Per la bona gent, la que sempre hi és

“Arriben temps de noves mobilitzacions! De demostrar a Espanya i al món que la nostra voluntat és infranquejable i inamovible per molta repressió que hi posin.” Aquest és un dels camins pels quals va advocar ahir el periodista Miquel Riera, director adjunt d’El Punt Avui, que va ser l’encarregat de fer el parlament principal en la concentració que es realitza cada dilluns a la plaça del Vi de Girona, on centenars de persones s’apleguen setmanalment per demanar l’alliberament dels presos polítics catalans i el retorn dels exiliats. Riera va manifestar que no tan sols parlaria a títol personal, sinó també en nom d’El Punt Avui, “un diari compromès des de sempre amb la llibertat i el país”. “Ho hem demostrat a bastament en les portades, els editorials, en articles d’opinió, reportatges..., així com amb el llaç groc sobreimprès a la portada o amb l’eslògan Catalunya vol viure en llibertat, que lluïm diàriament en moltes pàgines”, va afirmar.

Acte seguit, va dir que, en una ocasió, un periodista britànic li va preguntar per què des d’aquest mitjà es feia un periodisme tant a favor de la independència. Ahir, en va traslladar novament el raonament: “És la conseqüència lògica amb els nostres principis, des de l’esperit de l’antiga Presència i El Punt Diari, un diari independent, català, comarcal i democràtic.” “Compromís amb el país, amb la defensa de la llengua i la cultura, amb la nostra terra i la democràcia. Perquè ja sabeu que aquesta és una qüestió de democràcia!”, va subratllar.

També va considerar que la independència és la solució a molts dels problemes que té ara Catalunya: “Què us haig d’explicar, ho sabeu perfectament! Per això sou aquí cada dilluns des de fa més d’un any. Sou molt valents!” Mentre ell s’hi dirigia ahir, va revelar que li havia vingut al cap la imatge del dia de Nadal de l’any passat al vespre, que era dilluns: “Vam ser una bona colla aquí recordant els presos polítics i cridant per la seva llibertat. Estàvem una mica reconfortats perquè l’independentisme acabava de guanyar les eleccions de nou i havia demostrat que hi ha una àmplia majoria que vol seguir aquest camí. I també, perquè hi havia hagut alguns dels presos, com la Dolors Bassa, torroellenca com jo, que havien sortit al carrer. No sabíem que, malauradament, en els mesos a venir tornarien a estar ben aviat privats de llibertat.”

Per Riera, “Espanya té una justícia impròpia d’una democràcia avançada, que s’ha erigit en defensora de la pàtria i d’aquí no es mourà”. Va admetre que no n’espera res del judici als presos, només el ressò internacional que pugui tenir; i va recordar que portem mesos en què ha estat evident una manca de lideratge polític, que ha desgastat molta gent. “Sobretot la bona gent, com vosaltres, que sovint no entén els estira-i-arronses entre les forces polítiques. He fet articles demanant unitat d’acció, estratègia electoral... Com li vulguin dir! Però que es posin les piles i ho facin pel poble, almenys. Per aquells que hi han estat a les verdes i a les madures!” Aplaudides van ser les seves paraules, com també una de les sàvies frases que cada dilluns regala Albert Parareda als assistents: “L’orgull és el taló d’Aquil·les dels arrogants!”