La necessitat de ser escoltat, prioritària

La salut emocional de les persones té molt a veure amb sentir-se escoltades. La majoria dels éssers humans neixen amb la qualitat de poder escoltar, però no sempre es fa servir per fer-ho de forma productiva.

Escoltar activament és dir-li a l’altre: “Hi soc. T’entenc. Gràcies per compartir el teu món emocional.” Escoltar és centrar-se en l’altre. El pare Angelo Brusco diu que l’escolta és certament una de les formes més eficaces de respecte.

Les persones que arriben a Càritas tenen una primera necessitat, que és ser escoltades: “Podria parlar amb vosaltres?” Però no volen ser únicament escoltades. Darrere de les paraules de les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat hi ha dolor i és aquest dolor, són aquestes emocions les que hem de poder copsar i poder entendre perquè la persona senti que realment hi som.

I la pregunta que ens hauríem de fer tots plegats és per què ens costa tant escoltar. Perquè no dediquem el temps necessari a entendre, a comprendre a sentir el que l’altre prova de dir-nos. A Càritas, tenim com a pedra fonamental de la nostra acció escoltar activament les persones. No tenir lloc on dormir, no saber si demà podré pagar el lloguer, trobar-me a l’atur des de fa cinc anys sense que ningú em reclami o arribar a un país nou i no tenir ningú a qui dirigir-me són situacions que demanen tenir l’espai i el temps necessari per escoltar.

Les paraules venen impregnades d’emocions, i a Càritas les persones que ens demanen que els dediquem una estona estan atrapades per la vulnerabilitat i la incertesa d’una situació que demana comprensió.

José Carlos Bermejo, religiós camil, defineix l’acte d’escoltar activament com el fet de centrar-se en les veritables necessitats de la persona que ajudem. Seguint aquesta directriu, a Càritas quan escoltem no ens centrem únicament en el problema, sinó en tot el que li envolta, en totes aquelles necessitats de què la persona vol fer-nos partícips.