloc no pots ser universal. Catalunya mereix que es compleixi el dret a l’autodeterminació, perquè és un dret de qualsevol poble sense estat que reconeix l’Evangeli. Cap bisbe ho ha demanat. Jo no dic que un bisbe hagi de ser independentista, però el dret a l’autodeterminació és un dret humà. Ser independentista no és un pecat. Seria pecat si l’Estat fos una cosa sagrada, però no ho és.
Els capellans joves avui...
No es distingeixen per la seva actitud oberta al poble, pel que estic veient. Un senyal: tots porten el collet, que és un senyal de distinció. Jo i els capellans de la meva edat anem vestits normal, sense signes externs que ens distingeixin.
Vol l’Església amb valors laics?
És el que diu l’Evangeli i l’únic camí. El que no podem és tornar a aquell despropòsit de quan a mi m’ensenyaven quan era petit. Ens deien: “Els tres enemics són el món, el dimoni i la carn.” S’ho imagina?

RELIGIONS



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona