Societat

Amb groc reivindicatiu

Com era previst, Martí Gironell i ‘La força d’un destí’ i Joan-Lluís Lluís i ‘Jo soc aquell que va matar Franco’, els més venuts

Ahir també va ser molt present la febre groga amb què s’exigeix la llibertat dels presos

El terme ‘mediàtic’ ha deixat de ser pejoratiu i només marca una obvietat

La celebració de la diada de Sant Jordi té un molt de febrada col·lectiva. Però la d’ahir va ser diferent de la d’altres anys: va ser una febre groga, en un sentit reivindicatiu. En Zoido i els seus esbirros poden confiscar bufandes i samarretes grogues, però ni ell ni el govern que representa no podran prendre’ns el sentiment que ara tristament simbolitza aquest color. I aquest esclat de groc, a més, ve provocat des de fa segles per la pesta borbònica, i no pas bubònica.

És cert que és una diada popular i que sempre acostuma a dur una pàtina combativa. Però així com altres anys era una reivindicació de la llengua catalana, de la cultural i el folklore nostrats –amb intercanvi de clatellots entre autors mediàtics, debutants, farsants, menystinguts i habituals, entre altres espècies de signadors–, aquest any s’han reclamat els drets socials que ens estan prenent a tots els catalans, encara que uns quants no ho vulguin admetre. Els presos polítics i els polítics exiliats van estar en l’ambient. I segur que ho van poder copsar els 20 periodistes de 10 països europeus que van estar convidats a Barcelona a conèixer la festa en un acte inicial a la Casa de les Punxes, organitzat per l’Agència Catalana de Turisme i el Gremi de Llibreters en el marc de l’Any del Turisme Cultural.

També cal destacar una variable que molts anys fa patir, i és que el temps climatològic va respectar, a gairebé tot el territori, les parades de llibres i els milers de passejants. I aquest any no hi havia la contraprogramació d’un partit Barça-Madrid com va passar la temporada passada. Això sí, tot i els esforços per obrir noves vies al centre de Barcelona, les aglomeracions habituals van fer suar força tothom.

El clàssic del més venut

Més enllà de les dades oficials que el Gremi de Llibreters de Catalunya comunicarà als mitjans divendres, alguns llibreters van comentar a l’avançada que s’ha notat un cert augment de vendes els tres dies previs a Sant Jordi, en què ja es podia oferir un descompte del 5%. Amb tot, esperen arribar, com a mínim, als gairebé 22 milions d’euros de l’any passat.

I el que sí que va poder avançar el gremi de llibreters van ser els títols més venuts de la jornada, que, com anem recordant, només sumen al voltant d’un 5% del total de llibres venuts, d’acord, però és una cursa que també forma part de la tradició més lúdica del dia.

En català i en el gènere de ficció, el més venut va ser qui ja guanyava a les previsions, Martí Gironell amb La força d’un destí (Columna), darrer premi Llull. En segon lloc, un altre dels fixos de la diada, el premi Sant Jordi, en aquest cas Jo soc aquell que va matar Franco (Proa), de Joan-Lluís Lluís, que, com Gironell, col·labora en aquest diari.

En el tercer lloc, una traducció que ha arribat fa poc però que ha escalat com si fos un Kilian Jornet en format llibre, La dona a la finestra (Rosa dels Vents), del nord-americà A.J. Finn.

En el quart lloc arriba un mediàtic –com a característica objectiva, no en sentit pejoratiu–, l’èxit televisiu Merlí transformat en novel·la pel seu creador, Héctor Lozano, a Quan érem els peripatètics (Columna). I en cinquè lloc La novel·la de Sant Jordi (Àmsterdam), de Màrius Serra, que ha creat un joc literari en què barreja realitat i ficció, també força mediàtic, tot plegat.

Pel que fa a la no-ficció tampoc hi va haver gaire sorpreses, amb llibres que fa setmanes que surten als més venuts i, en tres casos, de temàtica política.

El primer, Operació Urnes (Columna), de Xavier Tedó Gratacós i Laia Vicens Estaran, seguit de les memòries radiofòniques del mediàtic Antoni Bassas, Bon dia, són les vuit! (Destino), amb què va guanyar el premi Pla.

En tercer lloc, el recull fotogràfic comandat per Jordi Borràs amb altres fotògrafs i textos d’una vintena d’autors, Dies que duraran anys (Ara Llibres). De la mateixa editorial i també col·lectiu és el quart llibre més venut, Per la llibertat, signat per una llista de noms, també mediàtics: Susanna Barreda, Txell Bonet, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Toni Comín, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Clara Ponsatí, Jaume Asens, Montse Bassa, Jordi Borràs, Núria Cadenes, Pere Cardús, Jordi Creus, Josep M. Fonalleras, Anna Forn, Núria Iceta, Oriol Izquierdo, Laura Masvidal, Carles McCragh, Albert Om, Javier Pacheco, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Meritxell Serret, Jordi Turull, Ada Parellada, Vicent Partal, Eva Piquer, Bernat Puigtobella, Vicenç Relats, Marta Rojals, Gabriel Rufián, Josep Santesmases, Xavier Sardà, Sílvia Soler, Toni Soler, Esther Vera, Pau Vidal, Antoni Vives i Xevi Xirgo. Déu-n’hi-do.

Finalment, el cinquè lloc és per a l’assaig La invasió dels robots i altres relats d’‘Economia en colors’ (Rosa dels Vents), de l’economista i col·leccionista d’americanes vistoses Xavier Sala i Martín.

En castellà, la ficció més venuda també era previsible, Las hijas del capitán (Planeta), de María Dueñas. En segon lloc va repetir de l’any passat Patria (Tusquets), de Fernando Aramburu. I en el tercer lloc, com passa en la llista en català, la novel·la d’intriga d’A.J. Finn, La mujer en la ventana (Grijalbo).

Groc eclipsi

El president del Gremi de Floristes de Catalunya, Joan Guillén, va assegurar que aquest Sant Jordi les roses grogues van “eclipsar” la resta de roses d’altres colors. Tret de la vermella. Dels set milions de roses venudes en total, les 600.000 de color groc posades a la venda es van exhaurir. Amb tot, Guillén va destacar que la venda “va ser molt lenta” i desigual segons la zona. Com sol passar, tenien confiança en les compres d’última hora, quan alguns treballadors surten de la feina. Guillén també valora que ha estat positiu que la festa fos en dia laborable, però també va fer una demanda de cara a altres anys: que es redueixi el nombre de punts de venda de roses. Només a Barcelona, n’hi va haver uns 4.000, una xifra excessiva segons el Gremi de Floristes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona