Societat

MANU BRABO

FOTOPERIODISTA I GUANYADOR D’UN PULITZER EL 2013

“Els reporters de conflictes només importen quan són segrestats”

Manu Brabo exposa al mercat de la Florida un recull d’imatges del treball que ha desenvolupat els últims set anys a l’Orient Mitjà. L’exposició ha estat organitzada per National Geographic

‘Un día cualquiera’ és una exposició impactant en un espai poc habitual, la segona planta d’un mercat en un barri de l’Hospitalet. Què pretén amb aquesta exposició i en aquest entorn?
Pretenc dotar la gent d’elements perquè puguin construir una anàlisi una mica més sòlida del que és i ha estat viure a l’Orient Mitjà els últims anys. Es tracta també de tocar la fibra sensible de l’espectador, que pugui posar cara als números, que pugui fer físic l’espai on aquestes coses succeeixen i pugui tenir una petita idea del que és conviure amb això cada dia. El sentit de fer-la a la Florida és acostar-la a gent que per circumstàncies de la vida sembla que té menys accés a aquest tipus d’exposicions, ja que totes van al centre de Barcelona i la gent que hi va acaba sent la mateixa. Em venia de gust que qui vagi a comprar el pa al mercat pugui descobrir per casualitat aquestes realitats. La gent a qui li interessi de veritat agafarà el metro i vindrà a la Florida.
Les seves fotografies combinen la realitat més dura, la sang i l’horror amb imatges més poètiques i simbòliques. Quina creu que és la millor manera d’arribar a l’espectador?
Una bona estètica i jugar amb les possibilitats que ens permet el llenguatge fotogràfic fan que l’espectador sigui més porós a aquestes realitats. He après més fotografia al Museu del Prado que mirant molts llibres de fotògrafs.
S’ha trobat amb un món en què la quotidianitat de moltes persones és l’horror absolut. Com viu això darrere de l’objectiu?
Jo no soc la meva màquina de fotos, jo sento, pateixo i tinc sentiments i desenvolupo amistats i aversions a actituds i a gent, estic subjecte a aquest tipus d’emocions i de contradiccions. L’únic que puc dir és que faig la meva feina amb honestedat i humilitat, que crec que és el que ens fa connectar amb gent que no parla el nostre idioma d’una manera més fàcil.
És possible mantenir l’objectivitat davant els conflictes?
No crec en l’objectivitat. Em sembla que és una gran fal·làcia, que jo agafi un enquadrament o unes paraules és totalment subjectiu i crec que l’únic que podem fer és posar l’honestedat a davant. Som humans i estem subjectes a emocions i, aquestes emocions, les traslladem al llenguatge fotogràfic.
Què el motiva a treballar en un entorn tan conflictiu?
No ho sé ben bé. És vocacional. Quan vaig començar a prendre consciència de mi mateix vaig voler enfocar les meves passes a aquesta professió. T’hi porta la curiositat, l’afany d’aventures, el voler ser tu qui explica les coses i voler ser tu qui ajudi a millorar aquestes coses. I un cop a dins passen més coses: la camaraderia, que la teva feina es mou bé...
El contrast entre un món i l’altre deu ser brutal. Què és pitjor, anar allà o tornar aquí?
Tornar aquí. Perquè t’adones que la gent es preocupa per ximpleries, que no reacciona ni té cura de les seves coses. I sobretot perquè els codis de pensament i de comportament que un incorpora allà no funcionen aquí, i és molt difícil sortir-ne. Quan arribes allà és molt fàcil entrar en aquests codis perquè obeeixen a la supervivència, a l’instint, a coses molt animals, i arribes aquí i això no funciona. Jo necessito tres o quatre dies d’aterratge emocional.
Què és el que més li ha impressionat? Hi ha alguna imatge que s’endurà sempre al record?
Hi ha situacions que sí que m’han marcat més, aquest nen que mor mirant-te als ulls i et fa sentir realment inútil, les poques imatges d’alegria que has gaudit perquè escassegen... El que més m’impacta de tot és que la vida continua, que la gent és capaç de somriure i de tenir cura d’un estrany que arriba amb una càmera de fotos, que continuï existint aquesta part humana de bondat, de principis, de força en un lloc on seria fàcil perdre el cap, els principis i la bondat.
L’exposició recull set anys d’experiència a l’Orient Mitjà. Té esperança que es puguin resoldre conflictes com el de Síria?
L’esperança és l’últim que es perd, però no pinta bé. A Síria cada cop entra algú de nou, ara són els turcs. S’acabarà perquè per estadística s’ha d’aturar però no ho veig pas millorar.
La situació del ‘freelance’ està pitjor als mitjans espanyols que a d’altres?
Els reporters de conflicte en aquest país només importen quan guanyen un premi internacional, quan són segrestats o quan els passa una tragèdia. La nostra feina es maltracta força, no s’ha tingut mai la noció que és un producte periodístic seriós. Ens trobem en una situació en què el mitjà no ens tracta bé, la gent a qui vols informar no confia en tu, perquè hi ha un problema de confiança en els mitjans, i no agradem a les forces de seguretat. I això que tenim la millor generació de fotoperiodistes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró
Xina

Pequín ordena retirar les aplicacions de Whatsapp i Threads

Barcelona

La lluita veïnal pel tancament de la cimentera arriba als jutjats per la via penal

MONTCADA I REIXAC

El corredor sud de Rodalies quedarà alterat tots els caps de setmana fins el juny

Castelldefels

Resolen l'avaria que havia afectat la telefonia mòbil al Ripollès

RIPOLL
ROSES

Reobren el camí de ronda entre les platges de Canyelles i Almadrava

ROSES