La jornada dona acollida a moltes activitats solidàries

Les entitats socials van muntar ahir, també com cada any, la seva paradeta. En un dia tan assenyalat la venda de llibres i roses (la majoria manufacturades) serveix per fer una mica de calaix però també per donar-se a conèixer.

Entre aquestes, la Federació Dincat va reivindicar la cultura fins i tot per als qui tenen més difícil d’accedir-hi tot i ser un dret reconegut. En col·laboració amb l’Associació Lectura Fàcil, durant tot el dia a la seva paradeta de Diagonal amb Numància, van realitzar diverses activitats, entre les quals la lectura de fragments de Sarazad i les mil i una nits, una versió de lectura fàcil del clàssic de la literatura oriental pensada per a joves amb diverses discapacitats intel·lectuals. Sílvia Mir, responsable de comunicació de Dincat, va explicar que moltes biblioteques i llibreries no disposen de volums editats amb aquesta tècnica, que simplifica els textos per fer-los més accessibles. De moment, ja hi ha una colla de relats clàssics redactats amb frases curtes i planeres i acompanyats amb imatges. “L’interessant d’aquest tipus de lectura –remarca Mir– és que també es pot dirigir a altres col·lectius, com els nouvinguts que encara no dominen l’idioma o persones amb dislèxia o visió difícil.

La Fundació Pare Manel, una de les entitats més conegudes d’ajuda als més desafavorits dels barris de Verdum i Roquetes de Barcelona, tenia muntada la parada a la rambla de Catalunya cantonada Gran Via. Hi venia llibres i en venia molts. Entre els més propers a l’entitat hi havia, per exemple, Per què corren els presos?, de Jordi Panyella (Edicions Saldonar), una crònica periodística d’un grup de presos que com a teràpia van entrenar-se per córrer la marató. I diem que aquest és un dels llibres que els toca de prop perquè precisament visitar els presos és una de les tasques solidàries que fa de fa anys el capellà Manel Pousa.

Una altra entitat també prou coneguda que va muntar parada ahir va ser Arrels Fundació, que treballa amb la gent que viu al carrer. Van muntar diverses parades, una de les quals a la rambla del Raval. Hi venien, sobretot, roses de feltre i altres petits objectes fets per ells, com ara clauers de fusta i material reciclat. Hi havia alguns llibres solidaris i exemplars d’un volum molt significatiu: Miguel Fuster, 15 años en la calle (Glénat Editorial), de Miguel Fuster, que va viure 15 anys al carrer i va recollir la seva experiència en un còmic. Molt a prop de la parada d’Arrels hi havia la dels Top Manta, que ja dissenyen les seves pròpies samarretes i n’han fet una marca, i moltes més parades solidàries generalistes i del barri, un dels més multiculturals i multireligiosos del país. A la haima instal·lada al centre de la Rambla s’hi llegien contes i, al costat, a la parada de la Comunitat Islàmica de Catalunya, s’hi podia prendre un te i apropar-se a aquesta entitat, una de les més actives del Raval.