Societat

Batalla contra el plàstic

La nova normativa europea per reduir les deixalles marines esperona la Generalitat i diverses grans empreses a eliminar els plàstics d’un sol ús

El sector químic català en remarca els beneficis i vol que se’n faci un ús sostenible

Cada any, més de dotze milions de tones de plàstic arriben al mar. El 80% provenen de fonts terrestres, i la Unió Europea s’ha decidit a prendre mesures per preservar la qualitat de les aigües més properes mitjançant una normativa contra els plàstics d’un sol ús que vol esdevenir referencial i exemplar per a la resta del planeta.

Per guanyar la batalla contra els plàstics, però, caldrà la cooperació dels governs locals i regionals, com va assenyalar Joana Drake, directora general adjunta de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE), en una visita recent a Barcelona: “Farà falta més i millor col·laboració proactiva entre administracions, perquè al final del que es tracta és de predicar amb l’exemple. I per fer-ho calen diners.”

La Generalitat de Catalunya s’ho ha pres al peu de la lletra i ha anunciat que prohibirà la utilització de plàstics d’un sol ús a les seves instal·lacions i també en els actes que organitza. En aquest cas, la mesura afectarà especialment les ampolles d’aigua, que s’hauran de substituir per fonts, sortidors o gerres. És, si es vol, un gest simbòlic, però s’espera que en el futur l’executiu català emprengui noves mesures que vagin més enllà, com ja s’està fent en altres estats europeus, fins i tot per part de grans empreses multinacionals.

La regulació contra els plàstics, però, és seguida de reüll pels principals actius d’aquesta indústria al país, que és especialment potent en comparació de la resta de l’Estat i no vol ser demonitzada.

Josep Francesc Font, president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, on se centralitza la majoria del sector, remarca les virtuts d’aquest material i sosté que el que cal és fer-ne un ús responsable. “No podem negar els beneficis dels plàstics. El que cal fer és aprendre a utilitzar-los de manera sostenible”, explicava en unes jornades de divulgació sobre les noves normatives europees. Des d’Europa li donaven la raó –“no és un atac a aquest material, sinó als efectes nocius que representa”, confirmava la directora general adjunta Drake–, però alhora mostraven la seva fermesa amb la nova normativa.

Les mesures contra la contaminació de residus plàstics per mitigar-ne l’impacte en la pol·lució marina preveuen la prohibició dels materials plàstics d’un sol ús en objectes quotidians per als quals hi ha alternatives sostenibles. Inspirada en l’èxit de la directiva europea contra les bosses de plàstic als comerços, aquesta proposta se centra a prohibir les canyetes per beure, els pals per sostenir globus o per remenar begudes i els bastonets per netejar-se les orelles.

“Aquests productes no desapareixeran, simplement es produiran amb altres materials”, explica Frans Timmermans. El vicepresident de la CE remarca que aquests plàstics resulten molt difícils de reciclar i representen el 70% de les deixalles a les costes europees. Les mesures de l’executiu comunitari per als estats membres persegueixen que el consum de gots, coberts i envasos per al menjar ràpid decreixi ràpidament per dues vies: oferir alternatives sostenibles i prohibir que siguin gratuïts, de manera que els productors hagin de pagar un preu extra per col·locar-los al mercat.

A més, la CE vol obligar els països a recuperar el 90% de les ampolles de plàstic d’un sol ús per a begudes quan arribi el 2025. Les mesures també faran que els productors de plàstic ajudin a cobrir les despeses de gestió i neteja de residus com les bosses de patates fregides o les llaminadures i a millorar la informació en l’etiquetatge de compreses, tovalloletes humides i globus.

L’Associació Empresarial Química de Tarragona sosté que el sector productor de plàstic també mira pel medi ambient, concretament explorant noves vies de reciclatge dels diferents polímers de plàstics. Els centres de desenvolupament de les empreses de més renom estan explorant vies per anar més enllà en matèria de reciclatge i, deixant de banda la reutilització física (mitjançant el rentatge i l’aplicació d’altes temperatures), el que persegueixen ara és trobar la manera de descompondre el plàstic en clau química molecular per tal de poder obtenir de nou matèria primera per fer noves produccions.

En canvi, Joan Marc Simon, director executiu de Zero Waste Europe, una iniciativa que aspira a eliminar l’empremta dels humans a la Terra, considera que aquest moviment de la indústria arriba massa tard. “La màxima despesa i investigació ha estat sempre la dedicada a crear més i més plàstics. Per això ara tenim 5.000 tipus de polímers diferents, quan amb deu o dotze podríem passar perfectament i faríem la gran majoria de coses que fem ara. La qüestió important aquí no és com podem fer més plàstics, sinó què en fem, quin ús en fem i com el podem millorar. Aquest és el veritable repte en què s’haurien d’invertir els diners. Si de debò volem que el plàstic reciclat sigui en tots els productes i creiem en l’economia circular, cal tenir més cura de què hi posem”.

En tot cas, sembla que en els últims mesos la conscienciació contra el plàstic d’un sol ús es fa cada cop més evident. A la Gran Bretanya, per exemple, el govern ha signat un pacte amb 42 empreses, entre les quals els principals supermercats, per reduir en un termini de set anys el plàstic innecessari dels embalatges. Tot plegat fa que entitats ecologistes com WWF vegin aquests moviments com “un pas essencial en la bona direcció”.

Europa pot no ser el màxim contribuent mundial en el problema de les deixalles plàstiques marines, però en pot ser el màxim artífex de la solució”, pronostica Timmermans.

LES XIFRES

9
per cent
del plàstic produït fins avui s’ha reciclat, el 12% s’ha incinerat i el 79% és en abocadors o a la natura.

LA FRASE

180
bosses
de plàstic utilitza cada any un habitant de l’Estat. L’ús mitjà és de 12 minuts i triga 500 anys a desaparèixer.
No podem negar els beneficis del plàstic; el que cal és poder-ne fer un ús sostenible
Josep Francesc Font
Associació Empresarial Química de Tarragona

Més plàstics que peixos

Segons diverses organitzacions naturalistes, nou de cada deu ocells marins, una de cada tres tortugues marines i més de la meitat de les espècies de balenes i dofins han ingerit plàstic en alguna ocasió. L’escampall de deixalles al mar és tan gran que 550 espècies estan afectades pel plàstic, que n’impedeix el desenvolupament normal o fins i tot en causa la mort. A més, hi ha estudis que defensen que els microplàstics que s’alliberen a l’aigua arriben de nou al consumidor mitjançant les captures de pesca.

“L’impacte sobre els oceans ja és evident. Es calcula que cada any s’aboquen al mar 8 milions de tones de plàstics i que actuament ja hi ha 150 milions de tones de plàstic al mar. Si el cicle de producció de plàstic segueix el creixement actual, el 2050 s’hauran multiplicat per quatre les xifres d’avui, amb més plàstics que peixos al mar”, afirmen des d’Amics de la Terra.

Segons dades de l’associació ecologista, el 2011 a l’Estat es van posar en circulació més de 690.000 tones d’envasos de plàstic, amb una taxa de reciclatge que no arriba al 35%. A escala mundial, s’estima que només el 9% del plàstic total produït fins avui s’ha reciclat, el 12% s’ha incinerat i el 79% restant ha acabat en abocadors o a la natura. La demanda europea de plàstic voreja els 49 milions de tones a l’any, de les quals 40%, uns 20 milions són d’un sol ús.

Seas at Risk atribueix l’increment dels plàstics al fons del mar a l’augment imparable del consum de menjar per emportar-se. Només a Europa es calcula que cada any arriben 100.000 tones de plàstic al mar procedents de les costes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona