La resiliència i els riscos per encaminar les estratègies metropolitanes del futur

DREAM, una nova eina

Aquesta nova eina pretén canalitzar i acompanyar els diferents serveis de les sis àrees de l’AMB perquè passin del dia a dia a una mirada a més llarg termini en una sèrie de temes per assumir noves polítiques d’actuació que permetin fer el salt d’escala i establir polítiques de futur per tal de donar resposta a les necessitats dels ciutadans.

Cada equip que faci el diagnostic haurà de fer-ho amb una mateixa estructura. I per donar el marc d’aquesta estructura s’ha dissenyat el concepte “planificació estratègica resilient”, explica el director de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB, Francesc Magrinyà, que defineix la resiliència com “la capacitat de no perdre identitat en època de canvis i riscos que poden afectar l’entorn metropolità”.

“Per a nosaltres –explica Magrinyà– és molt important establir aquests riscos perquè, en fer-ho, els polítics poden reaccionar, ja que seran ells els que decidiran a què donen prioritat. De fet, la manera de fer una planificació estratègica resilient és enfrontar-nos als riscos i veure si hem planificat la resposta.”

Una anàlisi DAFO de l’AMB, és a dir, l’anàlisi de les febleses, fortaleses, amenaces i oportunitats de l’entitat, ha permès delimitar a quins tipus de riscos ha de fer front l’àrea metropolitana de Barcelona, i com aquests riscos poden marcar les estratègies que cal endegar.

Anàlisi de riscos

Entre els diferents riscos identificats hi ha els que estan relacionats amb l’àmbit social, com ara la manca de formació, molt relacionada amb l’índex d’atur. D’altra banda, hi ha l’àmbit econòmic, en el qual es detecten les dificultats de crear clústers que posicionin l’àrea dins l’economia globalitzada.

També hi ha els riscos que generen impacte sobre la salut, els relacionats amb l’efecte del peak oil i l’impacte en el preu de l’energia, a més dels relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, que provoca estrès hídric, l’increment de pluges extremes o l’augment del nombre de dies tòrrids al llarg de l’any.

A això cal afegir-hi els riscos de la pèrdua de biodiversitat, els relacionats amb la pèrdua de sobirania alimentària i els vinculats amb la manca de govern i de planificació territorial estratègica.

En aquest marc, sobre la base d’aquests vuit grups de riscos establerts, que n’abasten cinquanta de més petits, es comprova la planificació de respostes que s’ha previst i es calcula si l’àrea metropolitana, en cada un dels escenaris, està en una etapa només de mitigació, d’adaptació o d’èxit amb les mesures que té disposades per afrontar-los.

Accions pilot

En la col·lecció de llibres que publicarà l’AMB, s’hi podran trobar estratègies que ja s’estan desplegant amb accions pilot. És el cas del de la sobirania alimentària, un concepte que podria desaparèixer dins l’àrea metropolitana si no s’actua amb mesures concretes. Per lluitar contra aquest risc, a més d’altres accions, l’AMB potencia les activitats productives en els àmbits naturals i agrícoles a l’entorn metropolità de Barcelona, i al mateix temps impulsa l’agroecologia i promou el territori i la professió agrícola. Això obre les possibilitat d’oferir als consumidors productes amb el valor afegit de la proximitat, la temporalitat i una relació directa entre productors i consumidors que activi nous tipus de consum.

I aquesta acció desemboca en un projecte impulsat per l’AMB, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la FAPAC per aquest curs en el qual una quinzena d’escoles oferiran àpats provinents de circuits curts que es traduiran en l’elaboració de 3.500 menús diaris ecològics.

L’objectiu de la iniciativa serà potenciar l’augment del consum de la producció local del Baix Llobregat als menjadors escolars.

En aquest sentit cal recordar que el 3% dels productes que es consumeixen a l’àrea metropolitana provenen del Parc Agrari del Llobregat. D’aquesta manera es garantirà que la verdura que s’hi consumeixi sigui de temporada, de producció local i ecològica; que s’elimini la proteïna animal dels primers plats i que augmenti el consum progressiu de la proteïna vegetal, entre altres avantatges.

Un altre dels àmbits s’inclou en la publicació sobre Economia Circular, on, entre altres temes, s’explica com l’AMB potencia la instal·lació de calderes de biomassa en els municipis metropolitans, els quals aprofiten la neteja de boscos per fer les franges de protecció contra incendis, i converteixen la fusta en estella. Aquesta acaba convertida en combustible, cremant a les calderes d’edificis municipals.