Girona guanya veïns a l’Oest i a l’Eixample i en perd a l’Est
La capital gironina ha augmentat un 6% la població en l’última dècada
L’Eixample té gairebé el 44% dels habitants de la ciutat i, a més del seu auge, destaca el de Domeny
Hi ha 10 barris, de 31, que han perdut població en l’última dècada
La ciutat de Girona ha guanyat un 6% de població durant l’última dècada i ha aconseguit superar els 100.000 habitants, segons les dades provisionals del padró l’1 de gener del 2018, que s’hauran de confirmar a finals d’any. Així, la capital gironina ha passat dels 94.825 habitants a principis del 2008 als 100.520 en començar aquest any. Ha guanyat 5.695 veïns en 10 anys. El creixement poblacional, però, no ha estat uniforme arreu de la ciutat. De fet, hi ha 10 barris –dels 31 en què es divideix oficialment– on el nombre d’empadronats ha baixat.
Per grans sectors, els principals increments han estat a l’Eixample (ha guanyat 3.657 veïns, amb un augment del 9,1%), que ja és des de fa temps la zona de Girona on es concentra més del 40% de la població, i al sector Oest (638 veïns més, un 7,3%). Al costat contrari, al sector Est és on més habitants s’ha perdut: ara en té 239 menys que fa 10 anys, amb un descens del 5,1%.
Sector per sector
Al sector de l’Eixample, que inclou també Sant Narcís, hi viuen gairebé 44.000 dels 100.000 empadronats a Girona. És a dir, congrega quasi el 44% dels habitants de la ciutat. Fa deu anys ja n’acaparava el 42,5%. En l’última dècada, la població ha crescut sobretot a l’Eixample Sud (amb un increment del 13%), tot i que l’augment al Nord també és notable (5,6%). En canvi, Sant Narcís n’ha guanyat només un 1%, molt per sota de la mitjana de la ciutat.
El segon sector amb més veïns és Santa Eugènia, que inclou també les Hortes i Can Gibert del Pla, amb gairebé 17.000 empadronats. La població ha pujat un 6,2% l’última dècada, amb un auge més gran a Santa Eugènia (7,4%) que a Can Gibert (4,8%). A les Hortes s’han mantingut els 7 veïns.
El sector Sud, que té poc més de 10.000 empadronats, ha crescut un 4,2%, però amb disparitat entre barris: la Creueta ha perdut més de la meitat de veïns –ha passat de 194 a 92– i Palau només n’ha guanyat un 1,5%, mentre que l’Avellaneda n’ha sumat un 18,5% més i Montilivi ha crescut també per sobre la mitjana (8,45%).
El creixement del sector Oest –que s’acosta als 9.400 habitants– l’ha situat com el quart amb més població, i ha avançat el Centre (9.100). L’increment de l’Oest prové sobretot de l’impuls de Domeny (la zona sud ha crescut un 31% i la nord, un 20%), però també de Fontajau (13,7%), i en menys grau Sant Ponç (6,4%). En canvi, han tingut un lleuger descens del 0,20% tant Taialà com Germans Sàbat.
Quant al sector Centre, que ha augmentat només un 0,94% el nombre d’habitants, cal destacar el descens al Mercadal (-5%) i el creixement al Barri Vell (5,9%). Al Carme, l’auge ha estat de l’1,2%.
Pel que fa al sector Est, que ara està just per sota dels 4.500 veïns, el descens de població ha estat molt marcat a Font de la Pólvora (-19%) i les Gavarres (-18,5%); Sant Daniel també ha perdut un 3,3% d’habitants, i, en canvi, han guanyat empadronats Vila-roja (11,5%) i Torre Gironella (3,85%).
Al sector Nord, on viuen unes 3.800 persones, la població ha pujat només un 0,6%, sobretot per Pont Major (1,4%). En canvi, Pedret ha perdut un 0,8% d’habitants. Quant a Campdorà, el pla ha perdut un 17% de veïns i la muntanya n’ha guanyat un 50% (de 46 a 69).
Finalment, a Montjuïc, on ara viuen més de 2.800 veïns, l’increment ha estat del 5,73%, i a Mas Xirgu, la població ha passat de 27 a 17 persones (-37%).
LES XIFRES
Creixement al sector Centre el 2017
Les dades provisionals del padró l’1 de gener del 2018 indiquen que, respecte a les de principis del 2017, Girona ha guanyat un 0,73% de població. El sector que va créixer més en empadronats durant el 2017 va ser el Centre, on van augmentar un 1,93% (es va passar de 8.929 a 9.101). L’auge prové sobretot del Carme (2,62%) i el Barri Vell (2,47%), ja que el Mercadal va sumar menys veïns (0,36%). La resta de sectors van créixer menys d’un 1%, menys Mas Xirgu i el sector Sud, que van perdre veïns.
Si mirem en general les dades dels 31 barris, cal destacar els augments de l’Avellaneda i Sant Ponç, que van augmentar el nombre d’empadronats en un 5,5% i un 4,8%, respectivament. També van experimentar un augment notable, del 3,4%, tant Vila-roja com Domeny Nord. Al costat contrari, sobresurten els descensos –a més del de Mas Xirgu– sobretot dels barris de Sant Narcís (-3,7%) i Sant Daniel (-2,41%), i en menys grau també de la Creueta (-2,13%) i de Germans Sàbat (-1,96%).
Pendents de la confirmació final dels 100.000 habitants
L.A
La ciutat de Girona va superar per primera vegada el llindar dels 100.000 habitants en la dada mensual del padró del maig del 2017, però la capital gironina no serà oficialment una ciutat de 100.000 habitants almenys fins a finals d’aquest 2018 si es confirma la dada oficial del padró de principis d’any. Podria, però, no ser així. Cal tenir en compte que la dada final del padró sol ser significativament diferent de la provisional. L’any passat, per exemple, la dada provisional –la que tramet l’Ajuntament a l’INE durant el primer trimestre de l’any– va ser de 99.789 habitants i la que es va acabar publicant com a oficial a finals d’any va ser tan sols de 99.013. Si aquest any passa alguna cosa semblant, encara no s’arribaria als 100.000 habitants, tot i que segurament sí que s’assolirà durant el 2019.
Quan una ciutat supera un llindar com el dels 100.000 habitants, “canvia de categoria” per a determinades línies d’ajuts i també augmenta el nombre de regidors. En concret, Girona passaria de 25 edils a 27 si finalment es confirmés que s’ha arribat als 100.000.
Girona seria l’onzena ciutat catalana a arribar a aquesta xifra rodona. L’última que ho va aconseguir va ser el 2006 Reus, que en el padró oficial del 2017 en té 103.123. També estan per sobre dels 100.000 veïns Santa Coloma de Gramenet (117.597 el 2017), Mataró (126.127), Tarragona (131.507) i Lleida (137.327). Per sobre dels 200.000, a més de Barcelona, que en té 1.620.809, hi ha quatre ciutats: Sabadell (209.931), Badalona (215.848), Terrassa (216.428) i l’Hospitalet de Llobregat (257.349).
Darrere de Girona, com a dotzena ciutat del país, hi ha Sant Cugat del Vallès, que encara és, però, lluny dels 100.000. El seu padró del 2017 va ser de 89.516. Pel que fa a la demarcació gironina, després de Girona se situen Figueres (45.961), Blanes (38.813), Lloret (36.878), Olot (34.194) i Salt (29.836).
