Fer una metròpoli autosuficient, resilient i neutra en emissions
L’àrea metropolitana ha dissenyat un seguit d’actuacions que seran el full de ruta en matèria de transició energètica i canvi climàtic. Comprèn 92 accions incloses en 4 eixos
-
Parc fluvial del Besòs, on s’han recuperat espais verds Plaques fotovoltaiques instal·lades en un edifici de Barcelona Els municipis de la metròpoli han de treballar junts Els horts urbans , exemple de la nova cultura ecològica i climàtica Arxiu. -
Fer una metròpoli autosuficient, resilient i neutra en emissions Arxiu. -
Fer una metròpoli autosuficient, resilient i neutra en emissions Arxiu. -
Fer una metròpoli autosuficient, resilient i neutra en emissions Arxiu.
La Unió Europea (UE) va ratificar l’Acord de París el novembre del 2016 i va assumir el paper de lideratge en les polítiques sobre transició energètica i canvi climàtic, establint tres objectius clau per a l’any 2030: la reducció del 40% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte a l’any 1990, que almenys a un 30% de l’energia consumida provingui de fonts renovables i aconseguir registrar almenys un 30% de millora en eficiència energètica. En aquesta mateixa línia, a Catalunya l’any passat es va aprovar la llei de canvi climàtic per tal d’aconseguir la reducció de les emissions de GEH en un 40% l’any 2030 i d’afavorir la transició cap a una economia baixa de carboni, entre altres. La urgència d’aplicar les mesures contra el canvi climàtic es fa evident quan es tenen en compte els perills climàtics més destacats que poden afectar l’àrea metropolitana.
Així, si no es prenen mesures de manera imminent, la temperatura mitjana a l’àrea metropolitana de Barcelona pot incrementar-se entre 1,5 i 4 graus i la precipitació, disminuir un 20%, a final del segle XXI. Pot augmentar sensiblement el nombre de dies de molta calor i hi pot haver una reducció de les precipitacions, sobretot a la primavera i a l’estiu. També, degut a l’increment del nivell del mar i a la major incidència dels temporals marítims, es calcula que en algunes platges metropolitanes hi podria haver un retrocés d’entre 11 i 43 metres. Cal recordar que, pel fet de ser una àrea densament poblada, la metròpoli de Barcelona està considerada especialment sensible a una possible pujada del nivell del mar. A l’àrea metropolitana hi viuen més de 3,2 milions de persones i és l’aglomeració més important del Mediterrani occidental. Ocupa doncs una posició destacada per desenvolupar solucions i implementar mesures en la lluita contra el canvi climàtic.
Per tal d’establir i assolir els canvis necessaris, l’AMB ha dissenyat un pla d’actuació on es determinen accions de caire molt divers. El pla incorpora una estratègia de transició energètica d’àmbit territorial a més de la renovada estratègia de gestió del carboni vinculada als serveis que presta l’AMB.
Alhora, integra les actuacions d’adaptació necessàries per tal que el territori metropolità sigui més resilient als impactes del canvi climàtic, tant estructurals, com ara la potenciació d’energies renovables, com de governança, com és la sensibilització a la ciutadania però també la capacitació tècnica i política. Aquestes actuacions es poden estructurar en 4 àmbits transversals que superen les fronteres administratives i també de competències. Dins d’aquests quatre àmbits es determinen línies d’actuació que agrupen diverses accions concretes i específiques. En total, aquest pla conté 92 accions, agrupades en 13 línies i 4 àmbits d’actuació. Tenint en compte totes les accions d’aquesta estratègia, tant d’àmbit territorial com dels serveis prestats per l’AMB, s’estima que el pla ha de contribuir a reduir un 13,2% les emissions.
Renaturalitzar espais verds
Augmentar les infraestructures verdes, a través de la potenciació dels espais verds, millora la permeabilitat del sòl, regula el cicle de l’aigua i redueix l’efecte illa de calor a les zones vulnerables. La preservació de determinats espais com els litorals, els de vora, les àrees agrícoles o fins i tot les cobertes, dona zones ecològicament qualificades. Entre altres accions, destaquen les portades a terme amb les dunes híbrides al litoral de Castelldefels, Gavà o Viladecans, o l’adequació d’espais verds al Besòs o al parc fluvial del Llobregat.
Eficiència energètica
La transició energètica és un procés de canvi progressiu per substituir l’energia d’origen fòssil per energia renovable i local, i per canviar les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l’energia. L’AMB avança cap a una gestió més descarbonitzada en les seves instal·lacions i empreses, un total de 57 organitzacions, fent una bateria d’accions en aquesta direcció. Així, a més de cobrir moltes de les teulades amb plaques fotovoltaiques, s’estan millorant els sistemes de telegestió del control del consum elèctric, i es potencia la construcció de fotolineres.
Governança coordinada
Sovint la governança climàtica és un aspecte oblidat. Des d’una perspectiva metropolitana, fomentar i millorar la coordinació amb els municipis i amb altres administracions permet optimitzar els recursos, compartir el coneixement i augmentar la velocitat de reacció sumant esforços en el compromís pel clima. Els nous reptes que planteja el canvi climàtic necessiten una governança nova i que s’adapti ràpidament per tal d’afrontar-los amb èxit. Aquesta estratègia compartida s’estableix en trobades periòdiques i en una trobada triennal amb els diversos operadors.
Una ciutadania compromesa
Sense la força de la ciutadania qualsevol acció pot resultar ineficaç o, directament, pot fracassar. És per això que, segons l’AMB, cal incorporar el compromís de la ciutadania en les accions climàtiques. La capacitació i l’educació dels ciutadans convidant-los a incorporar criteris de justícia climàtica són essencials. Entre molts exemples que posen de manifest aquesta nova cultura energètica, ja hi ha plataformes ciutadanes d’inversió socialitzada, com ara Som Energia, o la iniciativa d’instal·lar plaques fotovoltaiques cofinançades per una comunitat.
